Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Viatge en terres de moriscos

Valderrobres des del riu

Valderrobres des del riu

(Aparegut al suplement Cultura. ElpuntAvui. 30 novembre, 2012) Sempre m’ha sorprès que una considerable quantitat de catalans, sobretot dels del Llobregat en amunt, sentin tanta atracció pels Pirineus, d’altra banda ben lògica ja que en l’imaginari urbanita solen representar la natura en el màxim de salvatgia. En canvi solen mostrar, sense cap mena de rubor, una gran ignorància de les terres de ponent. Què en saben la majoria dels catalans orientals dels paisatges de la Catalunya Nova? Dels paisatges i els costums de més enllà del Francolí? Potser alguna cosa del Priorat, per allò del vi, que s’ha posat de moda, poca cosa més. I si d’aquest país en saben ben poc, que en deuen saber de les terres entre l’Ebre i el Sènia, que també són Catalunya, encara que tant gratuïtament i sovint es regalin a Castella. I dels Ports i les seves comarques? Coneixen res de territoris amb apel·latius tant èpics com La Terra Alta? De viles amb noms tant eufònics com Fabara, Gandesa, El Pinell de Brai… Saben res d’on comença l’Aragó de llengua catalana, (malgrat les cartes al director queixant-se de l’aragonès oriental?) Saben gaire cosa els catalans orientals, del Matarranya, ─afluent del pare Ebre─, del riu i de la comarca? Una comarca on caminant pels carrers de les seves viles oirem parlar català amb més assiduïtat que no pas pels carrers de qualsevol ciutat metropolitana? Coneixen Valderobres (sic) i el seu magnífic castell amb els murals del campament del Rei en Jaume? Amb la Llibreria Serret, conduïda per Octavi Serret, Premi Nacional de projecció social de la llengua catalana, 2009? En saben res dels vins de Cretes? En saben res de la vila de Calaceit i de la fonda Alcalà on feien beguda (i teca) Nestor Luja, Joan Perucho i els seus amigots? En saben res del mausoleu romà de Fabara? I de la via verda que des de Roquetes, enfront Tortosa, s’endinsa en els Ports pel vell camí del ferrocarril de Val de Zafan, camí que des de Tortosa s’arribava a Alcanyís, per enmig dels túnels oberts en les fragositats de la muntanya? En saben res de la Fresneda (sic) i de l’hotel del Convent? On una família, pare, mare i tres filles, atenen cuina, administració i taula, rebent al foraster amb l’amabilitat d’un entorn domèstic. Família, això sí, de les que no et destorben, al contrari, la seva professional presència sempre és celebrada. Un hotel instal·lat, com suggereix el seu nom, en un vell convent del segle XVII que els avantpassats dels actuals propietaris adquiriren desprès de la desamortització de Mendizával i que avui, reformat amb estalvi de tota sobrera aparositat i generosa comoditat i confort, el regenten amb expert mestratge. Convent, hotel, en els salonets del qual, estratègicament situats aprofitant la vella arquitectura conventual, he passat solemnes tardes dedicades a la conversa o l’assossegada lectura, dels llibres amb què viatjo, o dels dipositats en les lleixes de l’establiment. Hotel, convent, en el menjador del qual, tan m’han servit un senzill i ràpid entreteniment per a la nit desganada, com obsequiat amb l’exquisidesa de la seva cuina, tancant l’àpat amb un deliciós flam de romer, i no cal dir res més dels vins del celler de la casa. Un goig tan gran, el de viure uns dies al Convent de la Freixneda, com el que sento en encetar el viatge arribant-me a Reus per emprendre la N420, Tarragona Alcañiz (Alcanyís), i amarar-me de la visió de les treballades i austeres terres de la Catalunya Nova, de records moriscos: Les Borges (recorden aquella família de papes?), Pradell, Duesaigües, Falset (que ja no cal travessar pel mig amb perill de carregar-te alguna criatura), Capçanes, Mora, la nova i la vella, Camposines, Corbera d’Ebre (i el seu record de la bàrbara guerra franquista), Gandesa… i entrar a l’Aragó per la ratlla del riu Algars, i seguir Aragó endins, encara en terra de parla catalana, Calaceit, Cretes, Valderobres i la Freixneda. Camí que faig, tant sovint com puc, per sentir-me com a casa, a les terres de la Catalunya Nova i l’Aragó.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: