Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Vet aquí un mariner

marinerVet aquí un mariner, un home ni jove ni vell, un home a la flor de la vida. Havia navegat per totes les mans del món, de les costes de la Xina a les de l’Argentina, de les d’Amsterdam al Japó. Era un home experimentat en el comportament humà, havia conegut gent de tota mena: taciturns orientals, jovials polinesis de les illes del pacífic, extravertits mediterranis, austers africans de mirada càlida, animats pobladors de les Antilles, previsors europeus; un veterà expert en el seu ofici: coneixedor de vents i de marees; bregat en mil temporals i aldarulls, confusions i desoris; fets a totes les parles, creences i raons. I un dia, cansat de córrer mars, atracà en un discret port de llevant, va fer un volt per la vora la platja, va mullar-s’hi els peus, i enamorat de l’horitzó, s’hi comprà una caseta a ran d’onades,  damunt les roques. La caseta era petita, només una habitació que acollia tot el món del mariner. Allí, assegut en un vell balancí, fumava els dies de borrasca, dormia i menjava. Sobre una lleixa d’obra vermella envernissada, cuinava en un fogonet de terrissa blanca nodrit amb carbó d’alzina. A la vora, en un foc a terra de grans còdols s’escalfava les nits humides de l’hivern. A resguard del rústec escalfa panxes, rebia els amics del port que volguessin anar-lo a saludar; per a ells sempre tenia a punt la botella de rom jamaicà i el pot de cafè a la turca. Dues tasses de preciosa porcellana japonesa ―acumulació dels seus viatges― reblertes regularment d’ambdós líquids, componien nits curtes i contalles llargues; sovint el gall del sol era l’encarregat d’anunciar l’eixida de l’aurora. Darrera el casinyot, obert als vents però arrecerat dels salabrosos oreigs pel mateix edifici que li donava estatge, el mariner  va cultivar un jardí: tous de roses  vermelles, grogues, encarnades… separats per cavallons amb plantes boscanes: romaní, murtra, farigola i espígol. A l’hortet, els antics residents hi havien deixat un vell llimoner, una pomera i un xiprer; el llimoner fruitava tot l’any i regalava al mariner l’aromàtica fruita amb la qual perfumava l’aspre rom insular; la pomera li donava acídules reinetes de rosades i pudoroses galtes; el xiprer prometia al mariner l’encontre amb l’alta espiritualitat.

Curts eren els dies i llargues les altes nits de cal mariner de les roques. Curta era, però saborosa, la insòlita cuina de cal mariner de les roques, sempre perfumada amb l’àcida fragància de l’alzina cremada al fogonet de terra. Extenses eren les parlades i exòtics eren els assumptes i matèries referides per l’amo de la casa, i pocs eren els naturals assistents als conclaves; curta era la confraria, però ponderada, circumspecta i il·lustrada. Ell n’era el pilot, però no l’únic orador: ell era el coneixedor de savis relats originats als vuit punts de l’estrella dels vents: contalles i misteris de les amarades selves amazòniques, i relacions i informes sobre les desèrtiques planícies australs, sobre les mars bullents enllà del pacífic o els deserts boreals eternalment glaçats. Per amanir tant doctes conferències el mariner havia sabut acompanyar-se de competents exploradors locals, pacients coneixedors de la humil geografia regional, perits en els replecs i minúsculs detalls que fan gran la terra.

Van passar anys i torbonades, matins magnífics i tardes encalmades, plenes de nostàlgia. Hores pintades pel sol, rellents de lluna nova esculpiren el rostre del mariner… el ulls buscaven el miratge, la terra nova, l’horitzó inèdit. Un matí, amb l’eixida del sol nou, gloriós, enyorat de mars i nous confins, el mariner va partir, per aquestes mars de déu.

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: