Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Els “moros”, relats tradicionals i correcció política.

Els gegants moros de Vilanova i la Geltrú

Els gegants moros de Vilanova i la Geltrú

En una població del litoral, pel Nadal, la canalla participava d’una divertida tradició: la Carassa del “moro Manani”. Aquesta carassa representava la testa d’un pirata berber. S’exposava al pati de la Casa de la Vila i llançava caramels per la boca. Simultniament, en un castellet de titelles es representava un conte on un pirata bereber desembarcava a la platja de la població i es menjava tots els torrons, etc. Al final, un petit heroi foragitava el pirata. Aquest relat, que certament incloïa (antics) prejudicis cap els corsaris barbarescos, s’ha contat d’aquesta manera des de fa generacions; com altres vells relats que contenen prejudicis envers tota mena d’humans que no coincideixen amb els costums locals. En algun moment, però, des de ercles d’opinió (educadors, militants pro drets humans, etc.) sincerament preocupats per la qüestió, va sorgir la protesta. La protesta era motivada per l’existència d’una bella colònia de magribins a la població. Aquests col·lectius pro drets van exigir que se suprimís de l’obreta el terme (suposadament infamant) de moro. L’especulació sobre l’assumpte quedà inscrita en una arriscada hipòtesi segons la qual caldria suprimir de les narracions populars aquells elements que la correcció política consideraria inadequats, tant els que inclouen referències xenòfobes, com violentes, etc. Si així ho féssim, però, i suprimíssim (com finalment va fer-se) del relat de la Carassa el “pejoratiu” moro, amb quin altre terme l’hauríem de substituir? Carreguem els neulers a una altra ètnia: als ianquis, potser? «El ianqui que cada any ve a robar les llaminadures de Nadal dels nens d’aquesta població?» O bé potser fora millor, ras i curt, suprimir tota l’activitat, ja que, «la cultura popular catalana –i l’europea-, certament no desapareixeria perquè es deixi de representar aquesta obreta. Però, i pel conte de la Caputxeta Vermella, i pel del Nap Buf, quina solució hi trobaríem? La Caputxeta, una nena assetjada per un animal bestial que al final la devora a ella i a la seva àvia, tota la narració transcorre en una atmosfera truculenta. El conte del Nap Buf i els seus germans narra com són abandonats pels pares en un bosc ple d’ogres només per treure-se’ls de sobre. O encara, quina serà la solució pels contes de la Ventafocs o Blancaneu? No s’ha de considerar una severa discriminació que les dones madures hagin de ser lletges i dolentes (madrastres), i les joves, belles i més bones que el pa? Que fem amb aquesta mena de literatura universal de la qual cada any se n’editen milers d’exemplars per a gaudi de la canalla? Tornant a l’assumpte que motiva l’article cal advertir que el costumari popular és ple de “moros” de tota mena: gegants moros, turcs i cavallets, moros i cristians, etc. I certament els “moros” pirates, assaltadors de les poblacions del litoral català van existir durant uns quants segles, i la població els temia de valent, tant com els habitants de Palestina temien els despietats croats cristians. Quina resposta, doncs, podríem donar als qui pateixen per aquesta qüestió? I, abans de tot, quina proposició hauríem d’articular per als membres de les comunitats magribines que ja viuen ¾i no pensen anar-se’n¾, al país?. Una  primera consideració, de cara a les persones que se senten justament motivades per aquesta causa, és que tinguin en compte que els nens i adults magribins que actualment viuen a Catalunya, han d’assumir com una qüestió principal, (que també hem d’assumir nosaltres), que ells no són pàries que han aparegut al món de cop, sinó que formen part d’una història que els relaciona amb la resta de pobles del món, també amb el nostre, el català. I que tant el nostre com el seu (que finalment conformen un sol poble humà), atiats per diversos poders, han estat protagonistes d’heroïcitats i d’atrocitats. I la història (els records a partir dels quals es creen les llegendes també són història) no pot mistificar-se ni tan sols en benefici de la correcció política. Els relats llegendaris que narren fets de la humanitat antiga a voltes es fan difícils de contar (com en el cas que ens ocupa) perquè hi intervenen col·lectius que en altres èpoques han estat enfrontats, encara que avui convisquin més o menys fraternalment. Però no existeix cap raó per obviar la realitat, només la prudent exposició de la realitat, sigui la que sigui, ens permet d’assumir-la com una etapa del passat que el present ha fet anacrònica. Els magribins que actualment viuen a Catalunya no poden sentir-se responsables de les traces que en la memòria popular hagi deixat l’actuació d’uns avantpassats. I als qui primer se’ns ha d’acudir que ni poden, ni se’n senten de culpables, és a nosaltres mateixos bandejant en el tracte tot indici de paternalisme. Els immigrats magribins ─com és de tota lògica─ avui no s’identifiquen amb els “moros” de sarsuela que apareixen al nostre costumari; són immigrants, no pas idiotes. O és que algun català avui pot escandalitzar-se sentint una àvia grega com que presenta als seus nets els “almogàvers” aragonesos i catalans, com pirates exterminadors?

Single Post Navigation

One thought on “Els “moros”, relats tradicionals i correcció política.

  1. Montserrat on said:

    Bienve, quan raó!!
    Els eufemismes no són un mal exclusiu de la cultura popular. De fet és la millor manera de generar la inseguretat col·lectiva: sempre en deute amb algú a qui se suposa que no has tractat prou bé. I, cínicament, ens venen a dir que sort en tenim que hi ha qui ens vigila i ens diu de quina manera hem d’expressar-nos. Quim Monsó va saber posar-hi un bon mirall… No ens adonem que anem cedint un espai que és només nostre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: