“Cada dia és festa”. Editorial Barcino
La festa es pot entendre com un pacte de no-agressió, com un espai mental i físic sense conflictes que una comunitat, una societat local, un sector social o un grup amb interessos afins utilitza per retrobar-se, reconèixer-se, i que fa servir com a eina de socialització. Des de la festa popular, les noves generacions tenen l’oportunitat de conèixer les normes i formes pròpies en les quals s’han reconegut els seus antecessors; i, als nous membres arribats ja adults a la comunitat, els les mostra i els hi inicia per poder ser acceptats com a membres comuns de ple dret. Aquest llibre no té la voluntat de ser una guia, ni una relació de festes i poblacions on se celebren, perquè el lector pugui preparar la sortida de cada cap de setmana. Té la pretensió de mostrar, en una panoràmica prou àmplia, el ric paisatge actual de la festa popular catalana.
Bienve Moya,ha estat implicat en diverses tasques culturals a l’entorn del teatre, la música tradicional i la recuperació de festes, així com a articulista a la premsa i guionista radiofònic. Ha publicat un bon nombre de novel•les i llibres sobre cultura popular. Va obtenir el premi Camera, del Consell Audiovisual Mundial i el Premi
 Llegendes Urbanes
La majoria deis protagonistes d’aquestes narracions pertanyen a les classes mitjanes de les grans ciutats, persones de les dites normals, i transmeten un missatge precís: alerta al que pot passar fora de casa, però alerta també al que amaga la propia casa (o la del veí), i sobretot atenció al desacostumat, a I’estrany. La por, doncs, la incommovible por humana a I’insòlit i excepcional és la real protagonista d’aquests contes.Bienve Moya |
|
| http://www.editorialmarfil.com/ |
Balab Balansiyya
La Xarqiyya, l’orient de l’Andalús, viu el tràfec dels andalusins amunt i avall de les seues fronteres, des d’Almariyya a Turtusa. Balansiyya, al bell mig d’aquest ric territori, els hostals acullen viatgers musulmans, comerciants jueus i traginers mossàrabs, tots ells seguidors de les religions del Llibre, tots ells amants de les faules, llegendes i contes meravellosos. A l’hora dels àpats es reuneixen a les sales d’hostes. Allí en pau i amistat es conten les últimes i més fantàstiques aventures esdevingudes al llarg dels camins de l’Andalús i als ignots targs fronterers. La invenció novel·lesca i la realitat es fan indestriables. Un llibre, també de pau i amistat, per provar de reconèixer-nos en el nostre passat andalusí.
Editorial Marfil
Flordesaüc
Pel territori d’al-Andalús hi transiten les sanguinàries hosts dels guerrers vora els pacífics pelegrins i mercaders: mossàrabs, muladins, àrabs i berbers musulmans, jueus, cristians i proscrits de les tres religions es mouen d’est a oest en cerca de fortuna i glòria. Es refugien als alfòndecs de l’islam, als hostals dels cristians, o jeuen en barreja a les masmorres dels cavallers, amos de la terra. Les històries meravelloses i els contes fabulosos hi circulen com a moneda de canvi, les civilitzacions s’informen, i els seculars prejudicis perden combativitat amb la comparació de contes i llegendes: idèntics temors, ambicions coincidents, somnis similars, esperances i desànims semblants.
|
Suburbalies (Pròsper i Màxim) Des de fa força anys, diversos i prestigiosos crítics literaris, antropòlegs, folkloristes, etc. s’han dedicat a estudiar el fenomen de la llegenda urbana, del folkxerox universitari, a recopilar-ne temes i a treure’n peregrines o assenyades conclusions. També alguns literats, cineastes, i dramaturgs han utilitzat, per a les seves realitzacions, els “arguments” més coneguts d’aquesta mena de literatura. Altrament, aquest gènere oral (o si més no espècies força semblants a ell) no representa cap novetat en la tradició literària universal: a l’Odissea ja se’ns adverteix sobre arterosos passavolants disposats a contar històries de tota mena, sobretot episodis feliços per als oïdors i desgraciats per al mateix narrador, a fi de guanyar-se la bona voluntat de la parròquia que l’escolta. Suburbalies [Pròsper i Màxim] contempla el pelegrinatge dels dos proscrits de la societat de consum per un mar de narracions d’aquest caràcter. El Cep i la Nansa Edicion |
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és molt conegut arreu per les seves batalles de cara mels. Paradoxalment, aquesta fama ha amagat la que probablement sigui la seqüència ritual d’actes més completa dels carnavals catalans que les vilanovines i els vilanovins viuen amb una intensitat abassegadora. Amb un pes organitzatiu basat en les societats o entitats, algunes d’elles més que centenàries, admirarem un dels pocs carnavals que va aconseguir emmascarar-se fins i tot davant el règim dictatorial franquista. Les paraules i les imatges d’aquest llibre intentaran robar-nos el cor, com la festa ho fa als dotze mil comparsers que anualment compleixen aquest flirteig de la merenga i la nyora amb el caramel i el xató.
Bienve Moya-Domènech 