jocs populars. 2 jocs amb cançó.

Conillets a amagar a amagar ( per a menuts). L’espardenyeta (per a més grans)

Els Conillets

La iaia, la mare, la mestra, es posa entre la falta el cap del menut que para i a canta:

Conillets a amagar a amagar, que la llebre passarà.

De nit i de dia, que el sol s’hi ponia.

Conillets, esteu ben amagadets?

(mentrestant els menuts s’ha amagat, i contesten tot a l’hora: siiii!)

La mestra es treu el cap del que para d’entre les cames i fa que es busquin els nens.

El primer nen que troba torna a parar, però el joc n’ s’acaba fins que la llebra hagi trobat tots els conillets amagats.

L’espardenyeta

Ens asseiem a terra en rotllana, menys un, el que para.

El que para duu una espandenya a la ma i va donant tombs per fora de la rotllana.

Mentrestant cantem (les vegades que faci falta fins que el que para ha deixat l’esperdenyeta darrer d’un dels jugadors, el quel se n’ha d’adonar i empaitar el que para donant un tomb a la rotllana, si el que para aconsegueix arribar al lloc buit i s’hi arreu sense que l’altre el caci, doncs, para l’altre.

Cançó que cantavem al meu barri:

El sereno de la nit, cada dia cada dia.

El sereno de la nit, cada dia es pixa al llit.

Tris, tris, tras, si t’atrapo, si t’atrapo.

Tris, tris, tras, si t’atapro reberàs.

Aquest joc té moltes variable, i encara se’n poden fer mes.

Jocs populars i tradicionals

Tres jocs tradicionals de carrer o de pati d’escola.

A Plantats.

Es juga amb dos equips. Un equip “para” i un altre “corre”. L’equip que para ha d’empaitar i fer presoners als jugadors de l’altre equip. Quan els agafa (els fa presoners) els “plata” a un punt (nosaltres d’aquests punt en diem “l’amara”, suposo que volíem dir simplement “la mare” perquè era el punt i la ratlla on s’iniciava el joc i en el qual, en altres jocs, estaves protegit de l’equip contrari). Cada presoner s’enganxa a l’altra presoner de la ma formant una filera que pot moure’s, sempre que no es deixin de la ma.

A partir d’un nombre de presoners l’equip ha de dividir-se per fer més presoners i alhora protegir la filera de plantats, perquè els que corren poden rescatar els presoners tocant l’amara, o simplement tocant la part extrema de la filera. Quan els que paren han aconseguit atrapar tot l’equip contrari, es canvia el rol i es torna a començar.

Aquests joc pot tenir múltiples variables a l’hora de rescatar els presoners en funció del nombre de jugadors, ja que si cada equip té un nombre alt de membres, la feina de fer presoner tot l’equip que corre, pot no acabar mai.

Jocs tradicionals: flendi, cartronets, patacons, boles, baldufes

En “Apunts d’imatgeria Popular”, una preciosa edició d’Olañeta, del 1983, a cura d’Isidre Vallès i Rovira, eminent professor que fou d’història de l’art a Universitat de Barcelona, Joan Amades ens conta com “…els gravadets de les auques, sobretot les “del sol i la lluna” eren retallats d’un en un, i ben cargoladets formant un rotllo o rodolí, el dissabte sant, eren tirats en quantitat pel balcó i recollits per la mainada, que reunida al carrer en gran munió, els agafava i se’ls disputava amb gran avalot i gresca. Aquesta nova aplicació dels gravats valgué al full [de l’auca[ una extensió del seu mot format fins aleshores per una sola paraula i passà  a dir-se’n “auca de rodolins”, al·ludint a la forma que es donava als gravadets en ésser enrotllats i tirats al carrer el dia indicat, i els gravats sols, preguen únicament el nom de rodolins”.

auca del sol i la lluna

També ens conta com “Entre els infants [eren fets[ diversos jocs infantils amb els rodolins: Predominaren, el “dimoniet”, “l’estra”, “la sagrada família”, “cel, infern i purgatori” i tots conssistien en diverses maneres de guanyar i perdre els rodolins de l’auca”.

Aquests jocs que relata Amades deurien ser diverses formes de jugar a “patacons”, “fendi” o “flendi”, o el que actualment es coneix com a “tazos”.

La GEC, ens diu que el joc del flendi o patacó es jugava així: Flendi, fendi o patacó: Parell de bocins de cartolina o de cartó doblegats i encaixats entre sí, per a constituir una peça més o menys quadrada, o altre element anàleg com els talons de sabata, etc, que la mainada utilitza en el joc de patacons.

Jocs de Carrer a Verona. Festival Internacional Tocatì

Tocatì és un esdeveniment únic per les seves característiques a Itàlia i a Europa. El Festival és el fruit dels antics Jocs Association (AGA), celebrada des de 2002 i treballa per la preservació i millorament dels jocs tradicionals.

 L’ultima edició va tenir lloc els dies 26, 27 i 28 de setembre a Verona, al centro històric, en una zona de 200.000 m quadrats. Durant aquests dies els carrers i places de la ciutat tornen a convertir-se en llocs de reunió dels ciutadans. Durant tres dies es van poder veure i participar en més de   50 jocs, entre els italians i els del país convidat (què enguany va ser Escòcia).

Com a part del debat sobre el valor cultural del joc i la recuperació del territori, el festival promou exposicions, instal·lacions i art urbà, reunions i conferències, tallers educatius, concerts de música tradicional i degustacions de productes locals.

 L’esdeveniment compta amb el patrocini del Parlament Europeu, el Ministeri de Belles Arts i la regió del Vèneto.

 Si voleu més informació cliqueu www.tocati.it. Per posar-se en contacte amb l’organització: info@tocati.it. Agencia de premsa: Matilde Meucci. matilde.meucci@spaini.it