Bienve Moya

Llegendes d'arreu

L’enemic de la festa

Llegit a la premsa de principis d’any: “Fa una temporada que sentim i llegim propostes que exigeixen la retallada de l’estat del benestar amb ecos de cientifisme i inevitalisme que ressonen amb aires de superioritat alliçonadora”. Fa uns mesos, jo mateix, en l’article, Treballar per viure o viure…, i en relació amb la intenció de tres consistoris metropolitans de canviar el dia festiu local de la segona Pasqua pel de Sant Valentí, em movia sobre la qüestió: la voluntat expressada per sectors del “món dels negocis”, sobretot del financerisme especulatiu, de liquidar el sistema que, en acabar la Segona Guerra Mundial, enmig d’una crisi política, social, sanitària, educativa, etc. van dotar-se les democràcies europees. Un sistema, la societat del benestar, que no tan sols es movia en la direcció de solucions econòmiques i polítiques sinó també en la de la cultura i la moral d’atenció a totes les capes socials, les mitjanes i, sobretot, les populars, secularment desprotegides dels abusos dels poderosos. L’extensió del gaudi del temps festiu per a les classes populars –obreres– no neix abans del segle XX. Els anys trenta, a França, el Front Popular introdueix dues setmanes de vacances pagades, novetat que, els anys quaranta, finalitzada la contesa mundial, s’escampa arreu d’Europa. A Espanya són un tardà dret constitucional a partir del setanta-vuit.

Aquest temps festiu, aconseguit per les classes populars, de fet substituïa les velles etapes festives anteriors a la revolució industrial. Unes etapes festives, les del camp i les altres economies antigues, que es practicaven quan aquestes no permetien el treball, i de les quals són hereves les que anomenem festes tradicionals. Es fa evident que les classes altes no necessitaven d’aquell temps festiu, aquest sector de la societat pot organitzar-se el temps en funció de les seves conveniències i negocis, conveniències i negocis que indefugiblement impliquen, i compliquen, la resta de la societat. Però aquesta resta de la societat –la majoria dels humans– sí que necessita d’aquests temps festius, els necessita materialment (per al descans físic) i els necessita, sobretot, per continuar creient en la utopia d’una societat més justa, més feliç; per no caure en el desànim i la depressió. La societat antiga, per a aquesta contingència, disposava, com ja he dit, de les festes del calendari, les estacionals i les religioses; també les procedents dels vells mites còsmics. La societat industrial va rompre el vell calendari festiu, en part per la pèrdua de continguts: la majoria de la població, dedicada ara al treball industrial, no cultivava, no collia, ja no li calia saber res del sol, i a penes del cel. A poc a poc els referents passaren de l’espai natural a un nou espai urbà, on l’home no depenia, o semblava ja no dependre de les forces naturals, i també oblidà el cel i la seva èpica. Però la societat humana, sobretot les capes populars, encara que ja no depenguin dels fenòmens naturals, encara que ja no es cregui en déus proveïdors ni salvadors, continua necessitant un temps festiu, un temps per jugar i gaudir, un temps, com ja he dit, per continuar creient en la utopia d’una societat més justa i feliç; cal continuar creient que un altre món és possible. Els grans cabdills, però, els financers especuladors, els banquers de tota casta, no necessiten d’aquest temps, ells no necessiten –sembla ser– ni cantar ni ballar… no necessiten de temps festiu. George Soros, instal·lat a la seva taula amb el cor dels seus compares, un dia decideix fer caure l’economia grega, i ho fan. D’altres com ell, asseguts al voltant de les seves taules, han decidit que, al segle XXI, l’únic aconseguiment de la gran guerra: la democràcia i la societat del benestar, és deficitària i que cal reemplaçar-la. Reemplaçar-la per què? És la pregunta que ens fem, i temem que la resposta no ens agradarà.

Anuncis

Single Post Navigation

One thought on “L’enemic de la festa

  1. Benvolgut Sr. Moya,

    Em dic Elisabet i sóc editora de l’Editorial Efadós. M’adreço a vostè per mitjà de l’il·lustrador Sebastià Serra.
    M’agradaria posar-me en contacte amb vostè per presentar-li un projecte.
    A l’espera de la seva resposta, rebi unes cordials salutacions.

    Elisabet – Editorial Efadós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: