Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Record dels vius (en la memòria)

El dia  14 de març va fer deu anys que morí Ramon Barnils, un paio dels què no en surten ni mitja dotzena en cada generació. Passava sovint per Vilanova i la Geltrú, on va fer bones amistats amb tota la colla de l’Acord, una entitat on va poder conèixer, d’entre una altra pila de gent, el Toni Albà, el Paco Escribano, El Miquel González…

Jo el vaig conèixer un temps abans entre una altra colla, a Barcelona. Una colla que van encarregar-nos (o vam carregar-nos) de tirar endavant el carnaval de la ciutat. Després va convidar-me a participar del setmanari Amb potes Rosses, a les golfes d’un restaurant del carrer que dona al darrera de la capella d’en Marcus, a Barcelona. No em vaig veure en cor de posar-me a l’alçada d’aquella colla d’energúmens, en Vendrell, el Monzó, el Mingus… no en citaré més perquè ells ja es conèixen, i segur que me’n deixaria, però, vaja, la flor i la nata, i el recuit i tot, de la gran conya barcelonina del moment, de la conya i la mala llet destil·lada en benefici de la causa: la llibertat sense límits (si és possible).

Recordo que el reconsagrat, en una partida de no sé ara quina mena de joc, a l’Acord, em va guanyar una quantitat que jo no podia desembossar; ell, amb la cara que deuria fotre jo, ja en va tenir prou, i de la manera més elegant que puc recordar, ho va deixar córrer. Encara sento vergonya avui, aquella generositat va salvar-me una de les vides. Avui ja me’n queden menys.

Ramon ─ja sé que això va més per nosaltres, els sobrevivents, que no pas per tu, que ja no ens pots sentir─, però, nano, sàpigues que avui em sembla que estem més collats que ahir. O sigui que (encara que no sé si m’ho crec del tot, perquè a la fi la vida és l’únic que tenim de veritat), potser t’has estalviat moltes hores de mala llet.

Raons de Barnils per la NO DEPENDÈNCIA d’Espanya: “El pensament espanyol és mort”.  “… el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap significació ni eficàcia atual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat… Ha aribat a Espanya l’hora del campi qui pugui i hem de desfer-nos, ben depressa, de tota mena de lligams amb una cosa morta.”

Però encara hi ha gent a Catalunya que busca els escenaris (no sols els escènics) de Madrid, la capital d’aquesta Espanya, com qui busca Ítaca, quan l’únic que poden trobar-hi és un decadent Eldorado, què, certament, fa bullir l’olla, però no pas la imaginació.

Una abraçada celestial

Anuncis

Single Post Navigation

One thought on “Record dels vius (en la memòria)

  1. Retroenllaç: La figura de Ramon Barnils reviu a la xarxa | Grup de Periodistes Ramon Barnils

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: