Bienve Moya

Llegendes d'arreu

El joc popular

L’ésser humà sempre ha jugat, el joc és una de les activitats a les quals l’home, com la resta d’animals, dedica un temps apreciable. Per aquesta raó el terme joc, que és un terme antic, inclou una variada i complexa matisació. Molt més avui que la distància entre la civilització antiga, eminentment rural, i la societat actual, s’ha fet enorme. Els jocs, que necessàriament es relacionen amb un sistema de vida estructurat per un grup humà que ocupa un espai concret: una comarca, un país, etc., es manifesta especialment sensible als processos de canvi que ocorrin dins d’aquest sistema, incidint sobre ell mateix, tant en la manera de transferir-se, com en els objectes que usa, o en l’absència d’aquesta transmissió per part dels adults. Quantes i quines activitat podrien actualment ser definides dins la noció joc? Per exemple: concebem com a joc els esports/espectacle de competició? És un joc la dèria per les apostes, i altres “jocs d’atzar”? O més aviat determinarien el joc tota una sèrie d’exercicis i activitats físiques que ha nivell lúdic, i amb esperit jocós, es practiquen en moments de lleure?Aquesta darrera sembla una definició més adequada per a l’actual concepte joc, i encara més per la idea jocs populars. Una última consideració encara: aquests exercicis, els jocs, són practicats tant pels adults com per la canalla, però en circumstàncies diferenciades. La cultura popular catalana, com totes les altres cultures, posseeix una gran riquesa de jocs tradicionals, alguns lògicament coincidiran amb els dels pobles limítrofes, i també existiran moltes coincidències amb els de cultures llunyanes. Paradoxalment, en canvi, un joc considerat autòcton concret podrà tenir una variada i extensa  quantitat de variants locals, tant en la forma com en la designació. Els jocs tenen procedències diverses, una de les principals i més universal d’aquestes són els exercicis mimètics amb els quals, de forma espontània, els infants aprenen a fer d’adults. D’aquesta esfera pervé el cicle de jocs que hom anomena  “jugar a fer de”… pares i mares; de les diverses ocupacions dels adults: oficis, jerarquies, dedicacions artístiques i socials, etc. Jugar a nines, a cuinetes, a metges, a la guerra, etc.Aquesta sèrie son jocs que solen passar desapercebuts a l’hora de fer catàlegs, però que són a la base de la socialització, una de les raons per les quals qualsevol espècie sent la necessitat de jugar. Una altra gran sèrie jocs tradicionals provenen de la minorització o pèrdua de crèdit d’antigues practiques o exercicis del món dels adults: religioses, d’ensinistrament, màntiques, de preparació guerrera, etc. Entre aquesta sèrie d’activitats destaca el “Joc dels Ossets”, que deriva amb tota seguretat, d’un exercici màntic d’endevinació o escrutament del futur per part de persones amb capacitat per llegir les formes com es distribueixen els ossets un cop llençats. També a la Xarranca o el Palet (que té forma de laberint que cal desxifrar per sortir-se’n), se li ha donat un origen semblant. El mateix joc de les cartes, amb les seves figures i colls simbòlics: ors, copes, bastons i espases, no seria altra cosa que l’ús d’uns element dedicats a la endevinació del futur, passats al món de l’entreteniment amb unes regles concretes. També entrarien en aquest espai jocs com ara la sortija o l’anella, sobretot en la seva adaptació de l’estaquirot: ninot amb els braços oberts que s’articulava sobre un eix mòbil sostenint una anella en una extremitat i un saquet de sorra a l’altre, premiant amb una clatellada al jugador que no encertava l’anella, derivacions evidents d’antics exercicis guerrers. Com s’ha mencionat anteriorment algunes aquestes sèries de jocs són practicats tant pels adults com per la canalla, però és evident que diverses edats condicionen la practica de cada un d’ells. Així com són jocs de nens els d’imitació, a l’arribar a la pubertat els jocs comencen a especialitzar-se, i els jocs mimètics, sobretot els que practicaven els nois deriven cap a jocs d’agilitat, destresa, astúcia i força. D’aquesta sèrie anomenarem els més coneguts (fent servir el nom que amb el quals jo els vaig conèixer: La part de marina del Penedès. Un dels més estesos és l’anomenat Cavall Fort, variants del qual són el Curri Que És Nou (també dit burro), i el Curri “fenigola”. Els tres jocs consisteixen en que el que para, o els que paren, es dobleguen per la cintura, de cara a terra, i la resta, salta i puja, o passa, per damunt del qui para. El Borinot, en el qual qui para, es cobreix la cara amb una pa i posa l’altra al darrera perque li tustin; per deixar de parar cal endevinar qui ha colpejar la ma. Gepa, o Pitxi, els jugadors han de llençar una pilota petita i dura a l’aire, qui la pot atrapar crida Gepa, aleshores la resta s’han de quedar on eren. El qui té la pilota pot tirar-la contra el qui té més a prop. Pistragats fals o cuita a amagar. És un joc d’amagar-se, el qui para ha d’endevinar on és cada jugador. Si l’erra el qui ha estat mal identificat surt corrents i cridant: pistragats fals. La Rata Pinyada, o Espardenyeta. Tots els jugadors s’asseuen contra una paret, un té al darrera una espardenya o sabatilla. El qui para l’ha de buscar posant les mans pel darrera els jugadors. Els jugadors poden tustar el cul del qui para si no encerta qui la té. Els quatre cantons. Es juga en una cruïlla de carrers (els quatre cantons). Hi participen cinc jugadors, els jugadors s’han de creuar i el qui parar ha d’ocupar el cantó d’algun que es ressaga a l’hora de canviar de cantó. Hi ha jocs d’aquesta mena que tenen la qualitat de presentar, amb el mateix objecte diversitats de formes, com ara les boles (o bales) al qual es pot jugar a la Ratlleta, a l’Óbit, a Pet i Pam, etc. La corda, al qual es pot jugar a Les hores, a l’olla barrejada, al Julit.Ala Baldufa, amb la qual es podia jugar de  veritat o de metida, ( a la veritat es guanyaven o perdien les baldufes que es posaven en joc, a la mentida no es perdia ni guanyava res). Existia un objecte molt semblant a la baldufa, anomenat el Pinxo, que es feia ballar amb l’ajut d’una corda subjectada a l’extrem d’un pal, aquest instrument s’anomena tralla o xurriaques. Un altre joc molt estès arreu era el Cèrcol, que es feia rodar amb una llarga tija acabada en ganxo. Els cèrcols havien estat rutlles de les botes, primer de matèria vegetal, després de ferro; per acabar sent llantes de bicicleta.Existeixen uns quan d’aquests jocs que prefiguren esports, de fet un parell d’ells ho han esdevingut al llarg dels anys. Un dels més rudimentaris és el Bélit o Bòlit. Es juga amb una bastonet afuat pels cantons i amb una pala. El bélit es posa terra i amb el cantell de la pala es colpeja el cantó afuat, el belit salta i cal aprofitar aquest salt per, amb la pala, fer-lo arribar el més lluny possible(d’aquest joc existeixen variades segles)i ens recorda molt el  beisbol americà. Les Bitlles.Aquests és un joc estès per tot Europa, a Catalunya avui encara té una gran predicació a les comarques septentrionals i també a les terres al voltant de l’Ebre. Existeixen tantes formes i mesures de bitlles i maneres de jugar-hi com poblacions s’hi dediquen. Malgrat tot actualment existeix una Federació de Bitlles que pretén homogeneïtzar les mides i formes d’aquest joc perquè puguin fer-se competicions més àmplies. Un altre joc era el de la pilota, llençar la pilota amb la ma tancada o plana, contra una paret, on rebotava i tornava al jugador o jugadors. La forma catalana del joc de la pilota ha estat assumida per les variants valenciana i basca. Malgrat tot el nom d’alguns carrers i places, anomenades del Trinquet, encara ens recorda que aquesta joc havia estat tan popular aquí com a altres llocs de la península.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: