Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Els segadors (violència?)

Martín Ferran, en l’ABC del 27 de setembre, escriu que troba l’himne de Catalunya “clarament desafortunat”, per la seva violència. Marededéu, quina finesa gasta Mr. Martín, que el repugna una cançó per la seva violència. Ben segur que deu preferir l’”himno” de València, que “ofereix glòries a Espanya”. Però és que el compositor de l’himne català, algun malaurat poeta àulic o tavernari (Jaume Ayats escriu que l’origen dels Segadors és una cançó eròtica) el dia que el composà no deuria estar per oferir gaires, o cap altra mena de glòria que no fos lasciva. Ni qui va adaptar-lo a cant patriotic disposava de l’excelsa musa que d’un Peman, capaç de fer anar” yunques y ruedas” alhora, que va cantant “al compas del himno de la fe”, que, certament no és tant bel·licós com un “bon cop de falç”, però que és força més intel·ligible i, sobretot, menys sorollós: “Yunques y ruedas cantando al ritmo de la fe”, i total per acabar cantant “de pie, sobre el azul del mar el caminar del sol”. Tota una proesa. Jesús va caminar sobre un llac, però Peman veia els espanyols caminant sobre la mar buscant el sol. Violent no ho deu ser, però un pel arrogant, i fins hi tot prepotent, si que ho sembla, sí. I si es mesura la violència per la supèrbia, al seu costat, un senzill i eficaç cop de falç, no queda en res, home!

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: