Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Questió de noms

El "maio". L'arbre maig, una pervivència ben integrada.

●Tradició versus modernitat ●La il·lustració, la modernitat●El barroc (aquest article és la continuació d’un anterior sobre l’associacionisme. Aquest, com l’anterior, és una part de tot el treball que ha se guir. Els penjo per si els possibles lectors creuen poder intervenir-hi; les seves opinions seran venvingudes).

Societat tradicional igual a societat popular? Robert Redfield relaciona la noció societat popular amb societat primitiva. Aquest model “primitiu” la conformarien, segons l’autor, petits grups (famílies) que mantindrien una associació entre ells, i viurien d’un mateix treball, o una sèrie d’ells interconnectats. Aquest grup es relacionaria poc, o gens, amb l’exterior. Així aquestes societats mantindrien forces característiques comunes circumstància que ens permetria observar-les com un tipus ben contrastat amb la societat urbana moderna. Sota aquests paràmetres sembla que encara es moguin certs observadors dels fenòmens festivo-popular mantenint la gosadia d’expressar-s’hi, utilitzant, encara avui, en ple segle XXI,la dicotomia Catalunyarural, Catalunya urbana, quan senzillament es refereixen a l’urbs metropolitana i la resta del territori. L’urbs seria la societat moderna, i la resta del territori la societat popular (primitiva), motejada de rural. És cert, però, que com més petita és una societat, més sentit de pertinença a ella es té, i per tant la comunicació de formes de divertir-se (el cas que estudiem) és més sòlida i fàcil de transmetre; el nosaltres d’una comunitat petita, viles i ciutats mitges, és més rotund que el d’una gran comunitat,la urbs.  Aquestadarrera observació podria explicar, en certa manera, l’èxit de certs costums festius tradicionals (popular), però no ho explica tot. Certs costums tradicionals (populars en aquest moment arreu de Catalunya, però que fins fa poc havien estat limitats a un espai territorial més restringit), per exemple els castells o les colles de diables, s’han escampat en poc temps per tot el territori, i no creiem que en aquesta expansió hi hagi jugat, de forma destacada, el sentiment de pertinença nacional polític (de societat petita). Hi  ha degut jugar alguna altra circumstància, circumstància o circumstàncies, que esdevenen la base d’aquest treball. Si que hem de tenir en compte, però, que durant molt de temps. entre els segles XVII i XVIII, i part del XIX, hi hagué una línia de controvèrsia, i conflicte i tot, entre tradició i modernitat, i la festa, la cultura festiva popular no va estar-ne exempta de conseqüències. En ‘Toros de mort’, Jofre Padullés, ens il·lustra sobre aquest procés precisament en relació a la festa dels bous, o el joc dels bous, o correbous. Aquest és un cas festiu que per la seva identitat i perdurabilitat dins el context festiu peninsular, la podem seguir com exemple per  a altres manifestacions festivo-populars. Cal tenir en compte que la il·lustració, els il·lustrats, sostingueren una causa a mort contra la tradició, en quan aquesta significació, tradició, pogués tenir de pensament precientífic. El pensament il·lustrat va lluitar-hi amb la voluntat de “civilitzar” la societat (fer passar a l’esfera civil totes les circumstàncies humanes). I precisament La Festa tenia, i segueix tenint, molt de pensament salvatge, no racional, pre il·lustrat i sagrat, “sagrat” en el sentit que opera amb matèria no dialèctica: les bases d’un joc, la litúrgia d’una festa, no pot qüestionar-se, perquè mentre es qüestiona, no hi ha joc, quan es qüestiona, quan es discuteix sobre la matèria del joc, desapareix el “moviment” interpretable. Aquesta és, per entendre’ns, la contradicció de pretendre “modernitzar”la festa. Altracosa és dotar-la de nous ressorts (materials o ideològics) que la faci assequible als contemporanis. Per exemple, fer-la assequible al mercat turístic, sobre el risc del qual ja ens hem referit en l’apartat precedent.

Advertisements

Single Post Navigation

One thought on “Questió de noms

  1. Jaume Pérez Camps on said:

    Em perdó. Sóc tan sols un aficionat a temes de tradició i “cultura popular” però mai i segurament no hi ha resposta única per definir aquests termes. Però crec que el és considerava cultura popular ja no existeix. Queden rituals i festes que pertanyien a aquesta concepció. Però la funció de la cultura popular ha estat, potser malauradament, per tot un altre seguit de “cultures”: científiques, mediàtiques, de l’oci…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: