Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Petit assaig sobre noves pràctiques carnavaleres, El “botellon”.

Sense temps laboral, no hi ha temps festiu, sembla un precepte lògic. Aquest sembla ser el pensament modern. Però no és tant rvident. Si més no, no ho és ─seguint l’especulació de Majail Majtin─,  per un concepte de la festa com un espai utòpic. En aquest cas, la festa reclamaria la totalitat del temps, no l’ociós. La festa rememoraria una edat d’or on la vida esdevindria un tot, sense divisions ni rols, ni divisions de feina ni divisions de classe. Majtin emmarca la festa en el carnaval medieval i el fa retrocedir al pensament de l’antigor, la clàssica i la més remota. Durant l’edat mitjana el carnaval hauria esdevingut l’empara de la festa igualitarista i no civilitzada. D’aquella festa medieval en devindria el que en resta avui de la festa popular (tradicional), un cop passades pel renaixement, el barroc ila modernitat. Nosembla forassenyat acceptar-ho si coneixem bé la interioritat dels animadors (participants , festers) de una quantitat no gens menyspreable de festivitats: la Patum, els correbous, etc.

En l’ultima etapa cultural, la il·lustració i la modernitat (no ens proposem aquí d’ultrapassar aquesta etapa històrica, ja és massa propera a nossaltres per poder-ne advertir les conseqüències, que indubtablement deuran ser-hi), en aquesta última etapa, la modernitat, la festa, sens dubte ha perdut vigor com a moviment utòpic, però en conserva els rudiments. La modernitat a fet que la festa es civilitzés (s’han redactat ordenances, s’han proclamat reglaments), l’ha fet entrar dins els parametres del mercat (s’han declarat d’interès cultural, nacional, etc., i l’ha turistitzada). Però els celebrants, allí on ha pogut ser continuen reclamant la festa per a ells, per uns dies d’utopia. El conegut com a Botellon, potser fora la darrera manifestació d’aquella festa utòpica, no civil: els celebrants del botellon es troben per reconeixer-se entre ells –no celebren altra cosa que la seva pertinença a un sector (el jove), sector que la societat ha pretès mediatitzar, tractant-lo a vegades com  una altra classe (el mateix concepte d’emprenedor, no té aquesta voluntat d’utilitzar aquesta etapa humana?).  No fan altra cosa que reconeixer-se,  discutir, potser exercir facultats eroticosexuals sense constrenyiments, manifestar-se coma grup, i, sobretot trencar amb el tabú de consumir car i amb moderació, perquè la festa , des de l’òptica pantegruliana, ni és moderada, ni cara. És utòpica i gratuïta.

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: