Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Fires medievals?

la Festa, entre l'”alternativa” i el parc temàtic?

En els trenta anys passats, Catalunya ha sobresortit, i segueix sobresortint encara, en activitats i estudis dedicats a la recuperació, reconstrucció i, en molts cassos, reinvenció d’aquests elements de cultura -sobretot festiva- que hom atribueix als sectors populars dela societat. Podríemdir, doncs, que aquesta activitat social, l’associacionisme festivopopular, gaudeix actualment de bona salut. Una de les proves seria que la festa popular omple pàgines a la premsa i temps a la pantalla petita; no conec periòdic que no tingui el seu apartat de recomanacions de cap de setmana per assistir a tal o qual festivitat popular. Aquestes condicions, que avui són les normals, no eren així fa quinze o vint anys (o potser menys). La festa tradicional popular no solia ser notícia a considerar més enllà de notes pintorequiste i un punt exòtiques, ni una activitat a recomanar com espectacle d’actualitat o modernitat. No passa avui així i, per exemple, els Castells i algunes celebracions: la Patum, festes majors comla de Vilafrancao de la resta del Camp de Tarragona i el Penedès, gaudeixen d’espai privilegiat als diaris, i a les informacions televisives.

Com s’ha donat aquests fenomen? Durant els setanta, a la voluntat política de recuperar l’espai públic per a qualsevol mena de manifestació, s’hi afegí, com no podia ser d’altra manera -ja que els promotors sovint coincidien-, la voluntat de “recuperar” la festa popular. La festa popular no té altre espai on desenvolupar-se que al carrer, a l’espai públic, la Festa no sobreviu a l’espai privat ni a la iniciativa comercial, encara que pugui coexistir amb algun espectacle (el concert musical, el circ, la fira…). A partir d’aquells anys d’alliberament, no tant sols polític, la festa al carrer, la festa popular ha recuperat el territori públic per a gaudi dela població. Peròla dinàmica de la Festa, mai ha deixat de evolucionar i canviar i tot.

Avui, passats aquests trenta anys de voluntat recuperadora, que anava acompanyada d’un positiu propòsit de modernitat i genuització, hom observa com dins d’aquell fenomen de “recuperació” dels diversos models de la festa de tradició popular catalanomediterrània: el model del Camp de Tarragona, el model de les Terres de l’Ebre, el model pirinenc, etc. (perquè la festa catalana no s’esgota amb un sol model festiu, com potser s’havia pretès presentar en un altre moment històric) s’obren pas dos nous patrons aparentment “moderns”, però de dubtosa originalitat. A un, el més evident, en certa manera el podríem anomenar sanferminització. La sanfermonització ens arriba per via televisiva, i malgrat l’adjectiu que fem servir per tipificar-lo no es refereix només a les festes de Pamplona, sinó també d’altres festivitats que tenen com a model la sortida de colles, o penyes, a córrer pels carrers i anar de local en local (tavernes, bars, públics o privats, improvisats) acompanyats de fanfàrries o xarangues, amb el concurs, o no, de vaquetes o bous adults. Cal destacar aquí que genuïns elements d’aquest patró són partícips des de sempre en les festes pirinenques com les d’Olot, Berga o Cardona, i de les de les terres de l’Ebre. Aquest vell model, però, avui es minoritza (s’abarateix i s’abrevia) i ens quedem, només, amb el seguiment de bars barraques i casetes, amb la consegüent exclusiva, i excessiva, ingesta d’espirituosos. A aquest patró, suposadament modern, se’l qualifica de “festa alternativa”, i té una gran acceptació, com podem advertir per la premsa, entre els joves de la festa de Gràcia i de les de Sant Narcís a Girona. Aquest patró, o nou model, suposadament alternatiu, està guanyant terreny gracies a dos fenòmens: El primer, i principal i contradictori és la voluntat de control sobre els costums festius per part de la societat: lleis de protecció de les bèsties, normes sobre la pirotècnia, etc. Només que políticament poden ser molt racionals, però que creen espais desemparats dins la cultura festiva mediterrània: el nou patró “alternatiu” es vol fer contemporani abandonant atàviques pràctiques impròpies dels temps (els correbous, per exemple), però no ha aportat res de realment alternatiu. L’altre és la penetració, entre àmplies capes de la societat, sobretot urbana, d’un pensament tou i individualista, que refusa tot allò que, en principi, li crea la més mínima molèstia personal. És el cas de les denúncies pel soroll de les campanes o les fortors de femar els camps, i l’expansió d’un corrent animalista exacerbat i intempestiu.

L’altre nou model, més espuri encara que el primer, tendeix a presentar qualsevol festa tradicional en format de parc temàtic, suspectament historicista, psudomidievilitzant i totalment anacrònica. Aquest nou model actua, sobretot, damunt les celebracions socialment més dèbils, amb una voluntat d’atracció de forasters, i parteix de la intenció d’orientar els recursos d’aquelles celebracions de dèbil tradició local, cap a un creixent i erràtic turisme de temporada festiva. Dic celebracions de tradició dèbil i hem refereixo a festes nascudes per emulació, de poblacions veïnes, i endegades a l’empara de sectors amb poc arrelament ciutadà. Aquest fenomen va molt lligat amb la avenç al territori del dit turisme cultural (festiu, enològic, agrari, etc.). El fenomen, però, i en principi, no ha de ser necessariament negatiu, i no hi ha dubte que pot arribar a ser positiu per a les poblacions que poden mantenir un grau de genuïtat i control social dela festa. Nocal ser gaire observador per comprendre com pot afectar a la mateixa rel de la festa, i la societat local i que la celebra, si no s’estableix la voluntat d’unes bones pràctiques entre les possibles relacions de la Festa i l’atracció turística, i el seu aprofitament econòmic.

Hom pot advertir d’any en any, en el desenvolupament d’aquestes activitats una incessant penetració comercial -sovint aliena als interessos locals- de molt baixa qualitat artística i també comercial. Aquesta situació actua amb més autoritat en aquelles localitats on la festa i els ressorts de control de la comunitat que la celebra, es mostren estantissos i de dèbil arrelament social.

Un exemple de la problemàtica que exposem són les anomenades “fires medievals” (o d’altres èpoques històriques) que han sorgit a l’empara dels nous corrents de suposada adequació de la vella festa ala modernitat. Lesprimeres d’aquestes fires, algunes d’elles, partien d’un guió creat a mitges amb els actius festivopopulars locals i els legítims interessos d’atracció de forasters. Mentre els medis locals poden arribar a tot allò que es mou en la celebració, tot va bé. Però arriba un moment que l’activitat social local no abasta tot el que és capaç d’imaginar per a la seva proposta, i és en aquest moment que entren en joc unes pseudo empreses de suspecte qualitat artística, i encara més dubtosa professionalitat comercial. Aleshores, allò que, en els seus orígens, havia estat una activitat festiva (que també podia satisfer els interessos del petit turisme de la zona), ara, mancada de control local i, conseqüentment, de creativitat originaria -i de qualitat artística, per les raons esgrimides en relació a les  empreses mercenàries, llogades per estimular un fraudulent i acrònic historicisme- aquestes “festes” acaben, en la gran majoria dels cassos, esdevenint una mera activitat pseudo popular per treure de casa la “gent de ciutat” els caps de setmana, i omplir les pàgines d’”oci cultural” de periòdics i revistes; els quals, per  cert (i de moment), acostumen a ressenyar aquest actes -dels més genuïns fins els més fraudulents- com a meres activitats pintoresques, i, en la majoria dels cassos, sense la més mínima aproximació crítica a allò que recomanen.

 

Anuncis

Single Post Navigation

One thought on “Fires medievals?

  1. Retroenllaç: Avui, només una recomanació | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: