Bienve Moya

Llegendes d'arreu

La festa major i el model festiu català

Les dècades dels setanta i vuitanta del segle XX contemplaren un ampli moviment de recuperació de l’activitat festiva de caràcter tradicional i popular. Aquest moviment coincidí, en el temps i en l’esperit, amb la recuperació política democràtica. L’any 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals després de la dictadura, a la gran majoria dels ajuntaments entraren consistoris catalanistes i d’esquerres, i en aquestes poblacions es proposaren recuperar l’espai públic per a l’activitat popular. L’ajuntament de Barcelona, coincident amb la mateixa sensibilitat, es proposà renovar la festa major de la ciutat, la Mercè, que per aquella dècada ja es trobava en un estat de decadència quasi absoluta. La Mercè, havia nascut, com a festivitat barcelonina, el 1871, en que l’ajuntament de la ciutat confeccionà per primera vegada un programa d’actes extraordinari. Amb anterioritat a aquesta data, Barcelona no celebrava una festa que englobés tota la ciutat, sinó que cada antiga població de les que la conformaven celebrava la seva patrona o patró. El naixent sentiment del catalanisme noucentista, que disposà de diversos càrrecs a la Casa de la Ciutat (Francesc Cambó en fou regidor el 1901), anà donant forma a la nou nada Festa major de la Mercè, afegint a les celebracions eminentment religioses, activitats civils contemporànies. Si a principis del segle XX eren els concursos de cors de Clavé, el 1902 s’inaugurà amb una trobada dels gegants de Catalunya. I així aquella festa de la Mercè s’anà fent popular i moderna, per un cantó amb les aportacions d’espectacles tradicionals que es feien venir des de les comarques, i per un altra amb la modernitat que s’extreia de les exposicions, la Universal el 1888, i la Internacional de 1929.  Els esports i l’incipient art audiovisual: la fotografia, el cinema i la música (que ja podia reproduir-se mecànicament) van anar-se incorporant ala nova FestaMajor, hereva de la vella festa patronal; aquella vella festa patronal que arreu ja feia anys que s’havia apropiat dels entremesos* i representacions festius i corporatius més espectaculars del Corpus. Vegem, doncs, com ja durant el primer terç del segle XX, la Festa major de Barcelona  ─i la de les ciutats industrials i comercials, que la prenien de mirall─, junt amb la tradició, havia assumit els moderns nous exercicis dels esports, sobretot futbol, atletisme i ciclisme, així com les novetats de la fotografia i el cinema. Amb tot aquest aparat al carrer, el catalanisme cívic militant assajà de construir un model de festa català, partint de tot l’aparell paraescènic que hem dibuixat, i sobretot afegint-hi la divulgació de la nova sardana, una dansa empordanesa que seria projectada com a dansa nacional. La Ciutat, amb la seva festa de la Mercè, va projectar el seu model arreu del país, model que cap els anys seixanta, per diverses causes,  com les prohibicions del franquisme, la entrada a la societat de consum, l’emergent turisme de vacances, etc., estava en franca decadència.

Però com s’ha dit al començament, cap a les dècades dels setanta, vuitanta, a l’escalf de la voluntat recuperadora política i cultural de tot el país, la festa al carrer aparegué com a eix de crides i activitats cíviques. A Barcelona, la nova Mercèes conformà a patir d’un model de festa, que no es recolzava ja tant en aquella sensibilitat de principis del XX, d’ideari noucentista i de sensibilitats de la Catalunya Vella, i acollí amb entusiasme un patró festiu que partia de la Catalunya Nova, del Camp de Tarragona i el Penedès/Garraf. Aquest últim model s’havia popularitzat amb la divulgació que en feien els mitjans: castells, entremesos festius, dracs i els diables de foc, etc., elements festius ben vius, en la regió susdita. Aquest model, apart de la seva riquesa folklòrica, sustentava, i sustenta, la seva base en una posada en escena, en un ritual litúrgic d’actes esglaonats, compactes i molt ben estructurats i protocol·làriament observats amb precisió pels participants a la festa, els festers.  Obertura de la festa amb una Vigília  que sol començar amb un acte culte, generalment conformat per la lectura d’un pregó o benvinguda a la festa per part d’alguna personalitat rellevant, continuat per la celebració nocturna de balls i concerts de música en espais públics, amb un patró proper de les berbenes del juliol; un dia principal que invariablement comença amb les Matinades amb instruments musicals tradicionals, seguit del Cercavila, o processó d’Ofici religiós on hi participen tots els entremesos* i balls*, més les autoritats municipals; un migdia que sol dedicar-se a una gran actuació de castells i els altres balls populars*; una tarda d’activitats festives que van des dels esports a les activitats escèniques al carrer, i una nit amb més revetlles populars que es tanca amb un grans castell de focs artificials. Aquella nova Mercè lliuraria a la cultura popular festiva catalana una de les activitats més rellevants, i gairebé indispensables, en tota Festa Major actual, el Correfoc. Activitat i denominació que nasqué l’any 1979 en ocasió d’una Trobada de Dracs de Catalunya, dels quals només se’n localitzaren sis: El de Vilanova i la Geltrú, Sitges i sant Pere de Ribes (al Garraf), el de Vilafranca (a l’alt Penedès), el d’Olot (la Garrotxa) el de Solsona i la Guita de Berga, que no hi assistiren). Per suplir l’absència de més dracs, van convidar-se dues de les poques colles de diables (totes radicades en poblacions de la regió del Camp/Penedès) que existien en aquell moment, els diables de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i de l’Arboç (baix Penedès). D’aquella trobada de dracs, nasqué el Correfoc, ala nova Mercè de Barcelona.

Single Post Navigation

3 thoughts on “La festa major i el model festiu català

  1. Peter Rius May on said:

    Ja era hora que algú fès aquest anàlisis/descripció.

  2. Home, Gràcies Peter. M’alegra que t’agi agradat.

  3. Hagi, m’he deixat la h

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: