Rellegint el Quadern Gris, de Pla, trobo unes quantes vegades aquest adjectiu: arrilat, -ada. Adjectiu que que no recull ni el Diccionari normatiu, ni el DCVB, ni l’he sabut trobar en el Corominas. El cas és que a Baix a Mar de Vilanova i la Geltrú, sí que coneixem el mot en un sentit paral·lel al que fa servir Pla: arrilat: sense un duro, que ho ha perdut tot en el joc, que té la butxaca buida. Algú dels qui llegiu aquest facebook, coneix l’adjectiu? On l’ha sentit, o on el fan, feien servir? En el mateix sentit, en un sentit semblant? Gràcies.
Bienve Moya-Domènech
relats i altres imaginacions
Bienve Moya-Domènech 
Hola, no l’havia sentit mai però el primer que m’ha vingut al cap és que segurament és una vulgarització de “arreialat” o variació de “arralat”, derivat de reial o, més habitual, ral.
Jo només el localitzo en Pla ben freqüent a La Vida Amarga.
i també el trobareu a Derelictes, de Josep Pla. “Era un irrisori xafa-roques arrilat”