Bienve Moya

Llegendes d'arreu

halloween: hallo, que?

la festa a catalunya

La gojosa i alegre ignorància

«Amb la, dita, globalització sorgeix un “mercat” de religions en que triomfen les versions més fonamentalistes, deslligades de la seva cultura i territori d’origen». Així ho comenta Olivier Roy, l’expert francès en islamisme i religions de l’orient, que denomina aquests fenomen La santa ignorància (títol d’un seu llibre). Bé, aquí, en aquest paper, no anirem de religions, anirem de costums festius. Doncs resulta que el diagnòstic pot ser tan aplicable a aquelles, les religions, com a aquests, els costums festius. Talment com en l’oportunitat que comenta Olivier Roy en relació a les religions, el camp dels costums festius també ha estat alterat per un fenomen semblant: el mercat del consumisme. El mercat del consumisme, com a divulgació i expansió de costums culturals, ha alterat el continuum dels costums festius locals als països de tradició no anglosaxona (i també a bona part d’aquells). Ha alterat els costums de l’esbarjo social, de les relacions festives veïnals, de la moda en el vestir, en el dialogar, en el jugar, etc. I sobretot ha alterat els usos socials que aquests fenòmens comporten. El mercat consumista ha divulgat la imatge de santa Claus (o la seva versió més in: Santa), el Papa Nöel i els seus gnoms, trineus i cérvols voladors, tots ells protagonistes dels aparadors dels grans magatzems, i posteriorment invasors dels balcons locals (i, en aquests cas, i fent honor al seu origen, el mercat consumista, no ha estat pas en detriment dels orientals reis mags, sinó com un afegit més). I, també, a través del mercat globalitzat, i els mass mèdia globalitzats, un dia, ja fa temps, ens arribà sant Valentí; i el halloween de les carbasses i les disfresses funeràries que ha de suplantar la castanyera i els deliciosos panellets; i encara, aportada per l’erudició pel·liculera del becari espavilat, el Dia de la marmota per substituir la lluna de la  Candelera… i cada any apareixen a la premsa més confirmacions de les dates exactes del mes del Ramadan, sense que es justifiqui que la comunitat islàmica s’hagi abocat, de cop i volta, al consum de la premsa local. És obvi que som coneixedors que el mercat, el comerç, és en la base dels intercanvis culturals: De sempre el comerç ha vehiculat, a dut d’un cantó a un altre, noves idees i noves formes. Però aquí no es tracta de la vella i saludable dedicació humana a bescanviar i a comerciar, es tracta del dit mercat global, del mercat consumista. En relació a la nostra qüestió, el problema del mercat global no són els productes que transporta, sobre els quals un pot objectar que, bàsicament, el  només és diferent de la castanyada en la forma, i que es igual de fiable preveure quan arriba fred hivern a través de la sortida de la marmota del seu cau, com de la lluna de la Candelera, que si plora (és nova) el fred ja és fora, o si riu (és plena) el fred és viu; uns costums i altres només són figures locals que adopten morfologies festives diferents. Això fora igual, si no fos que, comparativament al que expressa Roy sobre les religions, dels productes parafestius que transporta el mercat consumista ens en quedem la part més “idiota” ( idiòcia: dèficit d’intel·ligència), o sigui, el dogma. Ens quedem el dogma, la part no informativa, la part inspirada o revelada, i que per tant no cal comprendre. I el dogma no ens informa de res dels productes que ens ofereix aquesta mena de mercat, el consumista (i per tant tampoc no ens forma). D’aquests productes només n’adoptem el contenidor, l’embolcall de lluentons. De la Castanyada, del Tió, del sant Joan o sant Antoni, de l’Home dels nassos, molts dels veïns ens en podran donar raó, o de la celebració del Primer de maig, sempre tindrem algú per narrar-nos la gènesi i la raó de celebrar-lo. Ens serà molt dificultós, però, trobar un veí proper que ens informi sobre el què i la raó del halloween, o que representa aquest individu barbut i rodanxó que té el costums d’escalar xemeneies. I, en fi, ho celebrarem però ens quedarem amb el dogma, o sigui, ens quedarem en la lluna de València, o en Bàbia, estat molt proper a la inèpcia i a l’aculturació. Celebrarem, i amb llums, disfresses i trompeteria, xalarem… però no sabrem que redéu celebren, i perquè ho celebrem a la manera que indiquen els aparadors dels grans magatzem, les pel·lícules, i les sèries de televisió. Celebrarem la gojosa i alegre ignorància que ens ofereix el dogma.

Bienve Moya

Single Post Navigation

One thought on “halloween: hallo, que?

  1. Heribert on said:

    Simplement genial!! Una gran reflexió.

    Salut Bienve

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: