Bienve Moya

Llegendes d'arreu

2011 al litoral català

El vent rencorós, pare de les tempestes

1.911 / 2.011, commemoració dels cent anys de l’any de les desgràcies.

1.886 / 2.011, 125 anys de l’any dels negats.

Durant l’any que corre, la celebració més important a tota la marina catalana serà la commemoració dels cent anys d’aquell mal any de 1911. Aquell any, del dia 31 de gener al 2 de febrer la mar va xuclar la vida de 130 pescadors. Aquest any, també, a la platja on vaig nàixer commemorarem un sinistre semblant, els 125 anys de l’any dels negats.

El sentit èpic de la gent de mar de la meva vila ho expressa d’aquesta manera: «Ens hem reunit a la Casa del Mar : Miquel Illa, patró major del Pòsit de Pescadors; Pau Pons, ex president del Pòsit de Pescadors; Carles Batlle, president de l’Ass.Gent Gran de la Mar; Domènech Bardí, armador i ex president del Pòsit de Pescadors; Eduard Escolar, president de l’A.E. Llaguts Vilanova; Josep Ayza, president del Museu del Mar; Regina Domènech, secretària del Museu del Mar; Carles Andreu, president de l’Institut Setmana del Mar i Albert Tubau historiador, amb la finalitat de començar a commemorar el cent vint-i-cinc aniversari de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies».

El dia 9 de novembre de 1886 es va produir a la nostra ciutat la tragèdia més gran de la nostra història marinera produïda pels efectes devastadors d’un no mai vist temporal de migjorn, amb mar, vent i aigua del cel.

No hi ha cap pescador o persona vinculada a la platja o a la vila que no hagi sentit parlar de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies que son els noms pels quals se’l recorda i a la vegada escoltar la versió dels fets d’un dramatisme excepcional. De com aquells avantpassats nostres veient amb els seus ulls com la furiosa tempesta i el rompent de la mar, embogida, una i una altra vegada colpejava salvatgement les barques abocades al través, estavellant-les contra les roques i tots els esforços per salvar als pescadors que lluitaven desesperats entre la vida i la mort eren inútils, dels quals vint-i-dos van perdre la vida i entre ells un nen de deu anys. Durant molt anys la platja i Vilanova va ser envaïda pel dol. Famílies senceres desfetes que ja no van poder veure més als seus sers estimats, deixant trenta dos orfes i catorze vídues.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: