Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Sant Miquel de setembre

Miquel acompanya les ànimes al cel

Miquel acompanya les ànimes al cel

La Fira de Lleida

El 23 d’agost de 1232 Jaume I concedí a la ciutat de Lleida el privilegi de fer fira durant deu dies a partir de sant Miquel de setembre. Pels volts de sant Miquel, a la tardor, es feien —i es fan encara avui— les més importants fires de bestiar. La Fira de Lleida n’era una i de ben important. Però encara que avui el pla de Lleida i les comarques adjacents siguin el rebost agrari de Catalunya, els temps, com deia Dylan, han canviat, i en l’actualitat aquella fira medieval s’ha convertit, a partir de 1946, en la industriosa Fira agrària de sant Miquel. No per aquesta raó, però, ha perdut singularitat i animació, ben al contrari. L’actual Fira de sant Miquel és una de les dates encertades per visitar la capital de la Terra ferma. D’aquestes fires de bestiar, a part de la singular Tria dels mulats d’Espinavell, que anotarem entrat el mes d’octubre, voldria traslladar a aquest llibre una nota del Calendari Folklòric de l’Urgell, de Valeri Serra i Boldú, amb la intenció que el lector pugui fer-se una idea del trasbals econòmic i festiu que podia originar una fira per a la gent que hi assistia.  «Avui se fa la renomenada fira de l’Hostal Roig, vora d’Artesa de Segre, famosa per celebrar-se en una masia i ser una de les més concorregudes dels ramaders de muntanya que baixen sos productes. Los de la part baixa de la província saben molt bé que aquesta fira els permet proveir-se de debò.» També pels volts d’aquesta diada, en tot el Mediterrani occidental, era el moment de fer el canvi de les masoveries i altres contractes d’arrendament de terres. S’entenia que aquest era un bon moment de canvi perquè la terra, durant aquest temps, és en descans, en guaret; el vell masover no cal que la treballi més, i el nou arrendatari la trobarà “nova” per treballar-la com a ell li sembli convenient. Amb la mateixa intenció que la nota anterior, i del mateix llibre i autor, passo a copiar un text sobre aquest vell costum, que no devia estar, precisament, exempt de conflictes, i que més d’una vegada deuria fer arribar la sang al riu:  «fins fa ben poc temps, los bens de propis que posseïa l’ajuntament de Linyola los tenia donats a terratge [forma de contracte d’arrendament]; sos conreadors los posseïen pacíficament si els menaven a ús i pràctica de bon pagès; emperò, si per sant Miquel no havia emprimat encara les terres, ne quedaven desnonats ipso facto, i els substituïa aquell pagès més matiner que abans de sortir el sol anava a fer-hi un solc a tot el voltant de la peça».

La Barceloneta

Per sant Miquel, celebra la seva Festa major el barri mariner de Barcelona. Cal destacar la sortida del Canó. El canó de la Barceloneta és un canó de pau, no tira metralla sinó caramels. Fins fa ben poc, de bon matí la canalla del barri es plantava davant de l’església i al crit de «senyor rector, volem el canó» un home del barri disfressat de militar napoleònic l’arrossegava pels carrers; a cada cantonada s’aturava i disparava una salva de caramels, que la canalla arreplegava a estiracabells.   Avui, el canó continua sortint de l’església i disparant caramels per les cantonades, però s’ha acabat la cançoneta i l’estiracabells. Hem esdevingut ─les criatures i tot─ molt cívics (o anem massa farts, vet-ho aquí).

Llíria

Fira i festes de sant Miquel

Llíria és la Ibera Edeta, una de les ciutats principals, juntament amb Sagunt, dels edetans, una de les tribus iberes més pròsperes i poderoses. Damunt l’arcaica ciutat ibera, avui s’alça el monestir de sant Miquel arcàngel, un dels centres de pelegrinatge valencians més singulars. El monestir va ser fundat per Jaume II el 1319. Per la diada del sant, i dins la segona quinzena del mes, la ciutat festeja el seu patró, i des del segle XV en tal dia també celebra fira. Durant aquests dies se succeeixen una gran munió d’actes festius i culturals que atreuen els habitants dels entorns. El camí de pujada al turó del monestir es pobla de tendetes de candeles i ciris que usen els pelegrins per venerar l’arcàngel. Avui la fira s’ha convertit en un gran parc d’atraccions on els cavallets o la muntanya russa alternen amb les paradetes més tradicionals, els gaiatos, els torrons, les ametlles garapinyades, etc., tot convertint la ciutat en el centre festiu de la comarca.

L’arcàngel Miquel és cap dels set arcàngels i virrei del cel. Els hebreus el tenen com a protector d’Israel, i els cristians el fan patró de l’Església universal i, encara que pugui comportar una certa pretensiosa irreverència, a Catalunya ho és de la Guàrdia urbana. Miquel és qui custodia les ànimes en el seu pas a l’eternitat; hi ha qui vol veure’l a ell i a les ànimes en pas, en la Via làctia. És l’invicte vencedor de Lucífer (el brillant), el seu ostentós nom ve a significar, «qui com déu!». La seva figura apareix en les tres religions del Llibre: Judaisme, Cristianisme i Islamisme. Els noms dels set arcàngels són: Miquel, Rafael i Gabriel, els tres principals; la resta fins al setè: Uriel, Sariel, Ragüel, Ramiel, Zadquiel, Jofiel, Haniel i Camael. Algú ha volgut justificar que en realitat només es tracta d’un sol personatge, Miquel «qui com déu!», amb set potències o denominacions.

Del meu nou llibre CADA DIA ÉS FESTA. Editorial barcino

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: