Bienve Moya

Llegendes d'arreu

La Festa Major, un pla cultural, ben ordit

El darrer terç del segle XX contemplà un ampli moviment de recuperació festiva de caràcter popular, moviment que coincidí amb la recuperació democràtica. L’any 1979 se celebren les primeres eleccions municipals post dictadura i la majoria d’ajuntaments són ocupats per consistoris nous disposats a recuperar el carrer per a l’activitat popular. Barcelona, coincident amb aquesta sensibilitat, es proposà renovar la festa de la ciutat, la Mercè, que per aquella dècada estava en gran decadència.

La Mercè, va néixer el 1871. Amb anterioritat cada població de les que conformaven la ciutat celebrava la seva patrona o patró. El naixent sentiment catalanista, amb diversos càrrecs a la Casa de la Ciutat (Francesc Cambó fou regidor el 1901), anà donant forma a la nova Mercè, afegint a les celebracions religioses, activitats civils, la modernitat s’extreia de les exposicions Universal (1888) i Internacional (1929). Els esports i l’incipient art audiovisual: la fotografia, el cinema, van anar-se incorporant a la nova festa, hereva de la vella festa patronal. I així la Mercè esdevingui popular i moderna, per un cantó amb les aportacions tradicionals antigues, el 1902 s’inaugurà amb una trobada dels gegants de Catalunya, i per un altra amb la incorporació de les novetats mencionades. La nova Festa Major, junt amb la tradició, havia assumit els moderns esports, sobretot futbol, atletisme i ciclisme, així com les novetats de la fotografia i el cinema. Amb tot aquest aparat, el catalanisme cívic militant construí un model de festa particular, afegint-hi la divulgació d’una dansa pirinenca que projectaria com a dansa nacional, la sardana. Però cap els anys seixanta aquest model, per causa de les prohibicions del franquisme i la entrada en la societat de consum, està ja en franca decadència.

A partir dels setanta, neix un ampli moviment cívic per recuperar l’espai públic, i la festa apareix com una eina excel·lent. A Barcelona, la nova Mercè abandonà el vell model i adopta un nou patró festiu que partia del Camp de Tarragona i el Penedès/Garraf. Aquest últim model s’havia popularitzat amb la divulgació dels castells, dracs, els diables de foc, etc. Aquest model se sustenta amb la posada en escena d’un seguit d’actes ben estructurats més un protocol observat amb precisió pels participants: una Vigília que sol començar amb la lectura d’un pregó per part d’alguna personalitat rellevant, continuat per la celebració nocturna de balls i concerts en espais públics; un dia principal que s’obre amb les Matinades musicals, seguit del Cercavila de l’Ofici religiós on hi participen els entremesos, més les autoritatsmunicipals; migdia dedicat als castells; tarda d’activitats esportives, festives i escèniques al carrer; nit amb revetlles populars que es tanca amb castell de focs artificials. I la nova Mercè dels vuitanta regalaria a la cultura popular festiva una de les actuals activitats més rellevant de tota Festa Major, el Correfoc. Activitat i denominació nascuda el 1979 en ocasió d’una Trobada de Dracs, dels quals només se’n localitzaren sis: El de Vilanova i la Geltrú, Sitges i sant Pere de Ribes (Garraf), el de Vilafranca (Alt Penedès), el d’Olot (Garrotxa) el de Solsona i la Guita de Berga, que no hi assistiren). Per suplir l’absència de més dracs, es convidaren dues de les poques colles de diables que subsistien, els diables de Vilanova (Garraf) i de l’Arboç (baix Penedès). D’aquella trobada de dracs, nasqué el Correfoc, a la nova Mercè de Barcelona.

 

 

 

Single Post Navigation

4 thoughts on “La Festa Major, un pla cultural, ben ordit

  1. montserrat comas on said:

    La recuperació de la festa de la Mercè va ser per a mi un experiència que recordo amb molta satisfecció perquè em vincula directament amb una mena de succedani de Cercavila que es feia al Passeig de Gràcia amb el drac de Vilafranca al qual ens duia els meu pare quan jo tot just devia tenir 8 anys. Però tot va lligar perfectament quan ja instal·lada a Vilanova vaig saber que un tal Bienve hi tenia molt a veure. Els fils mica en mica es van lligant.

  2. Era ma germà bessó, ja ho sabies, oi? Vaig aprendre molt a “Brasalona”, molt. El caliquenyo de Vilafranca, pobret, n’ha vist de tots els colors. Ara que el nostre Drac, si ho sabessiu tot! Fins i tot va sortir en una peli de Robin Hood, hi feia de monstre, esclar.

  3. Sete Udina on said:

    Òndia, Bienve! Jo hi era en aquella Mercè del 1979, precisament amb el Drac de Vilafranca. I no siguis tan modest: els d’aquella època sabem que la paraula “correfoc” va ser un invent teu, per més que es digui des d’altres topants. Tot l’article molt interessant. Gràcies per l’aportació…

  4. Ja ho sé que deuries ser-hi, Sete. No soc modest, era la meva feina. Tots plegats sóm els “inventors” del Correfoc, amb altra gent de Manresa i Reus, que en aquells anys van començar coses paregudes: La Cabra de Reus i el Bou teler de Manresa, i més que n’hi deurien haver d’iniciatives. Pero mira, del nom, del nom sí que n’estic comvençut que va ser una parida meva (ei! si algú no demostra el contrari).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: