Bienve Moya

Llegendes d'arreu

De prop o de lluny, Corpus pel juny.

 

Fete-Dieu a Lieja

La festivitat del Corpus Christi, segons la tradició cau en dijous, exactament 60 dies després del diumenge de Pasqua, encara que a les poblacions on no es festiu es trasllada al diumenge següent.  Al Principat el dia de Corpus és festiu a Berga, on celebren la Patum. ElCorpusés una festivitat antiga i què conté el més alt grau de sincretisme de les celebracions religiosopopulars cristianes. La doctrina antiga del Corpus és la celebració del dogma de la Eucaristia, el cos de Crist transsubstanciat en pa i vi. Aquest dogma, declarat Per Innocenci III, el papa més poderós de l’Edat mitjana, contemporani de Saladí i propagador de la croada contra els albigesos,  fou elevat a celebració principal de l’Església el 1264. Aquesta antiga commemoració cristiana, en bona mesura, va arribar a ser, d’entre la sàvia doctrina sincrètica del vell pares del cristianisme, la més espectacular i reeixida. I parlem de sincretisme perquè amb el Corpus es van combinar les velles festes de les primícies ─recordem que la festa se celebra en l’estació de les collites dels cereals, pel juny la falç al puny, amb la perillosa ─pels seus antecedents pagans─ i complexa idea de la transsubstanciació del déu, en els aliments sagrats. No debades en la forja d’aquest dogma (d’aquesta festa del cristianisme) van intervenir-hi Francesc d’Assis, Clara i Tomàs d’Aquino. Sembla lògic, doncs que al llarg dels seguicis processionals de la festa de l’eucaristia (del pa sagrat) prengués la dimensió que prengué, i que en ells convergissin manifestacions d’antigues litúrgies temporals esqueixades de les velles religions naturalistes: figures de gegants i bestiari fabulós, representacions mimades i dansades de les velles religions citades, exercicis del joglars caminaires, i tutti quanti. Quan Tractem dela Festa Major reprendrem la crònica sobre aquesta última comparseria. Ara abandonem aquesta qüestió, que no és ben bé la raó del llibre, no sense deixar d’esmentar que així com no hi ha dia sense festa, no hi ha festa sense record. La festa del Corpus, a França es coneix com la Fête-Dieu, i així com en la nostra cultura té el seu màxim esplendor a la ciutat de València, a Bèlgica la té a Lieja, a la regió de Valònia.        Del meu proper llibre “Cada dia és festa”

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: