Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Un conte de Pere Calders

ametllers floritsL’arbre domèstic, o “Jo per la pàtria tot”

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estva més en pugna amb la veritat oficial,és el que ara trobo oportú d’explicar. Un matí, en llevar-me vaig veure que en el menjador de casa hi havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes braques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que allò no podia ser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir: ─Us vic a fer saber que al menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L’home, vós, direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i em digué:
─No pot ser.
Sí, esclar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar al capità. Va donar un cop damunt la taula amb la ma plana, va alçar-se i m’agafà per la solapa (allò que fa tanta ràbia).
─No pot ser, dic! ─repetí─. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps més tems del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol [nasquessin arbres!] Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
─Sí. Però a despit de tot, he tocat l’arbre del menjador de casa amb les meves mans.
─Apa, appa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquests secret. L’Estat pagarà bé el vostre silenci,
Ja anava a rreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
─Que és d’interès nacional, això?
─I tant!
─Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu?

ARA AGAFEU-VOS-HO PEL CANTÓ QUE VULGUEU: A CASA MEVA L’ARBRE JA COMENÇA A TOCAR EL SOSTRE, I EL XEC, VULL COBRAR-LO… I AMB ESCREIX!

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: