Bienve Moya

Llegendes d'arreu

La filla de Can Fàbregues

magdalenaPels crestalls de la serra del Bolet, entre l’Alt Penedès i l’Anoia, aixoplugada per un relleu de roques ciclòpies, s’hi alçava la masia de Can Fàbregues. Els avis dels masovers que hi vivien quan va tenir lloc aquesta història, feia molts anys l’havien edificat prop de la vella Font-Rubí, havent arribat a Catalunya fugint de la pesta negra que delmava la població de l’Alvernia, antiquíssima regió occitana del massís central francès. Aquesta història conta un sorprenent succés ocorregut en aquella encastellada contrada en temps dels últims pobladors de la masada.

Resulta que als darrers pagesos que habitaren la masia va nàixer-los-hi una sola filla, i així que la nena va anar fent-se gran, tothom, amb gran admiració, va poder adonar-se de la colpidora bellesa de la noia: d’ulls verds com la maragda i d’abundosa cabellera vermella com el foc. Era tanta la bellesa de la filla de Can Fàbregues, que tostemps la masia era concorreguda per joves que s’hi arribaven per admirar aquells ulls tan misteriosos com la nit tancada i brillants, alhora, com l’aigua cristallina de les fonts. Els joves, tothora es feien trobadissos amb la bella poder parlar-hi encara que fossin un parell de mots. Però la bella donzella, potser afeixugada per les continues atencions dels homes que la pretenien, potser per alguna cosa inextricable, que ningú s’afigurava, inabordable, no els feia més cas que dedicar-los un somriure de compromís, o unes escadusseres paraules displicents.

Burlats, i veient que la noia no es decidiria per ningú; una considerable colla dels frustrats pretendents van confabular-se per venjar-se de l’altiva i desdenyosa donzella. Així que ajustaren preu amb una fetillera de la contrada perquè amb sortilegis doblegués l’orgull de la bella camperola, darrera descendent dels emigrats occitans. Aquesta malifeta la van dur a terme creient que seria la millor manera de matar la febre d’amor que no els deixava viure. Però vet aquí que la bruixa, una dona sàvia que s’havia allunyat de la societat humana perquè ja no hi confiava, només veient una vegada la filla del mas, va adonar-se’n tot seguit que aquella noia no podia ser del tot humana, aquella noia era el fruit d’algun pacte secret que els seus avis, allà a la mil·lenària i hermètica Alvernia, deurien haver fet per tal de poder-se escapar de la malura que assolava el país, i ara, molts anys després donava el seu fruit en l’esquiva donzella, tan esquiva i misteriosa com la lluna dins el bosc. I no va pensar-s’ho dues vegades: la bruixa, agombolant totes les nuvolades del Penedès, des de la serra d’Encosa fins el Garraf aiguós, en una enorme tempesta que feu tancar-se dins les cases tots els vivents, fugir tot caminant, i encauar-se tota mena de bèstia, congrià un ancestral encanteri i restituí la donzella al món d’on li semblava que havia eixit: el ventre de la Mare terra, al món de dels gorgs i de les coves.

La llegenda ens conta que la bella encantada, estimant, malgrat tot, la seva vida humana va demanar a la fetillera que, almenys un cop a l’any, pogués contemplar aquells paratges terrenals que l’havien vist néixer. Des llavors la filla de Can Fàbregues retorna al món dels homes cada nit de sant Joan i habita la font de Llinars, entre els seus cristal·lins brolladors i els insondables avencs dels Forats Bufadors. Els qui en una d’aquestes nits tel·lúriques s’han perdut per les bròfegues garrotxes de la muntanya, han oït, amb esgarrifança, l’esglaiós panteix, semblant a la respiració d’un gros animal, que sorgeix dels laberíntics passadissos que donen als Forats Bufadors. Els més vells del país asseguren que és l’alè del serpent destinat a protegir la bella filla de Can Fàbregues. Succés que s’esdevé cada any durant l’espai immensurable que existeix entre l’última fracció de temps de les dotze i la primera de la una de la nit, quan durant aquest temps impossible de mesurar per a una vida humana, l’encantada surt de la font i esclareix la seva negra cabellera en les aigües dels pèlags vora de la font.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: