Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Del futur de la llengua catalana

Aquests dies que tant se sent parlar de la sort de la llengua en què escric, i sobre el seu futur, m’ha vingut a la memòria, beneïda memòria! un passatge  del Gargantua i Pantagruel. La cita és en la segona part del volum editat per Edicions 62 en ‘Les Millors Obres de la Literatura Universal’, en “Pantagruel, Rei dels Dípsodes”. En aquest passatge, Rabelais, per boca de Pantagruel fa el següent comentari: «…ens convé parlar segons el llenguatge corrent; i, com deia Octavià August, que cal evitar els mots abandonats amb tanta diligència com els patrons dels vaixell eviten els esculls…» Ara puc endevinar que algun maliciós se sentirà temptat de trastocar el final de la sentència i allà on s’hi llegeix: «els patrons dels vaixells eviten els esculls», ho substituirà per «les rates que abandonen el vaixell quan s’adonen que aquest fa aigües». M’he recordat d’aquesta sentència perquè em sembla que ve al cas sobre la mena de llengua que hauríem d’emprar aquells que pretenem dirigir-nos als altres perquè ens llegeixin. Per exemple, aquesta (la de les rates) seria la conclusió a què deuria haver arribat Xavier Pericay, animador d’un club que s’autoanomenà intel·lectuals barcelonins, ja que en “Filologia catalana. Memòries d’un dissident” declara que ell, en relació a foteses com ara la llengua —el català en concret— i la raó perquè existeixin una colla d’individus que se’n sentin fidels, ha decidit «no sacrificar-se més per la pàtria» (llengua inclosa), ja que, conclou: «ni sóc dona, ni sóc de classe baixa, ni sóc de nació oprimida». Aquí parodià de forma grollera, i ben gratuïta, un vers de Maria Mercè Marçal, poetessa a qui la coneguda militància en les tres mencionades causes deuria (o encara, deu) molestar-lo, o enfastidir-lo. Això pensa Pericay, i ho corroboren Ivan Tubau, de Carreras, etc., a més d’altres intel·lectuals nascuts a Catalunya a mitjans del segle XX. Es fa evident, si més no per a mi, que mai han llegit Rebelais amb prou atenció, o potser ni s’ho han proposat mai de llegir-lo, massa romàntic. I ara, no sé per quina fortuïta correlació, em pregunto si caldria considerar què deu ser més profitós per a un país, un traïdor o un idiota? Qüestió peluda. Un traïdor (amb tota la seva càrrega d’èpica) se suposa que actua contra els interessos del país (d’aquell què la majoria considera el país del traïdor). Un idiota, quan toca temes de país (cosa que etimològicament no li pertocaria), sol voler, generalment, vendre’ns duros a quatre peles; o sigui, actua amb interès propi o pretén demostrar ser més “viu” que els seus conciutadans. Aquí donem per suposat que un país té interessos ─encara que sembla que hi ha gent que ho nega en rodó. Per exemple així ho feu el director de l’ABC a Catalunya, un tal Maruenda, quan digué que la pàtria (nació país…) no existeix, que el que existeixen són els individus, i amb aquesta animalada dónà per redimida la seva humanitat liberal; sense explicar-nos, però, perquè ell cobrava d’un periòdic patriota (no ho és l’ABC de patriota?). Així, doncs, i contradient la tesis maruedista, el traïdor, si més no, parteix de l’existència del país. En canvi l’idiota és capaç de negar aquesta realitat: els interessos comuns dels individus del país, i la seva pròpia existència (la del país), com per exemple assegura Arcadi Espada quan ens garanteix la inexistència de Catalunya. Ergo, sobre el senyor Espada, i la comparsa d’intel·lectuals que l’acompanyen, podem preguntar-nos amb tota autoritat: pretenen ocupar el rol de traïdor o d’idiota? Entre nosaltres tenim el cas del superdotat senyor Gregorio Moran ─articulista de la Vanguardia. Aquest senyor aposta pels traïdors als quals exalça a la categoria de «el motor històric mes valuós de la humanitat» perquè, segons ell i els autors d’un documental que ell ha vist, signat per Richard Copans, «són els què trenquen amb el què la pàtria, la societat i l’estat espera d’ells»[1]. Ja és una resposta. (del meu proper llibre)

 


[1]La Vanguardia, 8 de desembre de 2007

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: