Bienve Moya

Llegendes d'arreu

EL MATAPORC

A cada porc li arriba el seu sant Martí.

Aquest adagi, apart d’exprtessar el nostre desig que, tard o d’hora tothom pagui les seves malifetes (vivim en la secreta esperança de que així hauria de ser), assenyala un dia de l’any: sant Martí, l’onze de novembre, durant el qual el costum manava començar ses matances com diuen a les Balears, o simplement la matança, com diem al Principat… o el mataporc, com se m’acut  dir-ho a mi. En realitat el que feia que aquesta data fos l’assenyalada per començar el sacrifici (sacrifici sense cap intenció penitencial, sobretot per a nosaltres) d’aquest animaló, no té res a veure ni amb sant Martí ni amb cap altre sant del calendari. Sinó més aviat amb l’entrada real del temps del fred. Un temps durant el qual d’altres vitualles usuals durant la resta de l’any: verdures, fruites, etc. es ferien escasseses fins que tornés a venir el bon temps. El germà verro, doncs, del qual ja sabem que se n’aprofita tot, és l’animal idoni per elaborar duradors embotits i tota altra mena de productes càrnics en conserva: perfumats pernils, suculenta cansalada, gustoses llonganisses, etc. etc., venien de primera per ajudar a passar el llarg temps del fred dels avis, que encara avui (malgrat els avenços de l’ofimàtica i la més sofisticada tecnologia punta) sol arribar a les nostres terres a partir de mig novembre; i que duri! Així doncs el bon costum marcava que: Per sant Martí mata el garrí. Malgrat tot, en algunes contrades (és evident que la diversitat geogràfica dels països catalans provoca que l’hivern no comenci arreu al mateix temps), en algunes contrades aquesta operació podia avançar-se a l’octubre: Per sant Lluc mata el porc i tapa el cup (sant Lluc 18 d’octubre), i fins i tot al pla de Barcelona i a Ciutat ─que com a tot arreu també era habitual el mataporc (qui en posseïa)─, podia allargar-se fins el dia de Nadal. Si més no això cal deduir d’una nota sobre aquesta qüestió estreta del Llibre d’Almotacenia (manuscrit existent a l’Arxiu Municipal d’Història de la Ciutat) que diu: … que los porcs se agen de metre per lo portal de Sanct Daniel o lo portal de Jonqueres, excepte dos dies abans de Sanct Tomas fins a la festa de Nadal los puixa metre per lo portal del ferro  (la Portaferrissa).

Que el costum de matar el porc en aquestes dates (les de la festa de Nadal deuria ser força comú, ens ho certifica el fragment una cançoneta que es recita o canta en algunes cases a l’hora de fer cagar el tió: Caga tió, o et donaré cop de bastó…/ Ara ve Nadal, posarem el porc en sal / la gallina a la pastera… etc. O encara, l’adagi recollit per Valeri Serra i Voldú, i transcrit en el volum 1 de l’Arxiu de tradicions Populars:

Si vols passar un bon Nadal, tingués un bon porc en sal.

I qui sap si el estupend àpat de Nadal té alguna cosa a veure amb el costum de la Matança per Nadal.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: