Bienve Moya

Llegendes d'arreu

El Sant Crist Salomó

crist-salomoEl Sant Crist SalomóAquell any del segle XV, davant la fam que patien les comarques del Penedès i el Camp de  Tarragona, colpides per un seguit de males collites causades per la sequera i les malalties que comportà l’escassesa i la misèria, Josep Nin, mercader i un dels membres més il·lustres del llinatge Nin de Salomó, decidí embarcar-se per anar a fins el llunyà Magrib a adquirir un carregament de blat perquè mitigués la fam dels seus conterranis. La llegenda conta que en ser a Alger on calculava proveir-se, l’home es dirigí a l’alfòndec del port per conèixer els preus dels cereals de boca dels comerciants dels país. Amb un d’ells, de nom Muhamat, i de renom, el coix, va avenir-se per la compra. Un cop fetes les coneixences i expressats els interessos d’ambdós, es dirigiren cap a l’hostatge del musulmà. Aquest introduí al cristià a casa seva i com a bon creient i hospitalari que era no volgué començar els tractes fins que hagués ofert al seu hoste el pa i la sal, cosa que Nin, home de món, acceptà amb polidesa. Un cop despatxats els  formals requisits va portar-lo al magatzem, un espaiós basar on els productes del ric mercader s’apilaven en distints munts: blat, moresc, garrofes, palla. En un dels murs laterals del basar s’hi amuntegaven en desordre diversos objectes en desús, i entre ells el mercader català advertí els pals d’una creu, que semblava la talla de fusta d’un sant Crist mig colgat entre velles post i altres endimaris esbotzats. El  mercader, escandalitzat, però aparentant serenor, demanà a l’àrab si se’n volia despendre d’aquella talla de fusta que tenia llançada al racó, que ell, home d’interessos artístics estaria disposat a adquirir-la per una mòdica quantitat. Però l’àrab, que havia captat la mirada del cristià, va interpretar de seguit que l’interès del seu hoste no era pas l’art, sinó la religió. O sigui que, picat i fent-se el desmenjat, va assegurar al cristià que precisament d’aquella talla no se’n despendria mai, que era un trofeu que el seu avi havia guanyat a Terra Santa en l’assalt de l’últim bastió cristià, a Sant Joan D’acre. Amb aital resposta, el cristià va adonar-se que li costaria molt d’haver la imatge del sant Crist, però esperonat per l’anomenada que representaria per a ell i la seva família tornar a casa amb el sant Crist rescatat, a més del blat, insistí una i dues i tres vegades, fins que la resistència de l’àrab defallí.  Acceptà desprendre’s del suposat trofeu del seu avi amb la condició que, posada la imatge en un dels plats de la balança romana que penjava d’una biga del mateix magatzem, l’altre plat s’anivellés reblert de bona plata. I dit i fet, Josep Nin, abandonat confiadament a la inspiració que li proporcionava la seva fe, acceptà el tracte: traient-se la bossa que duia penjada del cinturó, va extreure’n una moneda i la llençà al plat de la balança, i una altra, i una altra, i una altra, fins que en havent-ne comptat trenta, la mateixa quantitat amb que Judes va vendre a Jesús, els plats de la balança van equilibrar-se. Els ulls del mercader musulmà no s’ho podien creure i per tres vegades va fer repetir l’operació argumentant que hi havia truc, que allò havia de ser cosa de bruixeria cristiana. Però tres vegades que es feu la mateixa operació, tres vegades que donà el mateix resultat. Finalment va negar-se a acceptar el pacte, però el cristià, segur en la seva fe, al·legà davant del soldà, i aquest obligà a repetir-ho davant d’ell i set testimonis més. I l’operació tornà a donar el mateix resultat: la balança s’equilibrava quan en un plat jeia la imatge i les trenta monedes de plata a l’altra. Llavors va ser el mateix soldà que obligà a Muhamat el coix, el qual encara es resistia a lliurar la imatge al cristià, que aquell mateix dia, i sense més romanços, lliurés al cristià el sant Crist al preu de trenta monedes de plata, i a més tot el blat que aquest pogués carregar a la seva nau.

I l’endemà, amb les dues càrregues, el blat i la imatge del sant Crist, la nau partia cap a la costa de Ponent catalana, i en un parell de dies atracava a la rada d’Altafulla, on descarregà. L’arribada de Josep Nin amb el blat va estendre’s ràpidament per la comarca, i en arribar a Salomó es forma una solemne comitiva per anar a rebre l’heroi, que arribava de terres llunyanes amb blat per assaciar la gana i, a més, amb la miraculosa imatge rescatada als musulmans. I aquesta és la llegenda del sant Crist de Salomó, la fama miraclera dels qual va estendre’s arreu del territori, tanta va ser la fama d’aquella imatge i del seu portador Josep Nin, que avui, en aquesta població, una vegada a l’any, encara celebren d’esdeveniment.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: