Bienve Moya

Llegendes d'arreu

El gegant

Apunta Juan-Eduardo Cirlot, en l’entrada, Gegant del ‘Diccionario de símbolos’: «És curios anotar que, en el folklore, el gegant sol ser protector del poble contra els senyor, manté les llibertats i furs, el seu caràcter és tutelar. Podria deduir-se una significació (no generalitzada) del gegant com a personificació de l’home col·lectiu de “la unió fa la força”, de la vida de la comunitat». Aquesta fora una interpretació, però n’hi ha d’altres.cristòfol

Amb el gegant ─Gargantua en fora un exemple─ pretendríem representar la magnitud de la desmesura antropocèntrica, l’home com a centre de l’univers. I és més gegant (enorme) per allò que fa o pot arribar a emprendre, que no pas simplement per la seva alçada o corpulència. Gargantua, i el seu fill Pantagruel (dos exemples de la literatura de gegants i monstres), són físicament gegantins, com també ho són Goliat, Polifem, Thor, Sisif, Hèrcules, Ferragut, Joan de l’ós, el Nen de Vacarisses, per la seva desproporció, però també ho és, per exemple, Tartarí de Tarascó ─l’estrafolari personatge de la novel·la d’Alphonse Daudet─, per la desproporció de les seves aventures. I, indubtablement, participen en aquesta categoria, els herois del tebeo actual, Superman, Hulk i altres. O sigui que en aquests personatges que avui fem passejar, més o menys flemàticament pels carrers de les nostres viles els dies de festa grossa, s’hi han d’apreciar dos estats; un: la representació de les arcaiques cosmogonies humanes, des dels Titans grecs, o els Odin i Thor escandinaus, o els Goliats i Ogs cristians, fins els Fierabràs o Ferraguts de la llegendistica medieval europea, i els nostres més propers Pare Esmé o el Fort Farell de la rondalla local. Tots ells parteixen i participen del nostres mateixos somnis inconscients, els somnis de les nostres pors i fantasies desmesurades: des de la por subconscient a la figura del pare, que heretem de la infància, fins la magnificació de la capacitat onírica per transcendir les limitacions del nostre cos físic. Amb la continuïtat de la presència d’aquestes figures, que avui permetem que convisquin entre nosaltres en l’àrea de la festivitat ritualitzada, però que fins fa relativament poc temps, també participaven com elements sobrehumans en cerimònies de creences ancestrals, no fem altra cosa que continuar exhibint la nostra credulitat ─més o menys dissimulada─ vers els vells panteons cosmogònics; ja no creiem en els seus móns utòpics, però no em perdut l’esperança.

Si bé la majoria d’aquestes imatges, personatges que hem relatat fins aquí, provenen d’un món molt antic, dels vells panteons de les religions còsmiques, no hem de creure que el món cristià va mantenir-se aliè a creacions d’aquesta índole. També el cristianisme ha participat dels vells mites, i ens n’ha deixat rastres. Un exemple, ben conegut n’és el personatge gegantí de sant Cristòfol, per cert, segons Joan Amades, un dels primers gegants que apareixen en la processó del Corpus, tant a Catalunya, com en altres àrees europees.

Diu la llegenda cristiana que sant Cristòfol era un gegant que buscava servir l’amo més poderós. Va servir un rei, però el rei s’estremia cada vegada que sentia el nom del diable. Així que Cristòfol decidí buscar al diable. Quan el trobà es posà al seu servei. Un dia, en un encreuament de camins on s’hi alçava una creu de terme, i el diable, en veure-la fugi esperitat. Cristòfol preguntà al diable a qui representava aquell signe que l’aterria. El diable confessà que representava a Crist, el seu més gran enemic. Cristòfol decidí que havia de servir a Crist, indubtablement més poderós que el diable. Fins aquí la llegenda presenta un cert paral·lelisme amb la matèria del Faust de Goethe, per cert un tema que també trobarem en altres llegendístiques com Les mil i una it.  Cristòfol no va parar fins que trobà un monjo que accedí a iniciar-lo en el coneixement de Crist. El monjo li digué què per conèixer-lo calia fer oració, penitència i dejuni Però Cristòfol era un gegant i els gegants no poden suportar aquestes coses, sobretot el dejuni, i com que malgrat tot insistia en conèixer aquell senyor que tenia més poder que el diable, el monjo li encomanà una feina en la qual serviria a Crist i no hauria de fer penitència ni dejuni «Mira» Li digué el monjo «Prop d’aquí hi ha un riu molt cabalós, la gent no pot passar-lo sense el risc d’ofegar-se. Tu, ets fort i alt, pots oferir-te a passar-los per amor a Crist» I dit i fet, Cristòfol se situà a la ribera i complia aquell menester pel  servei de Crist, un amo més poderós que el diable. Però el vigorós Cristòfol ja se’n cansava de fer de passarius, fins que un dia, d’entre la brolla de la vora sentí una veueta que li demanava passar-lo. El gegant, per molt que buscava i buscava no veia el posseïdor de la veueta. Fins que vora d’unes mates advertí un infant molt petit. «Ets tu qui em demanes passar el riu? Si» Afirmà el nen. Cristòfol, amb la suficiència que dona saber-se més poderós que l’altre, engrapa l’infant i se’l posà a collibè. Entra al riu i es dirigeix a l’altre ribera. Però vet aquí què com més camina més feixuga se li fa la càrrega, i més i més pesa el nen, tant que feina tingué per abastar a l’altre cantó. En ser-hi, sans i estalvis, Cristòfol digué a l’infant: «En gran perill m’has posat, car me pesaves com si tot lo món portés». I l’infant li respongué: «No te’n meravellis, Cristòfol, car no tant sols has dut el món a collibè, sinó a aquell que va crear-lo. Jo soc Crist, i a partir d’ara ja serviràs per sempre al més poderós senyor».

 

Single Post Navigation

One thought on “El gegant

  1. No mes vull preguntar per aclarir alguns temes (que no tenen res a casi res en l’article) però en algun moment te algú de Froidea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: