Bienve Moya

Llegendes d'arreu

El casament de la Rosa i el Clavell (llegendes andalusines)

amor trobadorescLa primavera ha passat amb l’esclat de la vegetació, arriba la canicula i la asserenadora verdor deixa pas a colors més durs: el groc terrós del rostoll acabat de segar;  els blaus enlluernadors de les combinacions del cel i el sol; la cristal·lina resplendor de l’aigua… i sobretot, els brillants colors de les flors.

Vet aquí una curta llegenda sobre la vida secreta de les flors i de les fades de l’aigua.

Conta el poeta que en un esplèndid palau en el camí de Còrdova, vivia una bella i capritxosa princesa de la qual n’estava bojament enamorat el cavaller Abd Al·lah ben Hasan, vencedor en mil batalles lliurades contra els gots d’Hispània. La Princesa, per pura coqueteria i per tal de retardar l’imminent esposori, ja que els pares d’ambdós els havien compromès de ben joves, havia adquirit el malcostum d’exasperar-lo exigint-li costosos i sofisticats capricis. Un dia gosà demanar-li que li procurés la excepcional Rosa d’Alexandria, perquè el jorn del maridatge volia exhibir-la damunt la seductora sina que ressaltaria el vestit nupcial. L’audaç cavaller, jove i enamorat, no s’ho feu repetir dues vegades i emprengué l’aventura sense més dilació.

Passades moltes peripècies i privacions, l’atzar el menà fins un remot jardí on per màgia estival havia florit la prodigiosa Rosa d’Alexandria. Tant tost com el cavaller s’ajupí i amb esmolada daga tallà la sensible tija, a l’instant la insòlita flor es mudà en una hurí de bellesa extraordinària. El cavaller, davant el desconcertant miracle,  restà sorprès i admirat per allò que cregué un prodigiós regal de la natura. Però aquest no contava amb la reina de l’hort, una hermètica fada que residia al fons de l’aiguaneix del jardí, la qual per l’insolent atreviment de l’home d’immediat el condemnà a morir en l’espai de pocs dies, si no fos que en el transcurs d’aquell poc temps algú se’n compadís i acceptés casar-s’hi.

L’intrèpid cavaller, atuït, en veure’s sentenciat a deixar el món en la flor de la jovenesa, maleint la despietada princesa els capricis de la qual l’havien conduït al cruel destí, girà l’esguard i diposità l’esperança en la bella dama-flor que, en la seva imprudència, havia segat en plena vitalitat. I ella se’n compadí.

Allí mateix, la fada de l’aigua i senyora del Jardí, oficià el maridatge. Tot just celebrades les silvestres núpcies, l’esposa tornà al seu remot estat, i el bell cavaller es metamorfossejà en roig clavell de lívida carnadura.

Arribà el següent estiu i en l’esplendor de l’aigua i el sol la fascinant dama-rosa florí en un prat vora una infranquejable selva, on ningú gosaria injuriar-la. Però el cavaller-clavell nasqué al mateix hort de la fada on ell havia arribat per tallar la rosa. Desolat pel cruel allunyament, suplicà a la reina del jardí que el convertís en qualsevol altra cosa que li permetés d’apropar-se a la seva dama-flor. Llavors la fada, entendrida per aquell amor commovedor, el transformà per sempre més en raig de lluna. Des d’aleshores, cada nit, el cavaller-clavell pot acariciar la seductora dama-rosa amb els subtils dits lunars de la pàl·lida llum.

 

Single Post Navigation

One thought on “El casament de la Rosa i el Clavell (llegendes andalusines)

  1. Marc Galimany on said:

    He vist per la xarax la seva versió de la llegenda de l’Encantada de Font-rubí. Voldria saber d’on l’ha tret, doncs varia de la “oficial”. M’agradaria indagar més sobre l’origen i les diferent versions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: