Bienve Moya

Llegendes d'arreu

De la festa a l’oci setmanal

Entrat el segle XIX, Les teories politiques de solució total (del comunisme al nazisme, sense oblidar la globalització), com en les anteriors etapes culturals, s’han volgut intervenir en el vell procés del calendari festiu. Però per veure-ho amb la suficient perspectiva hem de retrocedir una mica més, fins la il·lustració, fins la revolució francesa i el seu intent de reformar el calendari i tot el sistema de festivitats en benefici del racionalisme, la eficàcia i la modernitat. La que havia de ser la festa principal del nou calendari, la. “Festa de l’ésser suprem”: anava així ─com narra Gilbert Ziebura, en ‘La Fiesta’─: Robespierre «el fundador del nou servei diví, l’únic culte pur que la moral i la raó han de reconèixer damunt la terra. Revestit amb el seu tern de gala…avança duent «entre les mans un ram d’espigues i flors encapçalant la Convenció i, enfilant-se el més alt, celebra el servei diví. Cala foc a l’embolcall de l’ídol…», Aquesta imatge no us recorda en res les nostres, per posar un exemple, olimpíades? I encara ─sense voler emparentar-ho en la intenció, però si en la forma─ no us fan venir a la memòria les commemoracions nazis de Nürenberg, o les nostres, ─ben nostres per desgràcia─ festes del “Primero de mayo”? No cal que m’estengui més, la vostra informació i imaginació pot fer la resta. Aquesta intencionalitat de intervenir, de racionalitzar el cicle de festivitats, ja sigui amb l’excusa de modernitzar i fer civil la festa popular, ja sigui amb la idea, més actual, de fer més eficaç, d’optimitzar la producció (no sentiu un eco com dels plans quinquennals, de nefasta memòria) tornarà a fer-se present en les teories socials del XIX i XX, i es tornarà ha voler intervenir la festa, amb la creació d’activitats blanques com la festa de l’arbre, la practica dels esports, el conreu de les arts en règim amateur: fotografia, cinema, música, el bricolatge casolà, i d’altres no de tant blanques com les rebaixes, etc. La il·lustració va tenir, i els seus seguidors ideològics en el temps han tingut, la pretensió de domar la festa popular, la festa antiga i tradicional, la festa rebeliana (de Rabelais), pretenent eliminar-ne els component “salvatge,” insubordinat. S’ha pretès, en etapes diverses, també en la rabiosa contemporaneïtat, crear una festa “moderna”, civil i civilitzada, s’ha pretès extirpar-ne els components nihilistes, contestaries, i tots els riscos d’insurgència que conté tota activitat que se celebra al carrer. I darrera d’aquesta festa civil i ordenada, moderna i “domada” ha aparegut, com no podia ser d’altra manera, la festa comercial, consumista: tota una sèrie d’activitats reiteratives i fora de tot context temporal i vital:  no commemoren res, no celebren altra cosa que la l’oci setmanal ordenat i controlat: res que alteri la productivitat necessària, res que la descontroli. Activats on la societat que hi concorre ja no controla, i en l’organització de la qual no hi participa, i que, com en aquell intent de festa civil que havia de nàixer fruit de la raó i la civilització, n’ha esdevingut merament observadora passiva i subjecte d’explotació. Les festes rave acaben sent caricaturitzades amb el mot pejoratiu de botellón, i estigmatitzades per l’autoritat són repudiades per la societat ben pensant, i no tant ben pensant. Anteriorment ja hagueren de sofrir aquesta estigmatització els moviments hippy, i altres sorgits als USA com a reacció contra la guerra del Vietnam. En les darreries del segle XX el nostre país conegué un moviment “recuperador” de la festa que coincidí amb els darrers moviments democràtics per sostreure’s de la dictadura franquista. D’aquell llarg procés, però concentrat en el temps, en tenim memòria en les festes postdictadura que organitzava l’ajuntament de Barcelona, sant Joan, carnaval, et. Com una premonició del que el futur ens preparava, aquelles celebracions que van començar a la Recta de l’Estadi (un espai obert), van acabar al Clot del migdia (un espai que podia dedicar-se a un camp de concentració).

 

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: