Bienve Moya

Llegendes d'arreu

ESTAT FESTIU

Festa i participació ciutadana

L’anunciat no és massa encertat ja que sense participació ciutadana no hi ha possibilitats de festa. Potser, més encertadament podríem dir que la “participació ciutadana” (novíssima expressió que pretén formular una activitat social antiga) un tant per cent alt de les vegades es resolt en festa o activitats anàlogues.

Altres vegades la participació ciutdana es resolt en protesta (manifestació que té components organitzatius comuns amb la festa), altres vegades en col·laboració pel treball, altres vegades en col·laboració per resoldre casos conflictius, altres vegades en intervenció política: que és la política sinó una forma (potser la formula més eficaç) de participació ciutadana; els postulants a esdevenir representants de la ciutadania són els polítics i una forma de participar col·lectiva són els sistemes electius (que no són patrimoni en exclusiva de la democràcia política).

També podríem objectar que la festa és la culminació d’una participació ciutadana ben resolta (la celebració del guanyador en les eleccions, l’acord d’un nombre alt de ciutadans per manifestar-se sobre alguna cosa que els afecta col·lectivament, la commemoració d’una efemèrides local o natural:la Festa Major, Sant Joan, Nadal, els bons resultats de l’equip local de l’esport què sigui…

En la festa, i en principi, intervenen tots els sectors de la població que la fan viable: els intergeneracionals, si la festa és comuna a tota la ciutat; els d’una generació si la festa es refereix a una part de la població: per edat, per gènere, per dedicació professional… És en funció de la manca de part dels agents que han de fer viable la celebració de la festa que aquesta assolirà més o menys èxit ( cal no confondre amb el nombre absolut de participants, amb el nombre necessari).

Encara que pugui semblar paradoxal, la festa no permet gaire l’amateurisme, no permet masses simplement d’afeccionats. Tots els qui hi participen són professionals (no llogats, sinó participants que alhora fan i gaudeixen la festa. És en funció que una part dels agents celebrants renunciïn a aquesta professionalitat que la festa esdevindrà més o menys eficaç, més o menys real. Una mancança d’agents de la pròpia festa (els celebrants) compartit amb un excés de professionals llogats (que anomenarem mercenaris: mossos, artistes, vigilants, etc.) pot comportar un èxit mediatic, però pot marcar la festa cap a una pròxima decadència, pel desafecte de celebrants protagonistes.  

Llenguatge artístics de la festa.

L’home és art (creador de mites, símbols, llenguatges, litúrgies). La festa és en essència una creació artística col·lectiva on hi intervé la plàstica, la dramatúrgia, la poesia, l’esforç físic (els jocs i els esports)… tot en un “totum revolutum”, un revoltim representativo-simbòlic, regulador i creador de temps humà. Els símbols de la festa són les pròpies activitats a través de les qual es concreta la seva “mis en scène”, per tant són símbols funcionals, no místics, però necessaris per a que es creï temps i  moviment. Altra qüestió són la interpretació d’aquests símbols a través dels diversos estadis culturals per on l’home ha passat. Vull dir que a través de l’estat de festa de l’home, el símbol esdevé realitat: saltar per damunt del foc és una simple mostra de valentia o vitalitat física, després, a través d’un  procés cultural, esdevindrà ritual per purificar el cos o per allunyar els mals esperits.

Els diversos agents de la festa

La festa és un espai lliure, sense constrenyiments, un espai-temps per exercir l’art en estat pur: cantar, moure’s, ballar, crear, modificar, cuinar, mostrar qualitats artístiques i d’esforç físic… Un excés d’intervenció en la festa de mercenaris professionals pot coartar totes aquestes qualitats: la intervenció d’intèrprets professionals de la música coarta els qui creuen que no saben cantar, etc. Un excés de vigilants contractats porta a desinteressar-se per l’ordre i seguretat necessària per a celebrar… A partir d’aquí la festa perd espontaneïtat, perd realisme, perd incumbència i obligació. Malgrat tot, administrats sàviament i establint uns tempus adequats, aquests espais per a mercenaris, no tants sols poden no actuar com a coartadors de l’espontaneïtat dels festers, sinó que, al contrari, poden actuar d’estímul per a millorar la qualitat artística dela festa. L’important aquí és que el professional sigui un veritable professional de la festa, un actor, cantant, gestor, etc., que coneix el medi i hi actua adequadament

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: