Bienve Moya

Llegendes d'arreu

El Llop Blanc de la Llacuna

llop blancEn altre temps, quan les majestuoses alzines cobrien quasi tot el Penedès i els homes només ocupàvem una part de la terra al voltant dels pobles i els camps que cultivàvem, a la selvàtica serra d’Ancosa, els habitants de La Llacuna, poblet als peus del castell de Vilademàger, vivien aterrits sense atrevir-se d’anar més enllà dels seus camps, i encara en colla, mai d’un en un. I no cal dir a la nit; la nit de la Llacuna esdevenia un cementiri amb els carrers deserts de tota vida. Els cancells de les portes defensats amb tres baldes i els finestrons protegits per travessers. I si els carrers era foscos com una tomba, els interiors no eren gaire més il·luminats, tot just un quinqué o una llàntia d’oli per veure de posar-se el sopar a la boca, res més, no fos que la llum delatés la presencia de persones. I aquell pànic atordidor, aquella angúnia, a què es devia? Emboscat pels ominosos i feréstecs boscos de la Serra d’Ancosa, udolant a la lluna i a l’aigua estancada, corria per l’aspriva serra el llop Blanc, un gorguí engendrat a l’infern, sorgit entre els homes per recordar-los que, per molt que ells hi facin, la natura sempre se’n surt i sempre se’n sortirà, trobant la manera de capolar la desmesura i perversitat humana. Feia molt de temps que els vilatans vivien amb l’ai al cor, esporuguits per la procel·losa presència de la bèstia, a la qual mai ningú que l’hagués vist de cara pogué tornar per explicar-ho, puix que de l’assalt del monstre ningú en sortia estalvi. El nom de blanc li venia de la seva presència fugissera i esborronadora, tenyida pel clar de lluna. En pocs anys la bèstia havia exhaurit ramats, devorant o esventrant més d’un corpulent bou, cavall o mula atrevida. Altrament, de feia poc, la fera havia mort i devorat totalment un parell d’infants que robà de la vora de sa mare, quan aquesta imprudentment baixà fins el toll en cerca d’aigua neta. I la basarda va estendre’s encara més entre els llacunencs perquè els més vells deien, alarmats, que un cop la bèstia havia provat la carn de l’home, se n’enllepolia, i que ara no cessaria d’enrondar les cases en espera d’un altre descuit. I vet aquí que la població ja no sabia com enfrontar aquell horror, i ja començaven a circular rumors que caldria deixar l’indret i traslladar-se a un altre de menys aspriu, abandonant el poble fins que la fera fos morta o ella abandonés les serres. Però vet aquí que arribà un dia de Festa Major, el sol brillà i tota la població, i per unes hores, va optar per traure’s del damunt les sotsobres i mal averanys. En finar la festa, els músics que l’havien amenitzat, residents a Santa Coloma, havien de tornar a casa a les hores altes. Pel camí, cansats com estaven i valents com eren, decidiren fer nit a la font de la Brufaganya, aixoplugant-se sota la capelleta que empara els brocs de la miraculosa font. Fet un frugal refrigeri amb quatre ganyips que havien aconseguit de les mestresses més rumboses, decidiren donar repòs al cos i a la ment, ajaient-se sobre els pedrissos, De sobte, per entre els mil·lenaris roures que protegeixen la deu d’aigua, aparegué la bèstia, el llop Blanc. L’imposant gorguí, silenciós com la lluna que l’acompanyava, arraconà els homes contra el marge de la font, aterrint-los amb la paorosa gorja i desafiant-los amb la brillantor dels sinistres ulls. Tots d’ells, veient tant  a prop l’atroç mort, agenollats, imploraren l’ajuda del sant qui havia fet brollar la font per assedegar els seus perseguidors. Només un d’ells, el violinista, que era cec, tingué l’enteresa de resistir-se al mal fat: prengué l’arquet i feu sonar una melodia que va aprendre de sa mare quan l’acotxava. I tot va ser escampar-se la malenconiosa música, com el reculà de la bèstia; reculà, reculà fins que amb esgarrifosos udols va perdre’s dins l’obscur alzinar. I des de llavors, ni a La Llacuna ni en cap altre lloc, mai més s’ha tingut notícia del llop Blanc..

 

 

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: