Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Una solució d’urgència, o la bandera

felix el gatEra baixet i grassonet i a punt de jubilar-se. No volia més problemes, però algú, en Tià Rodríguez, va fer-li la punyeta (sense voler és clar, perquè el Tià era un home d’’ordre dels que van a les llistes del PP), el Tià, doncs, cansat d’esperar que el delegat del govern central formalitzés la pertinent denúncia contra l’ajuntament en el qual ell exercia de regidor, va decidir motu proprio entrevistar-se amb el comissari Villanueva per denunciar de flagrant delicte l’aireació de bandera no constitucional al balcó de ca la Vila… ja feia massa temps que la cosa durava. El comissari, a uns mesos de la jubilació, atengué el Tià educadament, però, un pel molest per la notícia que  li portava el regidor de l’oposició, notícia que ell no ignorava perquè per anar de casa a la comissaria havia de passar de necessitat per davant d’edifici consistorial. ─I què li sembla que hem de fer nosaltres en aquest cas? Interrogà el senyor Villanueva? ─Hombre, habria que indicarle al alcalde que la exhibición de está bandera, en solitario, es inconstitucional. ─Desdeluego, desdeluego. Assentí el comissari. I l’endemà, quan passava per davant la casa de la Vila, de camí a complir amb la seva obligació dels quatre dies que li quedaven per la jubilació, va mirar-se el drap que, sense un bri de vent, jeia flàccid, tot abraçant l’asta i decidí de quedar bé amb en Tià Rodríguez. Demanà per l’alcalde, el qual el rebé de seguit. ─Bon dia, senyor Villanueva, Què el porta per aquesta casa? ─”Miri. io, vusté ia sabe que no soy contrari a la democràcia, i respetu que se sienten catalans” ─Senyor Villanueva, si ha de sentirse mas a gusto en castellano, hagalo, hagalo. ─Pues, sí, mejor en castellano, però no tengo nada contra… ─No lo ignoramos, senyor Villanueva. Siga, siga. ─El caso es que un ciudadano ─miembro de este consistorio─ me expresa su opinión sobre la conveniencia constitucional de que en el balcón ondee solitaria la bandera catalana… (Casum el Tià dels co…) Como dice? ─No, nada, cosas mias. Me permite un momento? L’alcalde surt del despatx, deixant el comissari rumiant. Torna entrar. ─Deciamos de la bandera. ─Eso mismo, la bandera sola. ─Mire usted, es que està que ondea sola no es la bandera catalana. ─A no, pues yo… ─No, senyor comisario, debo informarle que esta és la bandera de la alcaldia, és la representacion de la autoridad municipal. ─A pues, en este caso, no he dicho nada. Ya informaré al denunciante. Y no se hable mas de ello. Y al cap de pocs mesos el comissari Villanueva va jubilar-se molt tranquil, havent informat a qui ho volgués saber, que la baldera que onejava a l’ajuntament no era la catalana, sinó la de l’autoritat municipal.

Això no és un conte.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: