Jocs populars i tradicionals

Tres jocs tradicionals de carrer o de pati d’escola.

A Plantats.

Es juga amb dos equips. Un equip “para” i un altre “corre”. L’equip que para ha d’empaitar i fer presoners als jugadors de l’altre equip. Quan els agafa (els fa presoners) els “plata” a un punt (nosaltres d’aquests punt en diem “l’amara”, suposo que volíem dir simplement “la mare” perquè era el punt i la ratlla on s’iniciava el joc i en el qual, en altres jocs, estaves protegit de l’equip contrari). Cada presoner s’enganxa a l’altra presoner de la ma formant una filera que pot moure’s, sempre que no es deixin de la ma.

A partir d’un nombre de presoners l’equip ha de dividir-se per fer més presoners i alhora protegir la filera de plantats, perquè els que corren poden rescatar els presoners tocant l’amara, o simplement tocant la part extrema de la filera. Quan els que paren han aconseguit atrapar tot l’equip contrari, es canvia el rol i es torna a començar.

Aquests joc pot tenir múltiples variables a l’hora de rescatar els presoners en funció del nombre de jugadors, ja que si cada equip té un nombre alt de membres, la feina de fer presoner tot l’equip que corre, pot no acabar mai.

A Cavall fort (o fava de burot) 

Aquest joc que anomenem Cavall Fort, al meu barri n’hi dèiem el jugar a “fava de burot”.

Hi jugàvem com tothom, però jo recordo la cançoneta que calia cantar cada vegada que s’havia de saltar sobre les espatlles dels què paraven. Feia així:

El que anava a saltar: Cavall fort aguanta fort quan vagi a caure digues fava. Fava de burot?

Resposta del què paraven: Fava!

I quan s’ensorrava el “burro”, nom que donàvem a les espatlles dels qui paraven, és perquè “feien fava”.

Al “Curri”

De curris n’hi havia dos, el “curri que és nou”, i “el curri fenigola” (ferigola).

El “curri que és nou”

El “curri que és nou” era un joc complex i bestiota que es jugava amb dos bàndols.

Un dels del bàndol que parava havia d’acotar l’esquena perquè els altres hi saltessin per sobre. Però el salt no s’acabava en saltar sinó que mentre es saltava calia realitzar algun exercici, quan el que saltava no ho feia bé, o simplement fallava l’exercici, paraven els altres.

Exemple: Ek primer de l’equip què jugava es disposava a saltar, i l’equip contrari (el què parava) triava l’exercici que calia que el saltador fes mentre saltés per damunt les espatlles del qui parava.

Els exercicis eren variats i n’hi havia de fixos i de fantasia (inventats).

observem una jugada:

El saltador es preparava i cridava més que recitava: Curri que és nou, bandera! (bandera era el permís per començar)

L’equip que parava responia: Bandera “sin ninguna”… de cap a la cumuna!

Aleshores un membre del seu mateix equip havia de posar-se a un distància que acordaven els dos equips amb els braços estesos, les mans juntes i deixant un espai més o menys rodó entre els dos braços, (el forat de la comuna -“taça de water”).

El què jugava havia de saltar per damunt del qui parava i anar a parar, amb el cap, dins la comuna.

Hi havia altres “figures” que ja no recordo, me’n ve una a la memòria: “les tres sardinetes fresques”, però no recordo en què consistia.

Els aquips canviaven el rol quan una d’aquestes figures no era ben completada.

Recordo, també, que en saltar podia fer-se amb “espuela” o sense “espuela”. L’espuela consistia en que al saltar, el saltador havia de picar el cul del “burro” amb el taló del seu peu, com fa un genet al flanc del cavall per esperonar-lo (espuela = esperó).

També, en un moment del joc, algú podia demanar: “el burro s’ensorra!”. Aaixò volia dir que el saltador podia o havia de caure sobre l’esquena del que parava, el burro.

Quan a un burro li sobresortia massa el cap, se li feia amagar, tot dient-li: “acotxa la motxa”

“El “curri fenigola” (ferigola)

En el curri fenigola servia per anar d’un lloc a un altra tot jugant. Consistia en que un noi es posava en la situació del burro i un altra saltava, un cop havia saltat, ell també s’acotxava (acotava) perquè el saltés un altre, i així successivament fins que et tornava tocar saltar. Depenent dels jugadors i de la distància que es recorria, es feia una llarga corrua de saltadors i  acotxadors.

L’acotxador del curri fenigola, venia a fer el paper que ara fa l’aparell de gimnàstica conegut com “potro”, que deu ser “poltre”, en català, oi?