Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Petit assaig sobre els diversos models festius catalans actuals al Principat

Pilar de la colla de Vilafranca, a la plaça de Vilanova i la Geltrú

El territori català del Principat no presenta un sol i únic patró festiu, sinó, què com és lògic, per la seva formació al llarg de la història s’hi poden observar diversos models  festius. Models que han anat canviant i evolucionant al llarg dels segles i sobretot en els darrers trenta anys, des de la dècada dels setanta cap aquí. Aquest últim procés l’ha marcat, no cal dir-ho, l’aconseguiment de la democràcia com a sistema polític, i amb ella, la possibilitat de retornar la cultura popular a l’espai públic (segrestat pel franquisme durant quatre llargues dècades), espai essencial per a el seu desenvolupament i evolució.

Avui (abusant d’un cert esquematisme a què ens obliga la necessitat de l’espai) hom pot apreciar dins el territori del Principat unes “illes” amb el seu model festiu més o menys consolidat.:

1/ la festa als Pirineus: Olot, Cardona, Berga, Solsona. La Festa en aquestes ciutats i àrees d’influència es basa en la participació d’una comparseria (gegants, nans, cavallets, etc) amb la seva evolució i seguici força protocol·laritzat i socialitzat (per ser membre de les colles de portadors, cal passar llargues etapes d’aprenentage), molt apreciat pels ciutadans. Entre aquests actes, la festa consisteix en l’organització de colles de joves  que visiten, amb gran regularitat i “protocol” cellers, bars i locals, on la consumició d’espirituosos és la norma, sovint abusiva. En algunes ciutats, com a Cardona (i fins fa poc a Olot) la festa no es feia sense bous al carrer. Avui, aquest aspecte ha decaigut.

2/ La festa al Gironès, Empordà,la Selva. Lafesta, en la majoria de poblacions d’aquest territori ve marcada per les “ballades” de sardanes i danses ritualitzades: Dansa de Campdevànol, de Castellterçol, etc. Ha assumit una part del model pirinenc, la formació de colles o penyes, i d’instal·lació d’espai per a joves, les barraques. Girona ha recuperat, donant-li molta importància, els elements de la comparseria: gegants, etc.

3/ La Festa al Barcelonès (o àrea metropolitana). Actualment la festa per excel·lència en aquest àmbit és un mirall de la Mercè de Barcelona. Però la Mercè actual, reestructurada els anys vuitanta, va adoptar el model del Camp de Tarragona. Als anys vint del segle passat, amb la Mercè es va crear el model de Festa major que vam conèixer fins la dècada dels seixanta.

4/ la Festa al Camp de Tarragona i el Penedès/Garraf. El model del Camp de Tarragona i el Penedès/Garraf és bàsicament una festa que partint del vell model de la festa del patró o patrona de la vila, incorporà els rics elements de comparseria del Corpus, a la processó religiosa, la qual anà convertint-se en seguici o cercavila espectacular amb la participació de una gran múnió de “balls” (danses) i altres exercicis amb estructures escèniques i coreogràfiques: bastons, cercolets, panderos, cavallets, moixigangues, dracs, mulasses, diables, i un llarguíssim etc. Incorporà també, com ho feu la Mercè als anys vint) els exercicis i diversions modernes: esports (sobretot futbol i ciclisme), el cinema i la les altres arts visuals. L’estructura festiva d’aquest model és la següent (amb lleugeres variacions locals): Vigilia, tronada, o dispar de morterets anunciant el començament dela Festa. Lecturade Pregó de la festa; Nit: castell de focs artificials. Després, revetlles. Dia del patró o patrona, de bon matí:“Matinades” amb músics per despertar els veïns, sobretot grallers; processó o cercavila d’anada a Ofici religiós amb tots els components del seguici, més les autoritats municipals. Migdia: castells a la plaça i exhibició dels exercicis de balls participants del cercavila. Vespre, ofrena o vot del poble, amb la consegüent processó o cercavila dels exercicis i balls del seguici. Segons la importància de la vila, aquesta seqüència pot durar, la vigília i el dia de la patrona, o patró, o dos o tres dies més. Cal tenir en compte que en aquestes processons o cercaviles hi poden participar de dues-centes a cinc-centes, persones (la gran majoria joves)

5/ la Festa a les terres de l’Ebre. La festa a l’Ebre, no es concep sense els bous, les bandes de música ila jota. Elsbous tant poden fer-se al migdia com  ala nit. Almigdia o la tarda, es fan bous al carrer, el bou capllaçat, o ensogat. A la nit el bou embolat. Els matins i migdia, sovint l’omplen regates d’embarcacions tradicionals, o modernes, a la mar o al riu, i jocs, entre els quals el del pal ensabonat (una cucanya estesa sobre el riu o el moll), i l’amollada a l’aigua d’ànecs o altre aviram, darrera els quals es tiren els joves. La tarda sol estar amenitzada amb música, sobretot de les diverses bandes comarcals o forasteres. La tarda i vespre també és el moment per dedicar a la jota, ballada a la plaça, o al cant improvisat pels versadors.

La festa en algunes ciutats mitjanes importants: Mataró, Manresa, Terrassa i alguna altra ciutat catalana, en l’actualitat han assumit el model festiu del Camp i el Penedès/Garraf.

A principis dels vuitanta, la població de Granollers habita abandonat la seva festa, Un sector molt dinàmic de la població, sobretot relacionats amb el món de l’escena, conscients de la importància de la festa per a l’estructuració social d’una ciutat van assumir l’encàrrec de recrear-la i prenent com a premissa que tota activitat humana necessita d’un element de competència, a partir d’una vella notícia local estructuraren el model què avui coneixem com la competència entre dos sectors de la població identificats en dos colors, els blaus i els blancs, els quals competeixen cada any al pavelló d’esports (representats cada un dels colors per una persona, un rajoler) en un concurs de veure qui fa més maons en un temps determinat. La creació és totalment nova, parteix, però, de fer identificar els ciutadans amb un element senzill i visible: un color, blau o blanc. (extratracte d’un treball en construcció, més ampli)

Single Post Navigation

2 thoughts on “Petit assaig sobre els diversos models festius catalans actuals al Principat

  1. montserrat comas on said:

    Segueix, sisplau.

  2. Això és el què estic intentant de fer ara. Gràcies per donar-me ànim. Tots hem de seguir, però, eh!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: