Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Primer de maig, festa de la santa Creu

santa creuEls vells elements festius del Maig són, principalment, la celebració de la verdor, representada en l’arbre maig, i la creu de maig, transformació cristiana del vell símbol arbori de les religions còsmiques. També ho són les flors en les mil formes que van des de les enramades de revetlles i llumnàries, a les catifes associades a les festes del Corpus.

La creu, en les festes d’aquest mes, substituí l’arbre tan a nivell simbòlic com iconogràfic. Però l’arbre, el símbol vell, no desaparegué totalment de la litúrgia festiva i subsistí camuflat en el folklore.  Avui d’aquestes festes de la Santa Creu en resta una de ben viva, la celebració a Salomó (el Tarragonès) del Ball del santcrist. L’aparició de la creu en l’hagiografia popular s’empara en la llegendistica, en un relat que fa arribar aquestes llegendàries creus fins la nostra terra de manera miraculosa i, gairebé sempre, des de l’altre cantó de la mar.

Començarem per la llegenda del Santcrist de Balaguer (encara la festa la celebrin pel novembre), on la imatge, segons la vella tradició, ha estat molt venerada. D’entre tota la població ho ha estat especialment pels gitanos. D’aquest Santcrist dels gitanos, Valeri Serra i Boldú en conta anècdotes força curioses. Anem primer per la llegenda, que essencialment és la mateixa que la de Salomó,  i algunes altres; de la de Salomó, ens n’ocuparem al final. El santcrist de Balaguer hauria estat construït per Nicodem, enigmàtic personatge que en l’Evangeli de Joan apareix conversant amb Jesús. Nicodem guardà la imatge a Jerusalem. Durant una persecució de cristians la imatge fou traslladada a Beirut i venerada secretament. Però els cristians també van haver de fugir, abandonant la imatge en un armari. La casa fou comprada per Eleazar, jueu. Ell ho desconeixia, però altres jueus van descobrir-la i l’acusaren de cristià. Per desmentir l’acusació Eleazar clavà un punyal al pit del santcrist, del qual manà un doll de sang. Forces jueus es convertiren i durant molts anys el crist fou venerat en una sinagoga de Beirut, convertida en església cristiana. Quan els àrabs prengueren Beirut llençaren la imatge al mar. Aquesta, travessà tot el Mediterrani, i Ebre amunt, trencà pel Segre i es deturà davant Balaguer. La imatge es resistia a abandonar l’aigua fins que una santa abadessa l’en va treure i la diposità al santuari. On avui encara hi fora si l’any 36, una colla de descreguts no l’haguessin fet malbé. L’actual és una reproducció. Per cert ben poc agraciada. I ara anem pel que Valeri serra i Boldú conta de la relació d’aquest santcrist i els gitanos. «Figureu-vos quina és la fe dels gitanos en el santcrist» conta el folklorista «que una vegada un capellà, veient una pobre dona que pujava agenollada la rampa que dona al santuari, descalça, amb els braços en creu i el genolls encetats, va preguntar-li: ─I doncs, feu una penitència molt pesada! ─Sí senyor, amb molt de gust! ─Així digueu que el santcrist us ha fet un benefici molt gros. ─Què si me l’ha fet gros! En lo món no hi ha una imatge tant poderosa! Figuris que li vaig fer aquesta prometença si em concedia el què li demanava. I l’ha fet com jo volia. Li vaig prometre que pujaria la costa a genollons si un oncle meu moria esquarterat i no hi tingués cap capellà a l’enterro… ─Jesús! Exclamà el clergue. ─Doncs ha complit el peu de la lletra: ha mort assassinat!»

Entre la primera i segona setmana de maig, la vila de Salomó, celebra la representació del “Ball del santcrist”. Si hi aneu, no us cregueu veure un santcrist fent-lo ballar. A les terres del camp de Tarragona i el Penedès, coneixen amb el terme “ball” tots els exercicis que solen participar en les cercaviles festives; així hi ha ball de bastons, el ball de cercolets, etc., fins hi tot algú pot referir-se al Ball de xiquets pels Xiquets de Valls. Una modalitat d’aquests exercicis rep la denominació de Ball parlat, perquè els seus membres, a part d’evolucionar coreogràficament, reciten versos referits a una història. El Ball del santcrist de Salomó conta la llegenda de l’arribada a les platges d’Altafulla , població de la costa propera a Salomó, d’un santcrist muraculós, que un mercader salomoní, que s’havia arribat fins Alger per adquirir blat, el baratà amb uns mercaders àrabs a canvi del seu pes en plata. El santcrist però, com que era miraculós, deixà a l’algerià amb un pam de nas ja que a l’hora de pesar-lo només mesurà trenta míseres monedes. Actualment aquest Ball parlat se celebra dins l’església de la Vila.

La celebració del maig, o (dialectalment) el mai, és la festa de la primavera per excel·lència. La festa comença amb l’anada al bosc a cercar i tallar un arbre ben alt que els joves portaran dins la vila (com encara fan Cornellà de Terri el dilluns de Pasqua, al Figaró, a Folgueroles). Amb l’arbre hom celebra la vegetació, la generació del món vegetal. Les flor tenen el seu dia en la festivitat de la Pasqua florida.

Del llibre que sortirà properament CADA DIA ÉS FESTA.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: