Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Nacionalisme Banal i festa popular

barçaEscriu Michael Billing en, Nacionalisme Banal, editorialafers.cat sobre les formes que pren la transmissió del nacionalisme en la pràctica comunicativa  d’un estat consolidat, o sigui un estat del cànon. Com és lògic, la lectura, i la interpretació que se’n fa de la teoria de Billing, ha tingut diverses accepcions segons on s’ha llegit. Així, mentre la Wikipedia en espanyol, ens informa que:  «La idea central del nacionalismo banal es que incluso en las naciones estables, sin problemas identitarios, la nacionalidad es constantemente recordada a los ciudadanos. Aunque los líderes políticos de esas naciones puedan no ser nacionalistas en el sentido más militante … el nacionalismo está siempre presente [en] sus discursos, [i] los productos culturales, e incluso de la estructura de los periódicos (información nacional, información internacional). El nacionalismo banal reproduce cotidianamente los esquemas mentales del nacionalismo, ya sea en rituales colectivos como el deporte; o en detalles aparentemente nimios, tales como la utilización de banderas para identificar las lenguas en las que se escriben los ingredientes de una caja de cereales, o el sombreado gris del territorio de otros países… en los mapas de los servicios meteorológicos en televisión». En la versió de la Viquipèdia en català llegim: «als nacionalismes evidents que solen qualificar-se com a “no nacionalismes” o simples “patriotismes”. Segons Billig, constitueixen «un tipus important de nacionalisme que era passat per alt per la major part d’analistes: els nacionalismes rutinaris dels estat-nació establerts», sovint percebuts com “assenyats” front als “perillosos” nacionalismes sense estat.» Cap de les dues “informacions” és errònia, però cada una d’elles destaca de la teoria de Billing, allò que creu afavorir-la. Així podem deduir que mentre el “canònic” nacionalisme espanyol compta amb munió d’elements que un pot identificar com a nacionalisme banal, en canvi el perifèric nacionalisme català n’està ostensiblement mancat. N’està mancat, però no pas desert. Avui, la festa popular, junt amb el moviment al voltant del Barça, és un dels pocs d’aquest tràfecs que indubtablement posseeixen les característiques que apunta l’autor. Sobre l’assumpte Barça no cal que m’estengui, existeixen extensíssims estudis. Ens referiré doncs a l’altre moviment apuntat, la festa popular. La festa popular és avui l’altra important manifestació amb que compta la societat catalana i que s’ajusta al que Michel Billing anomena nacionalisme banal. I ho és per variades raons, una d’elles, i no la menys important, per la seva multitudinàrietat, sobretot al costat d’altres iniciatives de la cultura catalana, que tot i tenint un gran valor significatiu i representatiu, no posseeixen aquest caràcter, la multitudinarietat, amb que compta la festa popular. La festa és una activitat cultural dinàmica que neix de les necessitats socials de la població, i com que no és el resultat d’un treball de laboratori, esdevé, amb naturalitat, multitudinària, general. I d’aquí extreu el seu valor, des de sempre, i especialment en l’actualitat. Per construir aquesta nació de la que parlem, són necessàries no tant sols grans idees historicistes i econòmiques, sinó també un imaginari, un imaginari polític, social, cultural… i èpic, epicopopular, s’enten. Un imaginari èpic en una línia pareguda a la que proporciona el seguiment del Barça, i que proporcionaria el seguiment d’unes seleccions esportives catalanes, es clar. Una èpica que, malauradament, avui no posseïm encara, o posseïm defectuosament. Una èpica popular que ens apropi al que Michel Billing explicita en el seu concepte de nacionalisme banal, una èpica popular que sí posseeixen altres pobles veïns. Una èpica que vagi des dels acudits característics fins les referències que, per exemple, ens dona la Wikipedia en espanyol: «la utilización de banderas para identificar las lenguas en las que se escriben los ingredientes de una caja de cereales, o el sombreado gris del territorio de otros países (v.g. Portugal, en el caso de España)». Dues referències, que, controvertidament, ja es donen el nostre cas, i les quals ja disposen de descarats enemics. Una èpica popular que, avui, conté, sens dubte el multitudinari moviment de la festa popular.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: