Bienve Moya

Llegendes d'arreu

No són, només, històries de sants

Sant Sebastià, copatró de Matadepera, li serveix a aquesta població per tornar a celebrar una antiquíssima festa de l’arbre maig que els pobles han anat oblidant al llarg dels segles. Avui aquesta festa del Pi és una de les celebracions més esperades de l’any per bona part dels joves de la localitat  La festa gira al voltant d’un pi de grans dimensions, que es va a buscar als defores i un cop tallat es transporta i planta al bell mig de la plaça, esdevenint, com ja he dit, centre de totes les activitats de la vila. ma de santsEn la iconografia cristiana, Sebastià és presentat com un bell jove, de rostre extasiat pel dolor, travessat per les fletxes d’uns sicaris que gaudeixen del martiri. L’equívoca imatge de la sofrença de Sebastià, amb el cos nu i travessat per les fletxes dels seus botxins, sovint ha estat causa d’escàndol entre el puritanisme o calvinisme, actitud que no tant sols trobem en el protestantisme, sinó també dins el catolicisme. Cal entendre, però, que aquesta subtil imatge, que pot despertat sentiments entre pietosos i sensuals, correspon als paràmetres d’una percepció d’emotivitat antiga, la qual caldria entendre per comprendre el caràcter de la nostra afectivitat a través de la història: la pietat, la compassió, la tendresa, la bellesa del sofriment, sensacions i sentiments que han encarnat passions no sempre coincidents. L’etimologia de caràcter popular sol ser molt liberal; Jaume de Varazze (segle XIII) en Llegenda Àuria, exhaustiu tractat de sants i altres atribolats personatges ─d’on la vena popular ha pouat la major part de la informació que sobre ells posseïm─ per  justificar el nom de Sebastià, ens dona pintorescos indicis: de Se bast iannus, aquest bast es referiria a la sella de muntar i el sebe a la palissadaEtc. Amb la mateixa “alegre” etimologia s’expressa l’heràldica popular, que en la circumstància d’haver d’atorgar segells d’antigor a les ciutats que no en tenien, o els semblava no tenir-ne prou amb les barres (pals) catalanes reblades per algun castellot solitari al seu escut municipal, van anar per la directa i a Sabadell li endossaren una ceba, un corn a Cornellà, un moll(peix) a Mollet del Vallès i una gralla (au) a Granollers, una ala a Olot i… resolt el problema dels títols ciutadans.

Vicenç Ferrer, el predicador que es feia entendre per totes les nacions, malgrat que ell es dirigís arreu en català, no fou el primer Vicenç valencià. De fet ell porta el nom del primitiu heroi (sant) Vicent màrtir, contemporani de sant Cugat i santa Eulàlia de Barcelona (segle IV). Al Sud-oest de la vella Balansiya, a extramurs de la ciutat, pels volts de l’actual temple de sant Vicent de la Roqueta, s’alçava el raval de la Boatella, que durant tota la etapa musulmana conservà, atès pels mossàrabs valentins, el remot santuari vaix-romà on la llegenda diu que s’hi venerava el cos del sant hisparomà. En l’actualitat una entitat de devots del sant ha preparat un camí que des d’Osca, vila on la tradició local el fa néixer, porta a València, la ciutat on fou martiritzat. En entrar a l’antic regne d’Aragò, el camí ens condueix per les garrotxes del Mestrat, de Cantavella al Forcall, a Morella, a Traiguera, baixant a la plana cap a Vilanova d’Alcolea i d’aquí a Sagunt i a la Balansiya musulmana, on haurien d’entrar-hi per l’andalusina porta de la Boatella, la Bab Baitala, que estaria pels volts del modernista mercat central. Reivindiquem aquest primitiu Vicent, o Vicenç, que l’ombra, molt i molt allargada de Vicent Ferrer feu obscurir en el calendari; però no del tot, i poblacions tant allunyades entre sí com Torregrossa a les Garrigues, i a Sant Vicent de Raspeig, vora Alacant, continuen recordant-lo amb les seves festes. Només una curiositat més: voldria fer notar com entre sant Antoni i sant Vicenç màrtir, es festeja, a part dels dos citats, a sant Pau Anacoreta, a Maur i Sebastià, celebracions que provoquen una corrua de festes majors d’hivern. M’agrada destacar com la veneració d’una sèrie d’herois (sants) del remot cristianisme en una època determinada de l’any, ens pot mostrar l’homogeneïtat cultural d’un territori, i també mostra com els cicles festius s’adaptaven als cicles laborals de l’economia agrària.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: