Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Reflexions d’un matí d’hivern en un país xungo.

tallatAmics, m’expressaré en pla perquè així em trobo més còmode: la cosa està molt xunga, o sigui molt embolicada i rebregada. Que una part dels qui remenen les garrofes a tot l’estat eren una colla d’impresentables: rufians que s’havien tret el carnet del partit a última hora; trepes sense altre interès per el bé públic que no fos el que pugui arreplegar ─allò de “què hay de lo mio”(encara que ho posi en castellà, també son molts els catalans que ho fan servir); poca vergonyes declarats, experts en canviat de camisa com aquell que es canvia els calçotets de tant en tant, que tot déu coneixia però que, en ares d’un possibilisme un punt egoista, preferíem mirar cap una altra banda, no fos cas que encara rebessim; en fi, tot el que podíem esperar d’una ,dita, Transició que vam preferir mirar-la amb les ulleres optimistes, abans que amb les higièniques prevencions que ens aconsellava la prudència i més de trenta anys d’ignominiosa dictadura. En fi, que ara resulta que no eren només uns quants els arribistes, sinó molts, i que han anat augmentant amb la lògica del “qui dia passa, any empeny”, i els pocavergonyes han ocupat una part substancial de poder, poder que abans ja havien tingut (perquè no oblidem que el franquisme se sustentava amb una la practica abassegadora i normalitzada de la corrupció) i que, il·lusos, havíem confiat que la, dita, Transició, eliminaria. Doncs no, no ha estat així, i llocs clau de la societat en que vivim, estan copats per aquesta élite de pocavergonyes que continuen detentant el poder en exclusiva i amb voluntat hereditària (només cal que us fixeu en els cognoms que llueixen). La cosa està xunga, amics.

Sortides: Jo, en aquest moment i en aquesta situació, la única sortida que hi veig (la més possible) és poder avançar cap a la recuperació d’un estat amb postulats de la socialdemocràcia sorgida a redós de la última guerra europea (llegiu Tony Judt, sisplau). Això significa un pacte amb forces com ara la classe mitjana de CDC que sembla (dic sembla, i espero no equivocar-me) que lidera Artur Mas, i recuperar l’espai que havia tingut el PSC. Dic recuperar-lo perque entenc que l’actual direcció s’ha impossibilitat tota sola (o ajudada, que ja és veritat que a vegades més val anar sol que mal acompanyat), s’ha incapacitat tota sola per tornar a ocupar aquests espai. Cap a ocupar aquest espai hauria de tendir ERC (i deixar de pensar que podrà ocupar el de CDC), ERC i, sens dubte, IC. Per això, però, caldria que uns i altres abandonessin rèmores semàntiques que, avui, encara els enfarfeguen. Fixeu-vos, amics, que dic DCD, no CiU. CiU hauria de amollar, també, llast que l’enfarfega, CiU ha governat masses anys i, avui, es troba entrampat amb masses compromisos adquirits durant aquests anys de govern. Però de CDC i la seva relació amb el món econòmic i les classes mitges, el país en necessita, no ho dubteu, no podem viure de l’aire (encara que sigui independent) del cel.

En quan a Espanya, amics, soc sincer i dic que no hi veig futur, les forces polítiques corresponents per un projecte com el que jo veig, no hi son, i si hi son estan atomitzades o presoneres d’altres forces. Espanya vol salvar-se ella (i és ben lògic) i nosaltres, com a poble autònom, no entrem en els seu projecte de salvament, si no és com a part indiferenciada. Perquè és ben evident que hem de fugir com gat escaldat de la República d’Aznar i Pedro J, oi? Una república que somnien de fa temps, més autoritària i nacionalista, si cal, que l’actual règim de la monarquia, dita, parlamentària en que vivim. Una república que, avui, la situació de desgavell en que es troba la política i l’economia espanyola, els estan posant en safata de plata.

En fi, és una reflexió d’un matí d’hivern, en un país que, ara per ara, les veu xungues. Això no vol dir que aquestes reflexions no puguin ser tornades a passar pel garbell, corregides, o contrastades i redreçades, en allò que calgui.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: