Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Temps de tardor

De sant Miquel a Tots sants

Entre el lapse còsmic postmiquelià i fins la Cadelera la terra esdevenia ritualment -com en temps primordials- de ningú, o de l’obscuritat i de les ànimes difuntes, de l’hivern en suma, de Plutó o Satanàs, genis que habiten  el soterrani terraqui. Aquesta és una probable raó per la qual es dedica aquest dia al culte dels difunts (les ànimes que s’esperen a les tristes estances de l’avern). En temps més reculats aquesta celebració deuria caure més a prop del solstici, possiblement entre l’actual Tots Sants i el Nadal (vegeu, per a una informació més saborosa, el LLibre de Nadal de Violant I Simorra), en temps més avançats, però, la celebració va estabilitzar-se en l’actual, un i dos de novembre, que és la data que coneixem nosaltres, i que avui celebrem com  la castanyada, en què en queda de la resta d’una antiga litúrgia familiar d’àpat de difunts. Per aquesta raó de l’aparent mort de la naturalesa, calia, per tal de contrarestar el poder omnímode de les tenebres, trobar un cabdill celestial que s’enfrontés a les obscures hosts comandades per Llucifer (l’antiga llum anorreada), rei de l’avern, que durant aquests dies campaven ala seva. Iaquest cabdill només podia ser un àngel, o encara millor, un arcàngel. I aquí hi entra Miquel, nom un bon tros esotèric que diuen que significa “semblant a déu”, i que junt amb els seus germans i amb d’altres de noms tan suggeridors com: Semyaza, Tamiel, Asael, Touriel, Armaros, etc., poblen les pàgines del misteriós Llibre d’Henoch, on ben segur que Tolkien assedegà la seva inspiració. Segons Robert Graves, Miquel i Gabriel -que serien la mateixa potestat amb denominacions diverses- ja tenia experiència en aquestes feines d’ànimes difuntes i averns terrenals. Graves diu que Gabriel, en la remota cosmogonia mosaica, era el missatger de Shoel (l’Hécate dels hebreus) i que periòdicament era enviat a  convocar les ànimes a judici. Vet aquí, doncs, que els exercits de Gabriel-Miquel potser haurien estat integrats per escamots d’aquelles ànimes difuntes (que són cridades a judici), amb la qual cosa, resultaria que el cabdill que invoquen els vius: Miquel-Gabriel, per protegir-se dels exercits de l’avern durant la mort cíclica de la naturalesa, és el mateix personatge que comanda els exercits d’ànimes en pena -que en tan que difunts enrolats a l’exèrcit miquelià-, vindrien també a confondre’s amb les forces de l’obscuritat. La nova religió, no podia triar un personatge més adequat, oi? Miquel-Gabriel, en la seva contradicció aparent de potestat de la llum (semblant a déu) i alhora comandant dels exercits d’ànimes difuntes, quedava convertit en protector (arbrite) del món dels vius, contra el món dels morts.

Antigament, aquest dia de sant Miquel, el darrer del “bon temps”, durant el qual encara brillarà l’arcàngel, calia que fos aprofitat per adquirir, traspassar, llogar o apropiar-se les terres que l’any venidor haurien de donar el pa de cada dia. Sobre aquest immemorial costum d’arrendar, desnonar, o prendre en possessió terres o altres bens el dia de sant Miquel, Violant i Simorra, etnòleg pallarès que va ser, si no m’erro, el primer conservador d’un futurible (i mai realitzat) museu català d’etnologia, l’obra del qual passa massa ignorada entre nosaltres, ens conta en El Pirineo Español, com arrendaven les pastures d’aquelles muntanyes, quan encara la majoria del bestiar era transhumant; diu: «A l’arribar la primera quinzena de setembre i fins sant Miquel (dia 29) s’acaba l’arrendament de l’herba de les muntanyes, motiu pel qual els grans remats deixaven les altes cimes i anaven davallant cap a la terra baixa». Un altre tex que ens il·lustra sobre aquest costum del dia de sant Miquel ens el proporciona Serra i Voldú en el seu Calendari Folkloric d’Urgell, on conta com en aquesta comarca, «fins fa ben poc temps (ell va morir el 39) els béns de propis que posseïa l’ajuntament de Linyola los tenia donats a terratge, sos conrreuadors los posseïen pacíficament si els menaven a ús i pràctica de bon pagès; emperò si per sant Miquel no havien emprimat encara les terres, ne quedaven desnonats ipso facto, i´ls substituïa aquell pagès més matiner que abans de sorti’l el sol anava a fer-hi un solc a tot el voltant de la pessa». Em sembla que no cal insistir més sobre la càrrega simbòlica de la diada, sobretot després de fer referència a l’exemple que acabem de transcriure: la possibilitat de poder apropiar-se d’una peça de terra que conreava un altre, amb la senzilla operació de senyalar-la.

Durant aquesta temporada, de sant Miquel enllà, pel pensament de l’home primitiu, el món tornava a l’obscuritat primordial, passava a ser d’altri que no era l’home, que ve a significar que es creava de nou. Des d’aquesta òptica era, doncs, ben lícit, que abans d’entrar en aquest “temps de ningú”, el món podia tornar a ser “repartit” de nou. Evidentment que aquesta creença i practiques rituals van anar contaminant-se a mesura que l’home perdia la innocència i deixava de creure en els mites i cicles de la naturalesa, quedant-ne només residus fossilitzats, convertits en costums locals, com els què hem narrat més amunt, i que han estat possible de conèixer-se gràcies a la tenacitat d’homes com Violant i Simorra, Valeri Serra i Voldú, i d’altres, pels quals hem pogut conèixer el testament dels nostres avantpassats.

 

Anuncis

Single Post Navigation

One thought on “Temps de tardor

  1. ((d)(in(ylouL)))) great inventions inspired by women how cool is that?Q. What do bulletproof vests, fire escapes, windshield wipers, andlaser printers all have in common? A. All invented by women.I loved them all. Thanks for posting them. It was so fun to read them.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: