Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Nous patrons festius?

Avui podem assegurar que l’associacionisme popular festiu, gaudeix de bona salut. Durant les últimes dècades, el país ha excel·lit en bones gestions dedicades a la reinvenció (disfressada de recuperació), de celebracions festives i populars. Una prova d’aquesta bona salut és que, entre el mes que corre i fins ben entrat l’octubre la festa omplirà amples pàgines a la premsa i temps a la televisió; no hi haurà periòdic que no disposi de secció dedicada als caps de setmana festivo populars. Aquest estat, avui normal, no ho era fa uns anys. La festa tradicional no ocupava les “noticies” més enllà de certs pintorequismés, no era una activitat a recomanar com espectacle d’actualitat, i molts menys de “modernitat”. Avui els Castells i celebracions com el Corre de bou de Cardona, la Patum i altres festes populars, gaudeixen d’un bon espai als diaris i a la televisió. Què ha pogut fer canviar la situació? La voluntat política de recuperar l’espai públic per a qualsevol mena de manifestació, manifestada durant els anys setanta, coincidí amb la voluntat de “recuperar” la festa popular. La Festa (la popular) no pot desenvolupar-se en altre lloc que en l’espai públic, Encara que altres espectacles puguin coexistir amb ella (el concert, el circ, la fira…), la Festa no sobreviu en territori privat. Va ser, doncs, a partir d’aquells anys d’alliberament cívic i polític, que la festa al carrer ha recuperat el seu espai natural, per a gaudí dels seus protagonistes, tota la població. Passats els anys de voluntat recuperadora, acompanyada de propòsits de modernitat i genuització, hom observa l’avui i se n’adona com sorgeixen nous patrons amb aparença de “modernitat”, però de dubtosa originalitat. El més estès d’entre ells, l’anomenarem “sanferminització” i ens arriba, sobretot, per via televisió i, malgrat l’adjectiu, no fa referència exclusiva a la festa de Pamplona, sinó també a altres festivitats la base dinàmica de les quals consisteix en la sortida de penyes, o colles a resseguir bars, tavernes, etc., fent-se acompanyar de xarangues o altres grups musicals, i amb la participació, o no, de vaquetes o bous. Caldria destacar aquí que genuïns elements d’aquest patró han participat de sempre en el vell model de les festes pirinenques com les de Cardona Olot, Berga, i a les de les terres de l’Ebre. Aquell vell model, però, avui s’ha reduït (empobrint-se) abandonant, en bona manera, música i bous, quedant-se, només, amb el seguiment de barraques i bars, i amb la consegüent exclusiu consum d’alcohol. Aquest nou patró, falsament modern, se’l dona com a “festa alternativa”, i podem adonar-nos que té una gran acceptació, per exemple, entre el personal jove la festa de Gràcia, la de a Girona, per mencionar-ne dues de ben distants. Aquest patró, suposadament alternatiu, ha guanyat terreny gracies a dues actituts, la primera de les quals és la demanda de control sobre els costums festius per una part de la societat: lleis de protecció animalístiques, normes sobre pirotècnia, etc. Normes que amb l’al·legat de contribuir a contenció, aporten espais desatesos dins els vells models festius, no possibilitant, en realitat, altra alternativa que l’empobriment  senyalat. I una altra, paral·lela a aquesta, és la penetració entre àmplies capes de la societat d’un pensament tou i exclusivista, que refusa allò que, en principi, li creï la mínima molèstia personal.

L’altre aparent nou patró, més espuri encara que el primer, tendeix a donar a les celebracions tradicionals format de parc temàtic, d’un sospitós historicisme psudomidievalitzant, i escandalosament acrònic.   Aquest nou patró actua principalment sobre les celebracions socialment més dèbils, amb la finalitat d’orientar aquelles celebracions de d’escassa tradició local cap a un barruer turisme de temporada festiva. Dic celebracions de tradició dèbil referint-me a activitats nascudes per emulació de poblacions veïnes, i endegades a l’empara de sectors amb poc arrelament ciutadà. Aquest fenomen ha augmentat en tot el territori lligat a la avenç del dit turisme cultural (festiu, enològic, agrari, etc.). El fenomen, en principi, no ha de ser necessariament negatiu, i pot arribar a ser positiu i tot en aquelles poblacions que poden mantenir un alt grau de genuïtat i control social de la festa. Però no és el cas d’altres festivitats on la festa té menys arrelament social i on  més dèbils són els ressorts de control local. *En aquestes últimes, un pot advertir com d’any en any, té lloc una incessant incursió comercial de molt baixa qualitat, qualitat artística i qualitat comercial. No cal ser gaire observador per comprendre que les relacions entre festa i atracció turística, i el seu aprofitament econòmic, pot afectar la mateixa rel de la societat local i la festa que celebra. Un exemple de la problemàtica que s’exposa són les anomenades “fires medievals” que sorgeixen com bolets, a l’empara dels neopatrons de suposada modernitat. Algunes d’aquestes fires partiren de guions creats per actius locals, i mentre els medis locals poden abastar tot el que mou la celebració, funciona. Però arriba un punt que l’activitat local no dona per més; és en aquest moment que entren en joc empreses de suspecte qualitat artística i més dubtosa professionalitat creades ad hoc. Aleshores, el que, en els seus orígens, havia estat una activitat festiva (que també satisfeia els interessos del petit turisme local), mancada de control local i de qualitat artística, que no donen les empreses mercenàries, llogades per estimular un fraudulent i acrònic historicisme, aquestes “fires” acaben esdevenint una mera anotació als periòdics en l’apartat d’”oci cultural” de cap de setmana”. Anotacions que, sense criteri, esdevindran simple “pintorequisme” folklòric.

 

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: