Bienve Moya

Llegendes d'arreu

La festa, entre la re-proposta i la re-cuperació

Va ser a les dècades dels setanta i vuitanta que sorgí el moviment de reproposta de la Festa, i per extensió d’una part de la denominada cultura popular o popular-tradicional: música, literatura, artesania, commemoracions, etc. Cap a finals de segle semblà advertir-se l’esgotament d’aquella voluntat que compartí la il·lusió per l’aconseguiment de la democràcia i l’enterrament de la dictadura. Avui s’adverteix un anguniós esgotament d’aquell projecte i el rearmament d’una vella fixació per tornar a deixar les coses on estaven a principis dels setanta consistent en recuperar la vella ortodòxia festivo-político-religiosa. L’esperit de re-proposar, re-fer o re-inventar que va definir el mencionat moviment dels setanta ha estat ocultant-se fins avui, i finalment és substituït, per un altre pseudo moviment (que paradoxalment ja va néixer quasi paral·lel amb aquell) i que metamorfeja la re-proposta en re-cuperació, recuperació superficial que consisteix e revestir les obsoletes formes festives i commemoracionals amb llampants vestidures recuperades, mantenint, per ignorància o intencionadament, simplement la forma, l’exterioritat, deixant l’esdeveniment buit de contingut, buit de sentiment; el sentiment que era precisament el que pretenia defensar la re-proposta: assumint allò de valuós que la tradició pogués conservar en la in (no) forma, o la intra (interior) de la forma. La reproposta, que en principi semblava haver estat entesa i acceptada pels nous polítics de la democràcia, els quals van afegir-se amb entusiasme a la crida de la presa del carrer per la festa,  a poc a poc va ser desposseïda de l’espai públic en benefici de la recuperació i la cultura per a la massa: la quantitat va primar per damunt de la qualitat, de la imaginació i de la originalitat: com més participants concorren una activitat, més èxit. Però això sí, cal que aquesta quantitat estigui controlada: les grans manifestacions festivo-populars barcelonines, per triar un exemple, van passar de celebrar-se a la recta de l’estadi, al Sot del Migdia, i darrerament al Sant Jordi, per voluntat expressa dels mateixos responsables polítics.

La re-proposta, que suggeria prendre de la tradició allò que tenia de valuós i imprescindible per a l’autonomia personal, i per tant sempre actual, va tenir a Barcelona una arrencada amb l’organització del primer carnaval públic de la ciutat després de la dictadura. Per aquell projecte que naixia a l’empara de la nova visió del manejament professional d’Elisa Lumbreras, Joan Brossa va fer-ne el cartell, que si no m’equivoco va ser prohibit, i en l’organització dels actes hi participaven Ramon Bernils, Jordi Vendrell, Teresa Bruna i un seguit de persones més algunes de les quals posteriorment es reunirien al voltant del nou Departament Municipal de Cultura i festes, sota la responsabilitat de Rafel Padras, en el que van treballar-hi ho col·laborar Joana Núñez, Marta Tatcher, Jordi Pablo, Pep Manyà, Juanjo Guillen, Isidre Vallès, Josep Jansana, Dolors Llopart, Llorenç Torrado, Maria Antònia Pelauzi, i una llarga sèrie de persones i grups com Carrutxa, de Reus, etc., que han deixat constància per a qui vulgui documentar-se del significat de la re-proposta. La nova festa de la Mercè que va eixir-ne, i sobretot el Correfoc, són un segell de les possibilitats del projecte,  així com també ho són la nova Festa Major de Granollers, Les Santes de Mataró, el moviment sociofestiu de Terrassa, la Festa de Santa Tecla a Tarragona, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, i el de Solsona, entre pocs altres. I són una mostra de festa vella i recuperada, per posar uns exemples, les mel·liflues trobades de gegants i altres andròmines festives i federacions recuperadores, les Fires i Festes tant de sant Miquel a Lleida, com de sant Narcís a Girona, on el moviment festiu ha estat sotmès per un cantó a la recuperació superficial de més dracs, més àligues, més nans, etc., i més grossos, més gent al darrera ballant el “jo te l’encendré”, més xerinoles de timbals i instruments mal sonats i menys qualitat musical; i per l’altre banda abandonada a la proliferació de guinguetes de begudes alcholiques i menjars afartapobres de qualitat abjecte, i parades de pseudoartesania, més conjunts de música comercial, i més joves al carrer ballant el mateix impertinent “jo te l’encendre´”, però en clau anglosaxona.

Tampoc les principals commemoracions temporals de la civilització mediterrània que donen peu al calendari festiu han pogut sostraure’s d’aquesta vulgar superficialitat i venalitat mercantil propiciada per la nefasta doctrina de la recuperació. Si amb la pretensió de fer-les més universals, sense deixar de relacionar-les amb el passat de la cultura que ens és més propera, la cristiana, la re-proposta encetà un discurs de tall interpretatiu relacionant, per exemple, el Nadal amb el Solstici, argumentant que davall d’ambdues commemoracions hi alenava la determinació de celebrar l’esperança de renovellació dels temps humans (ja que no som altra cosa que humans que vivim una sola vegada (si més no en aquesta bella terra nostra), una mala digerida interpretació del laïcisme va voler ocultar el Nadal de la civilització cristiana amb una pretesa (i estúpida) recuperació d’un impossible esperit pagà, el del Solstici hivernal (que hom equiparava amb el laïcisme, sense caure en el compte que el paganisme no era altra cosa que una altra religió), ara, una altra recuperació, la qual he mencionat al principi de l’article, pretendria tornar les coses al seu lloc i amb l’excusa d’un desconeixement dels vells símbols, del qual només se’n lamenten aquells qui no el pateixen, recuperen les velles històries, les velles paraules, tornant-les a mudar amb els vestits “sagrats” (no humans) i obsolets que en altres temps històrics ja havien tingut, per desventura de la humanitat sencera. No tenim remei.

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: