Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Setmana del 21 al 27 de gener

 Sebastià i Vicent

sant Vicent Màrtir

●En la iconografia cristiana, Sebastià és presentat com un bell jove, de rostre extasiat pel dolor, travessat per les fletxes d’uns sicaris que gaudeixen del martiri. L’equívoca imatge de la sofrença de Sebastià, amb el cos nu i travessat per les fletxes dels seus botxins, sovint ha estat causa d’escàndol entre el puritanisme o calvinisme, actitud que no tant sols trobem en el protestantisme, sinó també dins el catolicisme. Cal entendre, però, que aquesta subtil imatge, que pot despertat sentiments entre pietosos i sensuals, correspon als paràmetres d’una percepció d’emotivitat antiga, la qual caldria entendre per comprendre el caràcter de la nostra afectivitat a través de la història: la pietat, la compassió, la tendresa, sensacions i sentiments que han encarnat passions no sempre coincidents. ●L’etimologia de caràcter popular sol ser molt liberal; Jaume de Varazze (segle XIII) en Llegenda Àuria http://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_%C3%A0uria,, exhaustiu tractat de sants i altres atribolats personatges ─d’on la vena popular ha pouat la major part de la informació que sobre ells posseïm─ per  justificar el nom de Sebastià, ens dona pintorescos indicis, entre ells: Se bast iannus de bast, sella de muntar; o de sebe palissadaEtc. De la mateixa manera que ho fa l’heràldica popular que en la circumstància d’atorgar segells d’antigor a les ciutats que no en tenien, o els semblava no tenir-ne prou amb les senzilles barres catalanes reblades per algun castellot solitar al seu escut municipali: van guiar-se per la semàntica directa: a Sabadell, una ceba, un corn a Cornellà, un moll(peix) a Mollet del Vallès i una gralla (au) a Granollers, i… resolt el problema dels títols ciutadans. ● Vicenç Ferrer, el predicador que es feia entendre per totes les nacions, malgrat que ell es dirigís arreu en català, no fou el primer Vicenç valencià. De fet ell porta el nom del primitiu heroi (sant) Vicent màrtir, contemporani de sant Cugat i santa Eulàlia de Barcelona (segle IV). ●Al Sud-oest de la vella Balansiya, a extramurs de la ciutat, pels volts de l’actual temple de sant Vicent de la Roqueta, s’alçava el raval de la Boatella, que durant tota la etapa musulmana conservà, atès pels mossàrabs valentins, el remot santuari vaix-romà on la llegenda diu que s’hi venerava el cos del sant preislàmic. ●En l’actualitat una entitat de devots del sant ha preparat un camí que des d’Osca, la vila on és tradició que va néixer, porta a València, la ciutat on fou martiritzat http://www.caminodesanvicentemartir.es/. En entrar a l’antic regne d’Aragò, el camí ens condueix per les garrotxes del Mestrat, de Cantavella al Forcall, a Morella, a Traiguera, baixant a la plana cap a Vilanova d’Alcolea i d’aquí a Sagunt i a la Balansiya musulmana, on haurien d’entrar-hi per l’andalusina porta de la Boatella, Bab Baitala, pels volts del modernista mercat central. ●Per cert, que, en honor a sant Antoni Abat, en totes aquestes viles, del Forcall a Vilanova d’Alcolea, per aquestes dates s’hi celebren les santatonades, amb la plantà i la cremà del “maio” (l’arbre maig), i l’eixida de dimonis o botargues pel carrer.

 

 

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: