Bienve Moya

Llegendes d'arreu

L’arbre maig

La celebració del maig, o el mai (dialectalment), és la festa de la primavera per excel·lència. La festa de la verdor i de les flor. Si la plantada de l’arbre maig (del maig) que tallat al bosc, els joves portaven dins la vila (i encara porten a Cornellà de Terri, al Figaró i a Folgueroles), celebra la vegetació, la generació del món vegetal, les flor tenen el seu dia en la festivitat de la Pasqua florida. Aquest dia, anteriorment a ser declarat el la festa del treball, l’u de maig havia estat la festa de la regeneració dels vegetals. La mateixa festa sindicalista del treball recull alguna cosa d’aquella remota festivitat conservant les fontades al camp que, a part de les manifestacions, organitzaven els obrers.

En el seu viatges a peu per l’Alt camp, Josep Maria Espinàs ens ofereix una visió magnifica sobre els arbres atribuint-los un “ofici” o aplicació a cada un. De l’observació dels avellaners, tant modestos i ben ordenats, verifica que són arbres de fer feines; adjectiva de senyor a l’admirable xiprer; de la figuera en ressalta la seva vocació maternal; de la recargolada olivera en dedueix que ho fa per extreure’s ella mateixa l’oli ungidor i alimentari; del pi ens diu que s’avorreix si no juga a fer bosc; de l’alzina, argumenta que creix perquè no s’apaguin les llars de foc humanes. I sobretot, sobretot, té bones paraules per l’humil garrofer, arbre del litoral, tant poc urbà, que ja molt poca gent deu saber identificar. La lectura del llibre d’Espinàs va portar-me a la memòria l’obra d’un altre amant dels arbres, Robert Graves. En “La diosa blanca”, Graves ens trasllada a una arcana era dels arbres que tingué lloc en un temps pretèrit, quan la terra començava a ser poblada pels homes, i els èpics vegetals es qüestionaven el control del món. En aquella arcana edat, el consell dels arbres cridà de primer a la olivera perquè els governés, però aquesta es negà a acceptar la corona, preguntant: «He de deixar la meva gordura, que honora a Déu i a l’home, i hauré de ser gran sobre els altres arbres? I no ho accepta» La figuera i la vinya també rebutgenla corona. Tampoc volen deixar de produir els beneficis amb els que honoren Déu i l’home: la seva dolçor i els bons fruits de la primera, o el seu vi. I així cada planta argumenta que no pot deixar d’alimentar la seva gent i al mateix temps fer de monarca. Finalment, l’esbarzer, sense res a oferir, mes que la seva ombra, està d’acord a regnar, però deixa en l’aire una amenaça: si els arbres no dipositen la seva confiança en ell: «que surti foc de l’esbarzer i devori els cedres del Líban!»

Actualment, d’aquella festa de la irrupció del món vegetal al món urbà, en coneixem tres, una al Pla de l’estany, a Cornellà de Terri, una a l’Osona, Folgueroles i una altra al Vallès Oriental al Figaró-Montmany. En totes aquestes tres es segueix l’antiquíssim ritual d’anar a tallar l’arbre més alt del bosc per plantar-lo al centre de l’espai huma, a la plaça, a l’àgora. A Cornellà hi afegeixen un ball, anomenat del cornut, on un home amb banyes treu a ballar una de les joves que, en cercle, ballen al seu voltant. A Folgueroles, la plantada del maig el fan confluir amb les festes en honor de Verdaguer, i al Figaró també van a tallar un arbre al bosc i el planten al mig de la vila per calar-li foc al final. Altres poblacions, altres festes, celebren festivitats que poden evocar el remot arbre maig: Centelles, també a Osona, va a tallar el seu arbre i el planta cap per avall a l’església, Ho fan per cap d’any. I de l’enigmàtica cerimònia d’aquest arbre penjat dins el temple i cap per avall, en podíem deduir una mà de revelacions. Cap però, podríem assegurar que fos certa, i totes, ben segur, posseirien una engruna de realitat, ja que la festa és una creació humana, i per tant intel·ligible, si més no en l’esfera intuïtiva.

 

 

 

 

 

Single Post Navigation

3 thoughts on “L’arbre maig

  1. manelcarrera on said:

    bienve, de ritus de l’arbre mai n’hi ha molts més enllà de la primavera. Durant uns anys em vaig dedicar a empaitar aquesta festa allà on la trobava. I, després de pensar-hi, he arribat a la conclusió que es tracta d’un ritus de pas pel jovent que hi pren part, revestit amb els “continguts” del moment festiu en què té lloc. Pots veure algunes d’aquestes reflexions aquí:

    http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=214

    venien a compte d’un conflicte que es va produir en el meu poble d’infantesa, però les vaig deixar anar allà. Ja em diràs què t’en sembla.

    salutacions
    manel

  2. He llegit l’aryicle a Botarga. Bones onbservacions Manel. A mi em sembla, però que la seqüència és aquesta: La festa neix durant la primavera (el començament de l’any en un medi silvestre). Els homes (joves) van a buscar al bosc (el medi salvatge) una “representació” de la natura, l’arbre, i el traslladen al medi cicivilizat, al medi urbà. Allà el “civilitzen”, l’adornen (si vols direm que el converteixen en símbol generador primigeni: el troc pelat pot representar un fal·lus). Amb la cerimònia (la festa) integren la salvatgia (la domen) a la civilitat (la ciutat). Aquesta festa es fa a principis de l’estació en que`la natura reverdeix (pel maig). Recorda que a molts llocs aquest arbre es diu maig, mai, maio. La festa és patrimoni dels joves (els més dotats i els que, també, representen el poder generador). Quan es perd la creença en el poder generador (simbòlic) del bosc, de l’arbre, etc., la festa queda com a patrimoni exclusiu dels joves, dels quintos, altra cop dels joves, que la traslladen a la temporada que va més bé a cada població. Més o menys diem el mateix, oi? Vinga, una abraçada (Y que siga la fiesta!)

  3. està molt bé aquesta mirada, gràcies per compartir-la!

    Jo segueixo pensant que aquest ritus té més a veure amb el refermar els vincles amb un espai, un lloc (una població), que no pas amb coses relacionades amb la civilització de la natura i la primavera…. Veig que és com una recreació de l’instant original en què uns pobladors van decidir posar un pal en un lloc i van dir “a partir d’ara viurem en aquest espai, això és casa nostra”… Allà on vaig diuen el mateix: la festa serveix per “fer poble” i per diferenciar aquells que ho són (els que participen de la festa) d’aquells que són de fora (i o hi prenen part). Però ja sabem que moltes altres festes provoquen això, oi? Fa temps que hi medito i tinc molt, molt material recollit, en prop d’una trentena de pobles catalans. Aviam si algun dia em decideixo a posar-ho per escrit…

    una abraçada

    manel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: