A totes les cultures humanes, cada cert temps, algú té cura de traslladar a la contemporaneïtat, tots aquells relats, records i coneixements culturals que s’aixopluguen sota la generosa denominació de costumari. Així ho fan, i ho han fet, totes les cultures existents. Amb l’oportuna intenció que els coetanis puguin comprendre-ho millor i poder seguir conservant-los com a propis; traslladant-los a una oralitat coincident, sense que això hagi de significar haver de transportar-los a un ambient matusserament present; traslladar-los a una sensibilitat coetània., tenint cura de no modificar barroerament les raons històriques, humanística o ideològiques subjacents en el relat original. Això és el què he intentat amb aquest recull.