Bienve Moya

Llegendes d'arreu

El follet i les mosques de sant Narcís

folletA Les Preses, vora Olot, aquests mes celebren la Gala, la Festa major del municipi. Però si mai us arribeu a les Preses no podeu deixar de passar pel Bosc de tosca i rememorar què us trobeu en l’indret on el rancuniós follet, disgustat amb el pagès desagraït que l’havia tret de casa fart de les seves entremaliadures, recordant-li que tot és mudable, l’amenaça amb la següent sentència: «recorda, humà, que quan Olot era ciutat, Bosc de tosca era un prat. Quan Olot tornarà a ser un prat, Bosc de tosca serà ciutat». En aquest paratge, els apilonaments de rocs de diverses mides donen l’equívoca impressió que antany hi hagués hagut una ciutat. En realitat és l’efecte d’una colada de lava del veí volcà Croscat,

Les mosques de sant Narcís. El dia 29 és la Fira de Girona. En la mitologia clàssica Narcís és un bell jove que refusa l’amor de la Nimfa Eco. Un dia, en veure’s reflectit en un estany, s’enamora d’ell mateix i, en pretendre besar-se, cau a l’aigua, i s’ofega. Al mateix lloc on s’ofegà va néixer una flor, el narcís. És tradició a la ciutat de Girona que l’any 1285, quan les tropes franceses de Felip l’Ardit, rei de França (la infausta gesta del qual relata la cançó que ha donat fama a la Dharma), al davant de la croada que havia de prendre la corona d’Aragó a Pere el Gran, van entrar a Girona, van rebentar el sepulcre del sant, d’on van sortir milers de mosques que van encomanar mil malalties als soldats havent-se de retirar sense aconseguir altra cosa que la mort. Bernat Desclot, el 1288, ho narrà d’aquesta manera: «Primerament [déu] els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tan grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tan fort ni tan poderós que no caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta».

Un dia de gener de 1339, el rei Martí concedí a Girona el privilegi de poder celebrar anualment la seva fira. La ciutat s’havia convertit en un centre de mercat important, i l’hàbit va anar establint la celebració de mercats extraordinaris. A aquests mercats principals els anomenaven fires, que sovint es posaven sota l’advocació d’algun sant venerat en el país. En el cas de Girona, fou sant Narcís. El costum de posar les fires sota l’advocació d’un patró o patrona facilitava el recordatori de la fira. L’actual Fira de Girona actua a mena de Festa Major de la ciutat, i s’ha convertit en una gran manifestació ciutadana que presenta aquests dies la vila en festa. Teatre i altres arts, escèniques i plàstiques. Així és com el lleure d’una ciutat que actua a la vegada de centre comercials comarcal i és motiu d’atracció turística internacional, presenta durant la Fira de sant Narcís, la seva cara més gojosa i espectacular. Cal destacar, per al lleure juvenil, el firal de “les barraques” que es munta al parc de la Devesa. Una activitat que darrerament apareix en la majoria de grans festivitats i que hom denomina amb el pretensiós terme de “festa alternativa” per contraposició a una “festa oficial”, però que en realitat d’alternativa no en presenta cap altra que el consum desmesurat d’alcohol. No serè jo qui negui que el consum d’alcohol en la festa (de tota mena) no formi part de la tradició mediterrània, però en ella aquest costum és contingut per activitats paral·lels, que modera i controla la ingesta; des de la participació de altres generacions en les activitats, fins el control que proporciona l’haver de intervenir en algun ritual (joc) que exigeix control de totes les facultats i sentits. Cosa que no es dona en l’entorn d’aquestes pobres alternativitats.

 

 

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: