Ja he acabat de llegir el llibre de Manel Carrera ‘Calendari de festes amb foc’. No és que el llibre costi de llegir, al contrari, es fa amè i es paeix amb delectança. Un cop, doncs llegit i paït (els llibres necessiten d’un ben pair, com qui paeix un bon ressopó), he de dir que no és poca cosa el que va proposar-se l’autor: fer una relació de les celebracions que arreu dels pobles de l’àrea cultural catalana tenen el foc com element principal, o molt important. Certament no era poca cosa, no, ja que d’actes festius on participi el foc, en qualsevol de les seves formes: flama, llum, pirotècnia, etc., són munió. Però, d’entrada, ja ho podem dir, se n’ha sortit, se n’ha sortit, i el lector (si més no el lector que subscriu aquestes notes) n’ha quedat satisfet.
No és pas la primera vegada que Manel Carrera s’embarca en una feina com aquesta: relatar, tant extensament com sigui possible, el fenomen de les activitats festives populars i tradicionals. El seu web festes.org n’és una bona, i excel·lent mostra, una mostra que hem d’agrair-li essencialment a ell, ja que, en tinc constància, li ha costat, i li costa, suors, i gosaria dir, més d’una llàgrima (si no exterior, segur que interior). Aquesta obra, ‘Calendari de festes amb foc’ és un esforç, un quasi heroic esforç, i no exagero gens ni mica, que deixarà satisfet al lector, al lector merament interessat en l’espectacle, i al lector que el llegeixi amb la pretensió de captar alguna cosa més, enllà de tot espectacle que possibilita la Festa, la festa popular. Què més puc dir? Felicitar a l’autor… i esperar la seva pròxima.
Bienve Moya-Domènech 