Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Tots sants, haloween? de què parlem?

halloweenLa qüestió és saber de què parlem. En un article aparegut a la premsa el diumenge 3 de setembre, dos dies després de Tots sants, llegeixo, en relació a aquesta festa i la del Halloween, el següent i contundent comentari: «Per veure com d’enfonsada està la nostra festa [es refereix a Tots sants], només cal fixar-se en com s’està deixant morir la tradició de les castanyeres». Aquest comentari, com es pot suposar parla de la decadència de la celebració de la festa mediterrània (que l’articulista titlla de tradició), suposadament foragitada pel Halloween. Si hem de fer cas a aquest comentari haurem de deduir que la festa de Tots sants, a dia d’avui, ha quasi desaparegut de la memòria dels seus celebrants potencials ─la ciutadania de cultura catalana─, en benefici de l’altra celebració mencionada, que l’hauria substituïda. He de discrepar de tal afirmació, i crec que l’error de l’articulista rau en confondre quantitat feta visible, amb èxit. Sobretot discrepo quan li sembla que l’absència de castanyeres al carrer denota el fracàs de la vella, segons ell, tradició; una visió ─la d’advertir la desaparició de les velletes castanyeres com a fenomen─ que caldria atribuir a una lectura costumista urbanita que el condueix a emparentar tradició amb antic, démodé, i que l’impedeix advertir que ni les castanyeres són la única imatge de la festa (en tot cas ho eren a la ciutat), ni la ingesta de castanyes i moniatos una constituent única de la festa. En tot cal caldria observar que les castanyeres han desaparegut perquè avui, el seu producte, (de procedència agraria) està gastronòmicament desprestigiat, i qui l’ha substituït no ha estat la bruixa del Halloween, sinó el pastisser dels panellets, un producte prestigiós de la societat urbana. I ja fa temps que va esdevenir-se aquesta substitució. Però el romàntic urbanita, que veu la festa a través del pintorequisme de la castanyera, ni se n’havia adonat. Per aquesta raó, l’agosarat urbanita també s’atreveix a resoldre la festa de Tots sants incloent-la en el sac de les tradicions, i ja hem pogut advertir que el terme tradició pel nostre articulista, no significa altra cosa que, pintorequisme i d’ús antic. L’articulista ─que deu sentir especial devoció per la tradició─ sembla confondre la Festa, amb una activitat més del comerç cultural. I a mi la seva apreciació, no tant sols em sembla exagerada, sinó fins precipitada. Veiam, quins elements caracteritzen, particularitzen, la festivitat de Tots sants? Un, i principal, la visita als cementiris; dos, la celebració d’un sopar o un dinar en família (o entre amics) on les postres són a base de panellets, castanyes torrades i moniatos. Poca cosa, si ho contemplem sota la mirada de la necessitat d’espectacularització diària dels media i del comerç cultural. En canvi, si observem la seva suposada competidora, el halloween, sota els dos prismes anunciats: publicitat comercial televisiva pre festiva que promet pseudo emocions i esgarrifances, bullícia adolescent, nit de colors, serpentines, i altres martingales, no hi ha color. Però no hi ha color, com ja s’ha dit, si observem les dues activitats sota els conceptes apuntats, necessitats d’espectacularitat dels media, i consum comercial.  Però és que la festa, la festa popular, tradicional, no es redueix a un exercici exterior de gresca i saragata (tot i sent-ne una part important). La festa popular, i la de Tots sants (o castanyada) també hi pertany, implica interrelació social, en l’àmbit ciutadà, veïnal o familiar, implica entroncament amb la cultura intergeneracional. Si hi manca això, no estem parlant de Festa, estem parlant d’oci cultural comercial, i ben altrament (i sense posar-nos dramàtics) estaríem parlant  d’aculturació.

Cal fer observar que la Festa de Tots sants avui continua celebrant-se amb el mateix èxit de participació com fa molts anys s’havia celebrat, perquè aquesta festa era i és una celebració en l’àmbit familiar i d’amistats (com ho és la cerimònia del Tió a cada casa). Aquesta festa, que ara anomenem la castanyada, només tenia, i continua tenint, com activitat exterioritzada l’assistència als cementiris per visitar i tenir cura de les tombes familiar, i això segueix fent-se com antany. Igualment segueix celebrant-se popularment el sopar, o dinar que hem ressenyat més amunt (els joves, però, a partir d’una edat, no solen assistir als àpats familiars). El Hallowen no l’ha substituït. El què ha passat amb el Halloween, és que (i en això sí que l’encerta l’articulista) l’industria de l’espectacle cultural ha aprofitat un costum (divulgat a balquena pel cinema i altres mitjans audiovisuals), per vendre, en un format adient (el de la diversió banal), un altre producte de d’extens  mercat de l’oci comercial.

Curiosament enguany han coincidit en aquestes dates dos esdeveniments d’aquest mercat de l’oci comercial, el Halloween i el Saló del Manga. Dcncs bé, observant a través dels programes de televisió un i un altre públic celebrant, podies arribar a confondre’l: adolescents i tardoadoslecents, disfressats de coses exòtiques. El Saló del Manga substituirà al Halloween i a la Castanyada ensems?

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: