L’ase ronyós de la cua tallada

Va ser, aquest, un ruc molt cèlebre i celebrat, què el segle XIV, en un bosc on les bèsties posseïen la capacitat de conversar, i regir-se i tot; participà d’una notable discussió amb un dels més doctes i erudits religiosos del vell regne de Mallorques, fra Anselm Turmeda. Tot s’esdevingué quan aquest savi doctor un dia va trobar-se enmig d’un conclau d’aquests animals prodigiosos, els quals en ocasió del decés del seu rei, el lleó, i a efecte de succeir-lo, s’havien reunit en assemblea per elegir-ne un de nou. Tal honor va caure en el Senyor Lleó de la llarga cua, fill d’un cosí germà del difunt. Condormit fra Anselm sota d’un robust perelloner, va ser descobert i denunciat per la llebre, i requerint la majoria d’animals la mort immediata de l’humà per l’inacceptable intromissió, la magnanimitat del nou rei decidí atorgar-li el dret a la defensa. Per aquesta missió va ser triat com a fiscal acusador el Noble Ase ronyós de la cua tallada, el qual se’n sortí admirablement de l’encàrrec. Heus aquí, però, que quant, per efecte del tall d’una esmolada espasa, el cos del religiós era a una passa de ser-ne desvinculat del cap, va poder sortir-se’n amb la indigna però eficaç argúcia d’argumentar sobre la preeminència de l’homo, en l’escala d’uns suspectes valors andròlatres, per part del creador.

L’enigma de la faula, però, rau en saber què o qui inspirà el franciscà Turmeda, home d’insòlites lectures ─narrador i alhora protagonista principal de l’extravagant narració─ a prendre l’Ase ronyós de la cua tallada per inclement fiscal dels seus tràfecs? ¿Va ser una mera i general animositat pels juristes, als quals assimilava a la figura de l’ase? O van participar-hi altres raons més exòtiques, com suggereix Juan G. Atienza en «Guia de los heterodoxos espanyoles» ¿apuntant un propòsit de redacció críptica dedicada a la lectura dels últims moriscos de la Catalunya Nova? Podrien haver estat novel·lesques lectures artúriques les què inspiraren el frare, ¿imaginant un ruc poderós, carregat de raons contra els bípedes, a la mena de l’ofès rei Marc de Cornualla traït per l’heroi Tristany, exemple de cuguç ─el rei─ dels contes celtes, a qui males veus atribuïen orelles d’ase com a premi a la dita cugucia?

El circ, el circ!

Un justificable i bon article de Jordi Jané, al diari EL PUNT AVUI

La capital de Catalunya té la imperiosa necessitat d’un equipament per a l’exhibició permanent de circ en condicions tècniques i de comoditat equiparables a les que ofereixen el Teatre Nacional de Catalunya, el Liceu, l’Auditori, el Lliure o el Mercat de les Flors. Al Volt de pista Un circ estable a la Monumental (Avui, 6.9.2010), ja vaig argumentar sintèticament la idoneïtat d’un circ estable en aquesta plaça. Hi afegeixo que la planta circular permet una adaptació relativament fàcil, que és un espai situat al futur centre neuràlgic de Barcelona, proper al TNC i a l’Auditori, ben comunicat i integrat en les rutes turístiques habituals.

Dijous passat, aquest diari preguntava als lectors: “A quin ús s’hauria de destinar la plaça de toros Monumental?”. El resultat de l’enquesta avala les tesis del nostre sector circense: un 46,6% dels lectors advoca per convertir la plaça en un circ permanent; a molta distància, un 27,9% creu que cal destinar-la a equipaments socials; un 18,9% opta per traslladar-hi el mercat dels Encants (opció ful, ja que gràcies a l’il·lusionista Zapatero l’edifici dels nous Encants ja es construeix a Meridiana/Glòries/Castillejos), i, finalment, un 6,5% hi voldria un centre comercial.

Aquest 46,6% reflecteix la creixent acceptació del circ com a fet cultural per part de la nostra societat (acceptació ja reflectida en els rècords d’assistència al Circ d’Hivern de Nou Barris, al Cric, el Raluy, l’Italiano, la fira Trapezi o els espectacles circenses de Tàrrega, Temporada Alta i la Mercè). Alhora, l’opinió popular coincideix amb la voluntat de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i amb els desitjos de les associacions de veïns dels barris que termenegen amb la Monumental (Sagrada Família, el Clot-Camp de l’Arpa, Fort Pienc i Poblenou). Joaquim Mallén, president de l’AV Fort Pienc, em comentava divendres que un centre comercial trinxaria el comerç tradicional i en canvi veuen amb bons ulls un circ estable, que complementaria altres equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya, l’Auditori, el Museu del Disseny o l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Em consta que el 2006 aquest posicionament era compartit pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. Passats cinc anys, i malgrat els canvis de signe polític, seria il·lògic que totes dues institucions haguessin canviat d’opinió.

Cabo san Roque. Cia. de bestiari innovador.

‘Bestiari’ innovador La companyia Cabo San Roque guanya la primera edició de la Beca Innovació en Cultura Popular de la Fundació Jaume Casademont 08/06/11 02:00 – Bescanó – Dani Chicano [Una imatge del darrer espectacle de Cabo San Roque, ‘Torn de nit’ Foto: MARTÍ ARTALEJO.] Una imatge del darrer espectacle de Cabo San Roque, ‘Torn de nit’ Foto: MARTÍ ARTALEJO. 1 Notícies de … Bescanó Manresa Girona Vic El projecte Bestiari, de la companyia Cabo San Roque, ha estat el guanyador de la primera edició de la Beca Innovació en Cultura Popular, que promou la Fundació Jaume Casademont i que està dotada amb 5.000 euros en metàl·lic per al projecte guanyador. Aquesta quantitat, però, no pot suposar més del 50% del pressupost total de la producció. El jurat de la beca –format per Tere Almar (directora artística de la Fira d’Espectacles d’Arrel Mediterrània de Manresa), Jaume Cruset (tècnic de l’Ajuntament de Girona), Bienve Moya (etnòleg), Xavier Roviró (Òmnium Cultural d’Osona) i Manel Vilanova (Xarxa de Teatre)– va triar el projecte de Cabo San Roque d’entre les 48 propostes presentades en aquesta primera edició, un nombre més que considerable que denota l’interès del sector per la iniciativa de la fundació, que l’ha promogut conjuntament amb la Fundació Embat Cultural de Vic i la col·laboració de la Fira Mediterrània de Manresa. La beca té el patrocini de la Fundació Abertis i els ajuntaments de Girona i Vic. L’objectiu declarat de la beca és la producció i exhibició d’espectacles innovadors de cultura popular, capaços de combinar tradició i modernitat, “espectacles atractius al públic i capaços de crear sinergies amb altres llenguatges artístics com poden ser les arts plàstiques, el circ, la música i la literatura”, tal com s’especifica en les bases. També d’acord amb aquestes, el projecte guanyador s’estrenarà a la Fira Mediterrània de Manresa –en el cas de Bestiari, en l’edició d’aquest any, del 3 al 6 de novembre– i l’Ajuntament de Girona s’obliga a contractar-ne com a mínim una funció que es podrà veure a la ciutat durant l’any següent a la concessió de la beca. El projecte de Cabo San Roque, que fa dos anys va estrenar Torn de nit al Temporada Alta, té com a punt de partida l’àmbit literari i els bestiaris medievals. La seva proposta parteix de la materialització d’una fauna pròpia seguint la seva tècnica habitual de construcció, això és a partir de la recuperació i reutilització d’objectes quotidians per a la creació d’enginys mecànics i artefactes musicals controlats de manera informàtica. Bestiari aporta una visió renovada del bestiari tradicional del país, presentant animals amb vida pròpia capaços d’articular un discurs musical a través de moviments i mecanismes.

Un bon i recomanble espectacle de circ nou

“Proyecto OTRADNOIE” és un espectacle rodó, circular: els tres actuants, una i altra vegada, dediquen a l’espectacle tots el seu talent, s’hi lliuren amb tota generositat, liberalment, però amb prudència, gairebé podria dir-se que amb timidesa. No es buiden del tot; l’espectador pot percebre, gairebé físicament, que a cada un dels actuants li queden reserves suficients per sorprendre’l una i altra vegada durant tota la funció. Al pas de l’obra, els actuants aporten el seu valuós bagatge tècnic i emocional, però es mesuren ─ ho hem dit abans ─, saben ocultar la seva real potència, i aquesta actitud, lluny de distanciar l’espectador, actua amb saviesa com a substància relaxant entre el públic, que en cap moment sent fatiga en el seu ànim, ni en la seva atenció. L’espectador va entrant a poc a poc en l’obra. A mesura que aquesta va atraient la seva intenció. És palesa l’extrema voluntat dels tres artistes per complementar, per servir a la comprensió del seu treball per a aquells que el contemplen. A tot això hem d’afegir l’acurada tècnica de German Caro, el preciosisme coreogràfic de Keyla Ramos, i la sàvia distribució del so de Maurici Pascual. “Tot això” fa que en més d’un moment ens preguntem què estem contemplant ¿dansa, acrobàcia, representació escènica de la música? I la resposta és senzilla, simple: estem contemplant “tot això”. Però “tot això” és circ? Tornem a preguntar-nos. Aquesta vegada, la resposta és més dubitativa Però no, personalment, crec que hem de contestar amb un sí rotund, “tot això” ens apropa al circ, l’espectacle dels espectacles.

 “Proyecto OTRADNOIE” el componen tres artistes: Keyla Ramos Barea, ballarina i professora de ballet, nascuda a Santiago de Cuba. German Caro Larsen, acròbata, nascut a Xile, i Mauricio Pascual Pradas, músic, nascut a Barcelona. Tres personatges que, finalment, després d’un llarg viatge, van trobar autor: ells mateixos, els tres artistes. Potser una de les més belles particularitats de l’espectacle circense sigui la que dominen aquests tres personatges de “Projecte Otradnoie: l’economia de mitjans, l’economia de gestos i llenguatges, caràcter que molt sovint, en el món del circ es transforma en eficàcia, en eficàcia artística, és clar. Com és habitual en el circ, en aquest espectacle, des de la dramatúrgia, passant per la tècnica i la intenció del discurs, la creen els mateixos actuants. Ells l’han estudiat, examinat, considerat, atorgant-se tot el temps necessari, sense presses, per finalment donar-la per bona i mostrar-la al públic. Però l’obra no acaba on comença l’espectacle, no va acabar quan finalitzaren els assaigs; l’obra continua evolucionant va perfilant-se en la mateixa mesura que ells es lliuren al seu art en cada actuació. Art en progressió: moviment calculat, mesurat, però generós, amb cossos i intel·ligències, lliurats completament a expressar sensacions i despertar en el públic el desig de la gaudi de l’obra ben resolta. Aquest és el just comès de tota obra d’art. La voluntat d’aquests tres artistes en escena, cossos, objectes i sons, és lliurar als espectadors una obra ben feta, formalment ben resolta.

 “PROYECTO OTRADNOIE”, s’originà dins el Col·lectiu “Cruzando el Charco”. Aquest col·lectiu interdisciplinari va néixer l’estiu de 2007, i responia a la necessitat d’arribar, a través de processos d’investigació i creació artística, a l’objectiu de fer dialogar diversos llenguatges que servissin per compondre futurs espectacles multidisciplinars amb la intenció de promoure el circ des una àmplia òptica universal. Gràcies als diversos components d’aquell col.lectiu i a la col·laboració de “LA VELA”, “Centre de Creació i Residència de Vilanova i la Geltrú”, de l’Escola de circ CARAMPA”, de Madrid, de l’APCC, “Associació de professionals del circ de Catalunya” i de LA CENTRAL DEL CIRC, de Barcelona.

Una important notícia pel circ català

El Consell Nacional de Cultura i de Arts (CoNCA) i el departament d’Educació de la Generalitat van informar la setmana passada de l'”interès comú” i el treball que s’està duent a terme per crear dos graus especialitzats en circ dins dels estudis de la formació professional (FP).  L’anunci es va fer públic en el marc de les jornades de treball que la Federació Europea d’Escoles de Circ (Fedec) va organitzar la setmana passada a Barcelona. Durant la jornada, el director general d’Ensenyaments Professionals i Artístics del departament d’Educació, Josep Francí, va anunciar la creació dels dos graus, que compten amb “tot el suport” de la taula de formació del circ que impulsa el CoNCA, segons informa l’agència de notícies Europa Press. Catalunya es convertiria així en una comunitat pionera a l’Estat, ja que una formació específica reglada de circ no existeix; i es posaria al nivell d’alguns sistemes educatius d’altres països europeus i del Canadà, segons Europa Press. A la imatge, el conseller d’Educació, Ernest Maragall.

Calendari d’advent 2009

Dia 23. El Circ per Nadal

 “Nadal sense circ, Nadal avorrit”

 

Venen dies festius i la ciutat s’anima amb tot de festes i espectacles. Als cines hi han pel·lícules noves, d’aventures, de dibuixos animats. Però arriba el circ, Nadal és temps de circ. Sota la vela vermella del circ, trapezistes, malabars, acròbates, màgics i mil pallassos. Globus que volen i crispetes que espeteguen. El circ és el millor espectacle del món. Pel Nadal al circ, l’espectacle de la bonhomia on totes les generacions poden sentir-se be.