Bienve Moya

Llegendes d'arreu

L’últim combat de la Fragata de Vilanova

FragataCorria el segle XV, a punt d’entrar el XVI a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.  I això era el dia 16 de maig de 1695. Estant la mar tan plana com una bassa d’oli, que des de la ratlla de la sorra podia veure’s com feinejaven uns gussis dels pescadors no gaire enfora de la rada, cap a les onze del matí comparegueren pel trajo de llevant dues embarcacions; no eren cosa petita, naus de dos pals amb les veles a tot drap. Des de la torre de Sant Gervasi van identificar-les com corsàries de Barbaria, pirates de Tunis o d’Argèlia, o pitjor encara, naus turques. Ràpidament va ser donada l’alarma encenent un bon foc fumejador per alertar els quatre gussis locals que feinejaven, i també a la població. En un no res la mala nova s’escampà com la pesta per la Vila i la Geltrú. A Baix a Mar tot eren planys  i plors: mares i dones dels pescadors de les barques que feinejaven vora la costa corrien sufocades per la platja exclamant-se per la sort que podrien córrer marits i fills, si els corsaris decidien assaltar els desvalguts bots i la seva inerme tripulació. Mentre les naus desfilaven per l’horitzó, com ominoses baluernes, suspeses damunt la ratlla de la mar, una colla d’homes, al voltant de Josep Torrents, anomenat el Pobre, patró per aquells dies de la fragata local, ho contemplaven considerant amb inquietud la determinació que prendrien les embarcacions: si es decidirien per l’abordatge de les barques de pesca, l’assalt a la població, o seguirien camí cap a un altre vent. Finalment el drama es desfermà: una de les naus, la més propera al litoral, emproa les barquetes disposats a abordar-les i reduir els indefensos pescadors, que no disposant d’altres armes que rems i semalers serien fets presoners i venuts com esclaus als mercats de Barberia. L’altra nau, la més pesant, seguí rumb cap a migdia. Les dones, esgarrifades, ofegant-se en plors, colèriques davant la passivitat i indeterminació dels tripulants de la fragata, se’ls encaren, esperonant-los a avarar la fragata, la Sant Antoni i santa Gertrudis, de la qual n’era capità aquell Josep Torrents, el Pobre, que havia estat observant, inactiu, el desenllaç de l’operació. Finalment, davant les supliques, plors, imprecacions i amenaces dels congregats a la platja, decidiren sortir per impedir l’abordatge. Amb els braços de tots vararen la fragata, però per molt que els remers s’afanyaren en la boga ja no hi foren a temps per defensar els pescadors que, desventurats, van ser presos pels  pirates. Davant aquella desgràcia, la tripulació de la Sant Antoni i Santa Gertrudis, comandada per Torrents, el Pobre, s’envalentonà, i aprofitant un aire naixent que sorprenentment s’havia girat, donà tot el drap i ajudant-se també amb els rems emprengué l’acuit dels corsaris.

Ja caient el dia, havent deixat enrere l’aiguabarreig de les boques de l’Ebre, a l’alçada de Vinaròs, la fragata vilanovina aconseguí una de les dues naus, la més feixuga, passant de seguit, amb temerari coratge, a abordar-la. En la brava lluita entre les tripulacions, el rancorós atreviment dels mariners vilanovins, arrossegats per la frustració de no haver pogut alliberar els seus parents, feriren de mort l’arraix dels pirates, el sotsarraix i dos dels barbarescos. De la nau catalana va resultar ferits tres dels tripulants. Ni la nau barbaresca ni la fragata no en resultaren danyades i n’eixiren en bones condicions, amb tots els ormeigs salvats. Dels corsaris en foren presos vint-i-sis, i a la bodega del vaixell van trobar-hi tres homes, presos aquell mateix dia a l’alçada de Creixell, un de mort i dos encara vius. L’altre nau corsària aconseguí escapar-se amb tots els pescadors vilanovins presos, que serien venuts als ports d’Orà o Argel. Els vencedors van remolcar el vaixell vençut fins el port de Barcelona, on la nau pirata fou posada a l’encant i els corsaris barbarescos venuts al mercat del mateix port. Del resultat de la venda van fer-se tres parts, una d’elles per les famílies dels pescadors vilanovins que serien venuts com esclaus als ports de Barbaria.

Aquest conte no hagués estat possible sense el treball històric d’Albert. Virella i Bloda i el seu llibre sobre la Fragata de Vilanova.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: