Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Dies i hores

─Diumenge matí; som a la tardor i segueix fent dies bons. Després de comprar el diari al quiosc m’he trobat un vell conegut, un restaurador (de restaurant, no de mobles). Ens hem aturar a saludar-nos; feia anys que només ens saludàvem amb un cop de cap o alçant el braç, però és diumenge el matí i no hi ha pressa; ha volgut fer-me un acudit: diu “Jo no em retiro, m’enretiro… perquè passin els altres…” “A veure si se la foten”. He afegit jo. Hem rigut dela ximpleria. Elsquemacus locals omplen les taules al sol del bar de la plaça de la Vila, amb la seva canalla esvalotant. Trobo l’Ignasi, el fill d’un amic que és de les Cups ─el fill, no l’amic─, em conta que ja no se’n va al Brasil: “Qüestió de visats”, se’n va a Euskadi. Els han convidat uns col·legues de Bildu, d’una vila propera a Sant Sebastià. Està content… millor per ell, esclar. Torno cap a casa, a la cantonada veig el Youseph exclamant-se perquè un cotxe ha aparcat davant el seu gual. Té un magatzem llogat on guarda una furgoneta amb la qual es guanya la vida de transportista ocasional. Per cert que no sé perquè els periòdics escriuen aquest nom amb grafia psudofrancesa i no simplement Iosef.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: