Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Les festes de l’aigua

fontPel juny celebrem sant Joan i sant Pere, i el juliol sant Cristòfol, el Carme, la Magdalena, sant Jaume, i sant Nin i Non (Abdón i Senen). Que tenen en comú totes aquestes celebracions? Doncs l’aigua. Tots aquestes personatges, aquests sants i marededéus estan relacionat amb l’aigua, perquè aquest cicle festiu és el de la canícula. A partir d’aquests mesos, coincidint amb l’augment de la calor les reserves d’aigua minvaran, els rius entraran en l’estiatge, els pous i les fonts arribaran a eixugar-se. L’aigua cada cop serà més escassa. Potser sigui aquesta la raó d’haver fet coincidir les festes de l’aigua amb la commemoració de tots aquests personatges, que es relacionen amb ella d’una manera o altra.

No cal explicar, perquè tots ho sabem, que a les 12 de la nit de sant Joan, entre el darrer instant de les dotze i el primer de la una, l’aigua és renova (és nova), per aquesta raó és màgica. Si no us ho creieu, proveu de banyar-vos exactament en aquest instant ─de difícil aprehensió, ésclar).

La relació de Sant Cristòfol amb l’agua li ve del seu segon ofici, passarius, o barquer.  Aquest sant, gegants, que celebrem el dia 10 de juliol, va passar el riu, a collibè, al Nen Jesús. La llegenda és ben bonica, ja la contaré un altre dia.

El Carme, la Marededéu del Carme, cau el dia16 de juliol. Ja sabeu que un carmen, a Granada és una finqueta meitat jardí, meitat hort, meitat vivenda; no una gran hisenda, sinó un maset. Aquesta paraula, carmen, procedeix del terme àrab, karm, que significa vinya, però vinya en el sentit de petit tros de terra per cultivar i passar-hi les hores de lleure, hagi o no hi hagi vinya. La Marededéu del Carme deu el seu apel·latiu al Mont Carmel, muntanya que actualment protegeix el port de Haifa, a l’actual Israel. En aquesta muntanya, que dona a la mar, hi ha hagut, des de temps immemorials, culte a algun geni o déu. Els Cannaneus hi veneraven Baal, fins que el profeta Elies va fer destruir el temple i exterminar els seus sacerdots. Amb el cristianisme establert a la regió, un any, per Pentecostes, estant-hi reunits uns estudiosos del profetes, se’ls hi va aparèixer la Marededéu, i li construïren un temple anomenant-la del Mont Carmel, del Carme, que a occident rebé el sobrenom de Estrella de la mar, Stella maris. Actualment el mont Carmel hostatja el Bab, el temple principal de la fe Bab-hai. El mar, doncs, i l’aigua tornen a aparèixer per aquesta diada, l’Stella maris, patrona de navegants i de l’Armada. Els pescadors es troben dividits entre sant Pere i la Marededeu del Carme.

Després del Carme, el dia 22, celebrem la Magdalena, Maria Magdalena, la deixeble de Jesús, a la qual els evangelis apòcrifs ens la presenten com una persona que tingué molta importància en el primer cristianisme. Diu la llegenda que la Magdalena, Maria, Llatzer i Josep d’Arimatea, van creuar el mediterrani (tornem a trobar l’agua) i van desembarcar a la costa de Provença, a l’actual població de Les santes Maries de la Mar vora la romana ciutat d’Arles. Des d’allí les Maries es desplaçaren a una gruta entre Ax de Provença i Marsella, on avui encara se les venera. Josep d’Arimatea, portador, segons la llegenda del sant Graal, seguí camí cap a les costes bretones, o britàniques, on ell i el graal es confongueren amb els mites artúrics. Recordeu que l’aigua és un element important en tota la Matèria de Bretanya.

Seguidament celebrem sant Jaume, el 25, que tan en la llegendistica catalana, com en la gallega, arribà, lògicament, a través del mar. Desembarcà a Barcelona on feu la seva primera prèdica on avui hi ha el què en queda del temple d’August, dalt del Mons Taber, a l’actual casal del Centre excursionista de Catalunya, vora la plaça de sant Jaume. Després seguí camí cap a Galícia, passant per Lleida, on, just on avui s’alça una ermita, al carrer de Cavallers, se li clava una punxa al peu. Uns àngels li van treure, i en commemoració del fet cada any, per sant Jaume, els nens lleidatans construeixen fanalets que dipositen a la referida ermita.

L’ultima efemèrides a celebrar, el dia 30, és la de sant Abdó i sant Senen, sant Nin i sant Non. Pebrots i tomaques, deien rememorant aquests dos sants, patrons dels hortolans, de les aigües acanalades i de les sínies remoroses a hortes i jardins.

Abans, doncs, abans que desaparegui, eixugada per la calor, la cantadora aigua dels corrents, la cristallina aigua de fonts i pous, celebreu l’aigua. Celebrem-la amb el Carme, la Magdalena, sant Jaume, i sant Nin i Non. Ara que encara hi som a temps, l’any que ve ja començarem per sant Joan i sant Cristòfol.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: