Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Quinze anys de Trapezi, festival de circ i de firaires

La Bet i en Jordi

JordiAspa i Bet Miralta han estat quinze anys dirigint elTrapezia Reus. Durant aquests quinze anys han emmotllat un festival, han donat aTrapeziuna mida, una imatge i un caràcter ben singular dins el panorama dels festivals catalans (i de la veïna Espanya). El Jordi i la Bet han modelat aquest festival amb mans de mestre terrisser: un dia han fet un càntir per abeurar la set del nou públic de circ; una altre dia han fet una olla on coure les iniciatives dels nous i els vells professionals de l’espectacle; ara feien un plat fondo on dipositar-hi la fruita madura del nou circ que arribava d’Europa (sobretot de França); ara feien un joc de cafè per assaborir l’aroma de les noves propostes locals en un ambient de calma i reflexió… I també han tingut temps d’elaborar una fonda greixonera on l’opinió del públic, els interessos de l’administració local i la determinació dels professionals s’han anat coent, lentament, amb la calor d’un baf assossegat i humanístic. En fi, una feina molt ben feta; un resultat elaborat amb quinze anys de treball sistemàtic i perseverant.

Ens n’hem de felicitar pel resultat, per què hagin pogut gaudir (i excel·lir) d’una oportunitat que, per desgràcia, no és gaire usual en els nostre panorama artístic: que hagin pogut treballar sense masses destorbs.Això diu molt tant d’ells mateixos com dels organitzadors, l’ajuntament de Reus. Però, el més important és que han aprofitat el temps esmerçat (quinze anys són una gran quantitat de temps), l’han aprofitat i han deixat a la ciutat de Reus i al món del circ català una empremta que hauríem de poder conservar amb tota la seva singularitat, sense intervencions precipitades, sense intervencions massa acomodables a circumstàncies temporals.Avui elTrapezi, el Festival de Circ de Catalunya, que organitza la ciutat de Reus, és un succés molt estable i ha esdevingut model per a altres esdeveniments del mateix ordre o d’un ordre paral·lel. Insisteixo, no caldria, de moment, i per una bona temporada, alterar gaire (o millor gens) la seva forma, ni interna ni externa; en tot cas anar-la matisant en funció de la disponibilitat i les circumstàncies temporals, però matisant, matisant només, sisplau. Felicitats, doncs a la Bet i al Jordi, felicitats a tots els tècnics i regidors de cultura què han col·laborat en la plasmació d’aquest model (que són uns quants i apreciables) i felicitats, sobretot, a la vila de Reus i al públic català de circ.

Em queda, només, expressar la recança què sento perquè el projecte primer, el d’un festival entre dues ciutats, Reus i Vilanova i la Geltrú, no hagués pogut esdevenir una realitat. No va poder-ho esdevenir, diguem-ho, per una mala comprensió política ─per part d’una de les dues administratives compromeses en el projecte─ d’un esdeveniment que, des del seu començament, anava més enllà de la dimensió local.

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: